Categoria llibre: Adults

Una novel·la provocadora i intimista que reflexiona sobre la identitat sexual i la condició humana. La Sarah, d’origen alemany, acudeix a la consulta del doctor Seligman per sotmetre’s a una operació de canvi de sexe. Mentre el cirurgià, que és jueu, li examina la vagina, la Sarah li confessa les seves fantasies sexuals amb Hitler i un robot, i la vergonya que sent per haver nascut a Alemanya. “Quan era jove sempre pensava que l’única manera de superar de debò l’Holocaust era estimar un jueu”, confessa al cirurgià. En un monòleg sarcàstic i punyent, la Sarah -des de la llitera del metge- reflexiona sobre la condició humana, el paper de la dona al segle XXI i el seu malestar pel fet d’haver nascut amb un sexe amb el qual no s’identifica. El doctor Seligman es converteix en el confessor silenciós dels seus temors i neguits. Katharina Volckmer debuta com a escriptora amb una novel·la provocadora, intimista i hilarant que manté la tensió literària a través d’un discurs sense tabús que pretén fer les paus amb un mateix i amb la història.

Un testimoni, no exempt de la fina ironia gallega, de tres dècades de lluita contra la depressió.

Depressius, sortiu de l’armari!

Amb aquesta contundència el periodista Anxo Lugilde es dirigia als que com ell viuen condicionats per la pesant llosa de la depressió. Va ser el novembre del 2020, primer a la ràdio i després en una crònica personal que va publicar a La Vanguardia i que va tenir un gran ressò a les xarxes, posant de relleu que eren molts els que l’acompanyaven en aquell mateix trajecte.

La Vella Companya és una crònica que transita amb ironia per la vida professional i personal d’algú que des de jove conviu amb aquesta malaltia, que irromp a la vida amb un pla exterminador i a la qual només es pot combatre en un camp de batalla que no és un altre que el propi cos.

Aquest és un testimoni commovedor i feroç, una carta oberta als camarades depressius que pretén obrir el camí de la visibilitat i ajudar en tot el que es pugui els que pateixen encara aquest terrible estigma.

L’any 1955 dues joves parelles es traslladen a viure a l’aïllat i deshabitat fiord de Hédinsfjöerdur. La seva estada, però, acaba bruscament quan una de les dones va morir en circumstàncies misterioses. El cas no es va resoldre mai. 

Cinquanta anys després surt a la llum una antiga fotografia i queda clar que les parelles podrien no haver estat soles al fiord… Allà a prop, a Siglufjöerdur, el jove policia Ari Tór intenta descobrir el que va passar realment aquella fatídica nit, però no ho tindrà fàcil en un poble on en realitat ningú vol saber, on els secrets són una forma de vida. Amb un assetjador lliure i Siglufjöerdur en quarantena, el passat podria tornar a perseguir-los. 

És útil l’art? Ha de ser-ho? Per a qui?

Art (in)útil indaga sobre la utilitat i objecte de l’Art emergent, des del prisma del fenomen de la mediatització com “productor” i configurador de realitats i per tant, de línies formals i discursives dels “joves” artistes. Què és l’art? Qui diu que ho és? Com?

L’estímul principal per plantejar la pregunta de com considerem que l’Art és Art, sorgeix del canvi de

paradigma entorn la idea d’exposició amb l’objectiu de donar visibilitat a obres: una visibilitat necessària

perquè l’obra arribi a ser-ho.

A Lagos, anys noranta, en el marc d’una dictadura militar, en una Nigèria amb poc futur, la Ifemelu i l’Obinze s’enamoren. Com molts altres adolescennts, saben que tard o d’hora hauran d’abandonar el seu país. Ell sempre ha somiat viure als Estats Units, però és ella qui aconsegueix el visat per viure amb la seva tia a Brooklyn i estudiar a la universitat. Mentre l’Obinze lluita contra la burocràcia per reunir-se amb la Ifemelu, ella es troba una Amèrica on res no és com ho imaginava, començant per la importància del color de la seva pell. Totes les seves experiències, desgràcies i aventures porten a una única pregunta: acabarà convertida en una «americanah»?

El descobriment del cadàver d’un noi assassinat brutalment en una casa flotant de Londres desencadena sospites sobre tres dones. La Laura és la noia conflictiva que va quedar amb la víctima la nit en què va morir; la Carla, encara de dol per la mort d’un familiar, és la tieta del noi, i la Miriam és la indiscreta veïna que oculta informació sobre el cas a la policia. Tres dones que no es coneixen però que tenen diverses connexions amb la víctima. Tres dones que, per diferents motius, viuen amb ressentiment i que, de manera conscient o inconscient, esperen el moment de reparar el mal que els han fet.

Amb la mateixa intensitat amb què ha captivat 27 milions de lectors a tot el món, l’autora de La noia del tren, Paula Hawkins, ens ofereix una novel·la brillant sobre les ferides que provoquen els secrets que amaguem.

La Lucía se’n va de casa de la seva mare per intentar obrir-se camí a la gran ciutat. Fa amistat amb una altra jove, la Talita, una estudiant que treballa en un bar de copes, i s’instal·la al seu pis, on compartiran alegries i angoixes. Tot es capgira quan la Lucía queda embarassada i la soledat, la precarietat econòmica i l’amor contrariat fan de la seva vida un gran interrogant.

“Jo hauria volgut que les coses anessin d’una altra manera. […] Saltava d’un error a un altre com quan una pedra rodola per la teulada, rebota amb la barana del balcó i acaba escolant-se entre les reixes de la claveguera”

Amb El primer emperador i la reina Lluna, Jordi Cussà arriba més enllà que mai: a un vesper xinès de fa més de 2.200 anys. Una trepidant novel·la d’aventures sobre una figura magnètica, i gairebé mítica, de la cultura xinesa: l’emperador Qin Shi Huangdi (259 aC-210 aC). El responsable de la unificació dels set grans reialmes i de l’alfabet, i impulsor de la Muralla i de l’exèrcit de Xi’an, de la fi el feudalisme, i d’una rastellera d’atrocitats pròpies d’un megalòman literalment omnipotent. Un retrat memorable de la cobdícia com a gran metzina de la humanitat, una descripció suggeridora de les relacions culturals d’aquell imperi llunyà amb les seves cultures veïnes, i la construcció d’un ambient i uns personatges que deixen regust de clàssic.

L’Edith Goodnough, que té vuitanta anys, es recupera en un llit d’hospital sota la vigilància d’un policia després d’haver estat acusada d’assassinar el seu germà. A través de la mirada del seu veí, en Sanders Roscoe, es desplega la vida tràgica d’aquesta dona que ha sacrificat la pròpia identitat per ajudar i donar suport a la família, doblegant-se als codis morals del Colorado rural.

De l’autor de la Trilogia de Holt, El vincle més fort és un gran tribut a la tenacitat de l’esperit humà, amb una veu que ressona per totes les planes. En aquesta novel·la, la primera que va escriure, Kent Haruf traça la gènesi de l’estil que l’ha fet inconfusible per a milers de lectors gràcies a una sensibilitat i una capacitat de commoure extraordinàries.