Categoria llibre: Adults

Tina Vallès dona una nova vida al personatge d’Italo Calvino i ens endinsa en els secrets que ens amaga la realitat.

Un matí d’agost de 2019, el senyor Palomar aterra a Barcelona per instal·lar-s’hi amb la dona i la filla. I és des d’aquí que el seguirem durant tot un any, mentre es dedica a caminar per una ciutat que mira i estudia, i on es deixa travessar per tot el que veu.

El Palomar de Tina Vallès està convençut que les coses més properes contenen una espurna capaç d’activar la nostra atenció. No sabem del cert d’on ve ni cap a on va, però les seves passejades, de Sant Antoni al pont de Vallcarca, de Montjuïc a un zoo sense en Floquet de Neu, de la plaça Letamendi al terrat de casa, li permeten apamar els detalls minúsculs d’allò que ens envolta i que sovint no veiem, i transformar-los en literatura.

Traslladat a Barcelona, Palomar és i no és el d’Italo Calvino. Com explica l’autora a l’epíleg, «aquest llibre surt d’un no», de la negativa a acceptar la mort del personatge. En un terreny limítrof entre el relat i la meditació del flâneur, El senyor Palomar a Barcelona és el retrat d’un Palomar que funciona com a canal per endinsar-nos en els secrets que la realitat juga a amagar-nos. Palomar –i per extensió la mateixa Vallès– podria ser, de fet, un ull; un ull atent, filosòfic, que ens recorda que tot objecte en el món és una clau mestra per entrar a l’univers, on tot està connectat.

Aquesta és una crònica sobre l’extinció d’un llinatge però també sobre la destrucció d’una manera de viure. Els Gastons ens parlen de la injustícia i la pena de mort però també de la crueltat a què han estat condemnats tots els que no tenen una segona oportunitat a la vida.

Trona una escopetada a cal Gastó, i la muntanya tremola. Aquesta és la història d’un fratricidi que va trasbalsar el Pirineu. L’any 1943, Andorra entomava com podia els embats del polvorí europeu. Espanya estava immersa en la pitjor postguerra, amb l’èxode republicà en marxa i el feixisme imperant orgullosament; França patia l’ocupació dels nazis, que estaven especialment interessats en les muntanyes andorranes. En aquest context, i en una família desfeta, es va produir el crim més sonat de la crònica negra andorrana. Mesos després, el germà que quedava viu era condemnat a mort i humiliat a la plaça pública. Quina mort va ser més injusta? Aquest llibre intenta donar-hi resposta.

Morts, qui us ha mort? És el primer títol de la col·lecció «Espores», una nova línia per transmetre qüestions, problemes, experiències, històries de valor universal i que no caduquen.

És una idea que uneix l’esquerra i la dreta, psicòlegs i filòsofs, escriptors i historiadors. Inspira els titulars que ens envolten i les lleis que per les quals ens regim. De Maquiavel a Hobbes, de Freud a Dawkins, les arrels d’aquesta idea estan profundament enterrades al pensament d’Occident. Se’ns diu que els éssers humans per natura són egoistes i governats per l’interès.
La Humanitat té una proposta diferent: que és realista (i revolucionari) assumir que la gent és bona. L’instint de cooperar per sobre del de competir, la confiança per sobre de la malfiança, tenen una base evolutiva que arriba als inicis de l’Homo sapiens. Pensant el pitjor dels altres, també traiem el pitjor de la nostra política i economia.

En aquesta obra major, l’autor best-seller internacional Rutger Bregman revisa alguns dels estudis i fets històrics més coneguts del món i ofereix un nou punt de vista sobre 200.000 anys d’història de la humanitat. De la història dels nois reals del Senyor de les mosques als bombardejos de la Segona Guerra Mundial, d’experiments històrics sorprenents a filòsofs que s’han ocupat del tema, anècdotes reveladores… Bregman mostra com creure en l’amabilitat i l’altruisme humans poden ser una nova manera de pensar i esdevenir el fonament d’un canvi veritable en la nostra societat.

Hi ha qui diu que el català Joan Pujol Garcia, Garbo, ha estat el millor espia de la història.  Durant els anys més foscos de la dictadura, aquest català corrent, a banda de col·laborar amb els aliats, es va convertir en l’home de confiança dels serveis secrets alemanys a Espanya. La seva actuació, amb èxits sonats, muntant una xarxa falsa d’espies gràcies a la qual va aconseguir enviar informació errònia als nazis, cosa que va afavorir el desembarcament anglès a Normandia, ha estat sempre envoltada de misteri.

Però qui era en realitat Garbo? Roser Caminals novel·la ara les seves gestes mítiques, i per damunt de tot copsa la seva ànima, la seva vulnerabilitat més profunda i els seus silencis i contradiccions, com ara el conflicte inevitable entre l’activitat pública i la vida personal. Apareixen també els còmplices a qui és fidel i els enemics a qui traeix, així com les dues dones que va estimar. Un retrat total que ens ofereix les llums i ombres d’un personatge enigmàtic, un vividor amb una gran imaginació i inventiva que va començar desertant al front de l’Ebre i va recórrer diversos escenaris a banda i banda de l’Atlàntic. La seva excepcionalitat, però, és inseparable de la seva mitjania.

«La figura de Garbo és molt potent. És un agent secret que treballa per als aliats, però no és un espia típic; és un home comú i corrent, un burgès català afectuós, un pare entranyable, i alhora porta una doble vida.» Roser Caminals

La Mei, després de naufragar en la feina i immersa en l’apatia matrimonial, s’aboca a escriure instal·lada a la casa del bosc de la seva infantesa, on s’encararà rabiosament a la grisor del seu passat, a un present inoportú i a un futur a la deriva. Aquesta és la crònica d’una rebel·lió. És la història de la seva solitud impenitent narrada en un compte enrere agònic de 185 dies. Però, què és la solitud? Una realitat objectiva o un estat d’ànim? Una benedicció o una condemna? Potser tot alhora. Però una cosa és segura: de la solitud no en sortim indemnes. Escrita en la característica prosa vivíssima i visual de l’autora, Sola és també el seu esperat debut en el gènere de la novel·la.

En una ciutat arrasada pel canvi climàtic i les desigualtats socials, en Jordi malviu fent de fumigador. El producte que fa servir segurament es tòxic però ningú no ho sap ben bé, i en qualsevol cas, té sort de no haver de treballar als pous, on als quaranta anys ja et jubilen perquè puguis morir tranquil·lament a casa, entre vòmits i dolors terribles de tanta radioactivitat que has engolit a la feina. En Jordi va vivint amb les seves inseguretats i paranoies, que comparteix amb els companys de feina, tan desgraciats com ell. O més. Malgrat tot, pot ser que hi hagi un punt d’esperança de canviar la seva sort? És lícit tenir el somni d’una vida digna?

Amb un talent narratiu indiscutible, Jair Domínguez crea una novel·la única que submergeix el lector en un univers apocalíptic, on tot és diferent però tot ens sona. I la sensació de reconeixement arriba amb la de pànic, ja que la crítica social que s’amaga en aquestes pàgines és tan profunda com devastadora.

Molts ens preocupem per reciclar, comprar productes ecològics i locals o evitar consumir productes envasats en plàstic. Però, i si et digués que hi ha alguna cosa que estem passant per alt? Un problema que genera fins a un 10% de les emissions globals de CO₂ i que necessitem parar com més aviat millor? Aquest problema es diu desaprofitament alimentari.

Tots tirem menjar, se’ns posa dolentes les sobres o decidim deixar aquest tros de bròquil infinitament fins que acabem tirant-ho. Però també tirem aliments perquè sí: peles de patata, troncs de bròquil, tiges de pastanaga… Sabies que pots fer un brou nutritiu i ple de sabor amb tot el que et sobra de les teves verdures? Aquest és l’objectiu d’aquest llibre: Que aprenguis a organitzar-te en la cuina perquè deixis de tirar menjar, alhora que estalvies temps i diners. Aprendràs a ser sostenible en la cuina, a ser versàtil i a trobar solucions creatives per a cada cosa que abans tiraries a les escombraries. Xips de pell de patata cruixents, bescuit de pòsits de cafè o fins i tot receptes ‘neteja neveres’ que t’ajudaran a comprar menys i aprofitar més.

Aquest llibre pretén ser un abans i un després en la revolució contra el desaprofitament alimentari. Pots cuinar a casa i continuar tirant menjar o pots ser un aprofitador, tu decideixes de quin costat estàs.

Són històries que ens endinsen en les bambolines de la televisió, per aprofundir en les inèrcies i les possibilitats del mitjà. Són anècdotes que en alguns casos expliquen fins a quin punt la televisió pot ser un recurs meravellós per fer un món més amable.

Són petits retalls d’un fenomen gegant i molt potent que demostren que la televisió no és innocent i que es filtra en les nostres vides més del que ens podem imaginar. Hi ha també algun relat que posa en evidència quina és la pressió que exerceix en els seus professionals i en les persones que intervenen en el procés mediàtic. Aquesta pretesa finestra de perfecció on se suposa que res no pot fallar i que qualsevol imprevist té un impacte difícil de controlar, amb resultats extraordinaris o catastròfics.

La televisió és una eina social més que ens permet explicar qui som. Aquestes històries poden ser útils per entendre com funciona aquesta pantalla en la qual ens hi hem emmirallat tantes vegades. Molts cops ens ha retornat una imatge fidedigne del que representem i d’altres ens ha ofert un retrat distorsionat.

En un poblet en recessió de les muntanyes de Noruega, en Roy porta una vida senzilla i tranquil·la. Però un dia arriba de visita el seu germà petit acompanyat de la seva dona Shannon, una glamurosa arquitecta. De petits, en Roy el protegia, però ara sembla que en Carl ja no és algú tan indefens com abans, ni tan angèlic com sembla. A poc a poc, a mesura que l’emprenedor Carl inicia un pla per rellançar el poble i fer-los rics a tots, emergeixen secrets del passat, com ara les morts irresoltes dels seus pares, que posen en Roy entre l’espasa i la paret. I això només és el començament.

La història definitiva d’un material que ha donat forma al nostre món.

El paper és una de les tecnologies més essencials. Durant milers d’anys, l’habilitat de produir aquest material d’una forma cada vegada més eficient ha contribuït al desenvolupament de l’alfabetització, els mitjans de comunicació, les religions, l’educació, el comerç i l’art. El paper ha estat el fonament sobre el qual s’han erigit civilitzacions, ha avivat revolucions i ha restaurat l’estabilitat en territoris sumits en el caos.

En una societat cada vegada més digital i embardissada en un debat sobre la cultura «sense paper», l’ésser humà es troba ara en una cruïlla històrica.

A Paper, Kurlansky segueix els passos d’aquesta tecnologia a través de la història i ens porta des dels seus orígens en llocs llunyans fins a l’actualitat, passant per la Grècia clàssica i l’Edat mitjana europea, per a mostrar-nos fins a quin punt aquest material és clau per a les societats i per què perdurarà en les nostres vides. Aquesta obra és una defensa apassionada del paper i una lectura fascinant sobre un dels invents fonamentals de la humanitat.