Categoria llibre: Adults

Després de l’èxit d’Estima’m quan menys ho mereixi… perquè és quan més ho necessito, Jaume Funes ens respon a tres blocs d’interrogants educatius universals i dos blocs singulars més d’alguns grups de pares i mares. El món de la sexualitat, o de com educar quan hauríem d’aprendre el plaer d’estimar i ser estimats mentre que el món que els envolta els proposa altres comportaments. El món dels usos de les drogues, o com educar quan la felicitat té nom d’alcohol i apareixen noves maneres de manipular el nostre món interior. I la realitat digital, les vides entre pantalles, o de com educar per ser i saber en la societat actual. Tots tres, però, estan condicionats pel darrer bloc, ja que res del seu món, de la seva dificultat per descobrir com ser, dels apassionaments o les recerques de felicitat, té sentit sense la dimensió digital, i es donen en bona part immersos en ella.

I recordeu, mireu d’entendre sempre les seves respostes, aparentment dures: no són més que missatges ocults per continuar sentint-se estimats, per no descobrir la vida en soledat.

Un crit en la foscor passa desapercebut al castell. L’endemà es descobreix un cadàver, la identitat del qual pot fer trontollar la dinastia del regne de Magens.

El jove prevere Orenç és l’encarregat d’investigar el crim. La seva condició de bastard del rei Ebrard d’Albir el situa a prop de les esferes de poder. Però l’encàrrec es enverinat: un pas en fals i pot quedar atrapat en la teranyina de lluites soterrades, passions i ambicions sense mesura. La traïció assetja la casa dels Albir. Les aspiracions de Roma de mantenir l’estatus religiós de la zona contra l’heretgia albicar enterboleixen encara més l’entramat polític. I la guerra sembla inevitable. L’Orenç només rebrà l’ajuda de la Brilhèta, una serventa de palau que li mostrarà un món que el jove i inexpert capellà desconeix. Però cada pas en la investigació és un esglaó més que l’acosta perillosament a una veritat incòmoda.

«Quan el dia 15 de març vaig començar el confinament a la Casa dels Canonges, no era capaç d’imaginar la tragèdia que la pandèmia de la COVID representaria per al nostre país. Fins que no em van inhabilitar, més de sis mesos i mig després, vaig dedicar-hi totes les forces de què disposava.»

Glasgow, 1 de gener de 1973, presó de Barlinnie. Howie Nairn, un dels presos més perillosos, té un missatge per al detectiu Harry McCoy: una noia anomenada Lorna està a punt de morrir assassinada i només ell pot salvar-la.

En Micah Mortimer té poc més de quaranta anys, viu al nord de Baltimore i arregla ordinadors a domicili, a part de fer feinetes de manteniment a l’edifici on viu. I és persona de rutines estrictes. Té una relació amb la Cassia Slade, però cadascú viu a casa seva i es veuen diverses vegades per setmana. La seva família bulliciosa l’aprecia i es riu una mica de les seves rareses. I, tot i la seva existència poc vistosa, se sent feliç. Però la vida que portava se li comença a esmicolar quan la Cassia li explica que la desnonaran i el fill de divuit anys d’una antiga nòvia de la universitat es presenta a casa d’en Micah i li diu que podria ser fill seu.

Els relats d’Anna Gas conviden el lector a endinsar-se en un món inquietant on la realitat i les seves distorsions s’entrecreuen. Hi ha qui surt d’una gàbia per habitar-ne una altra; un adolescent que se sotmet a un ritual de pas a la vida adulta; una noia que fa cua mentre es debat entre la solitud i la companyia; dos amics metges que es diverteixen jugant amb les seves passions.

El segle xx tot just fa uns anys que ha començat a caminar, i la família Aubrey sembla recuperada de la desaparició sobtada d’en Piers, una figura paterna que, d’altra banda, mai no va ser gaire present. La vida segueix el seu curs inexorable, i els Aubrey han après a fer-se als nous temps. La Rose i la Mary estudien a l’escola de música; la Cordelia ha abandonat les seves ambicions artístiques per casar-se; la Rosamund, la cosina dels nens Aubrey i gran campiona d’escacs, és infermera, i la Clare, la mare Aubrey, comença a refer-se de la desaparició dels seu marit. D’en Richard Quin, ja només en queda el fet de ser el germà petit, perquè s’ha convertit en un jove de personalitat brillant i encisadora, estimat per tothom.

La desaparició misteriosa de l’Ariadna, una adolescent de disset anys, en un poble anomenat Arveda, desencadenarà les reaccions dels seus familiars i amics en un ambient asfixiant on res no és el que sembla.

Com si hagués volgut tornar als inicis d’El gos de terracota, el crim que haurà d’investigar el comissari Montalbano en aquest episodi es remunta a molts anys enrere, i a sobre l’única pista de què disposa és un pany de paret blanca filmat amb una vella súper-8.

Molt més modernes, en canvi, són les càmeres del rodatge d’un serial suec que, casualitats del destí, ha pres com a plató la Vigata dels anys cinquanta. L’emmascarament i l’ocupació dels carrers trastorna el pobre comissari, que opta per la fugida, sempre fallida, cap a la Livia i les xarxes socials d’on neix un delicte desconcertant: un escamot suposadament terrorista ha assaltat l’escola de la vila per venjar-se d’una colla de nanos… de tretze anys. És el món a l’inrevés.

Una assistenta amb incontinència verbal, uns perdonavides septuagenaris realitzant el que creïn el seu últim treball, un taxista insolent i impertinent, amics, veïns, companys de repartiment, pilotes, pesats…, aquests són els variats i característics personatges que trufegen les pàgines d’aquest divertit, entranyable i, a vegades, surrealista llibre de relats.