Categoria llibre: Adults

El descobriment del cadàver d’un noi assassinat brutalment en una casa flotant de Londres desencadena sospites sobre tres dones. La Laura és la noia conflictiva que va quedar amb la víctima la nit en què va morir; la Carla, encara de dol per la mort d’un familiar, és la tieta del noi, i la Miriam és la indiscreta veïna que oculta informació sobre el cas a la policia. Tres dones que no es coneixen però que tenen diverses connexions amb la víctima. Tres dones que, per diferents motius, viuen amb ressentiment i que, de manera conscient o inconscient, esperen el moment de reparar el mal que els han fet.

Amb la mateixa intensitat amb què ha captivat 27 milions de lectors a tot el món, l’autora de La noia del tren, Paula Hawkins, ens ofereix una novel·la brillant sobre les ferides que provoquen els secrets que amaguem.

La Lucía se’n va de casa de la seva mare per intentar obrir-se camí a la gran ciutat. Fa amistat amb una altra jove, la Talita, una estudiant que treballa en un bar de copes, i s’instal·la al seu pis, on compartiran alegries i angoixes. Tot es capgira quan la Lucía queda embarassada i la soledat, la precarietat econòmica i l’amor contrariat fan de la seva vida un gran interrogant.

“Jo hauria volgut que les coses anessin d’una altra manera. […] Saltava d’un error a un altre com quan una pedra rodola per la teulada, rebota amb la barana del balcó i acaba escolant-se entre les reixes de la claveguera”

Amb El primer emperador i la reina Lluna, Jordi Cussà arriba més enllà que mai: a un vesper xinès de fa més de 2.200 anys. Una trepidant novel·la d’aventures sobre una figura magnètica, i gairebé mítica, de la cultura xinesa: l’emperador Qin Shi Huangdi (259 aC-210 aC). El responsable de la unificació dels set grans reialmes i de l’alfabet, i impulsor de la Muralla i de l’exèrcit de Xi’an, de la fi el feudalisme, i d’una rastellera d’atrocitats pròpies d’un megalòman literalment omnipotent. Un retrat memorable de la cobdícia com a gran metzina de la humanitat, una descripció suggeridora de les relacions culturals d’aquell imperi llunyà amb les seves cultures veïnes, i la construcció d’un ambient i uns personatges que deixen regust de clàssic.

L’Edith Goodnough, que té vuitanta anys, es recupera en un llit d’hospital sota la vigilància d’un policia després d’haver estat acusada d’assassinar el seu germà. A través de la mirada del seu veí, en Sanders Roscoe, es desplega la vida tràgica d’aquesta dona que ha sacrificat la pròpia identitat per ajudar i donar suport a la família, doblegant-se als codis morals del Colorado rural.

De l’autor de la Trilogia de Holt, El vincle més fort és un gran tribut a la tenacitat de l’esperit humà, amb una veu que ressona per totes les planes. En aquesta novel·la, la primera que va escriure, Kent Haruf traça la gènesi de l’estil que l’ha fet inconfusible per a milers de lectors gràcies a una sensibilitat i una capacitat de commoure extraordinàries.

Tina Vallès dona una nova vida al personatge d’Italo Calvino i ens endinsa en els secrets que ens amaga la realitat.

Un matí d’agost de 2019, el senyor Palomar aterra a Barcelona per instal·lar-s’hi amb la dona i la filla. I és des d’aquí que el seguirem durant tot un any, mentre es dedica a caminar per una ciutat que mira i estudia, i on es deixa travessar per tot el que veu.

El Palomar de Tina Vallès està convençut que les coses més properes contenen una espurna capaç d’activar la nostra atenció. No sabem del cert d’on ve ni cap a on va, però les seves passejades, de Sant Antoni al pont de Vallcarca, de Montjuïc a un zoo sense en Floquet de Neu, de la plaça Letamendi al terrat de casa, li permeten apamar els detalls minúsculs d’allò que ens envolta i que sovint no veiem, i transformar-los en literatura.

Traslladat a Barcelona, Palomar és i no és el d’Italo Calvino. Com explica l’autora a l’epíleg, «aquest llibre surt d’un no», de la negativa a acceptar la mort del personatge. En un terreny limítrof entre el relat i la meditació del flâneur, El senyor Palomar a Barcelona és el retrat d’un Palomar que funciona com a canal per endinsar-nos en els secrets que la realitat juga a amagar-nos. Palomar –i per extensió la mateixa Vallès– podria ser, de fet, un ull; un ull atent, filosòfic, que ens recorda que tot objecte en el món és una clau mestra per entrar a l’univers, on tot està connectat.

Aquesta és una crònica sobre l’extinció d’un llinatge però també sobre la destrucció d’una manera de viure. Els Gastons ens parlen de la injustícia i la pena de mort però també de la crueltat a què han estat condemnats tots els que no tenen una segona oportunitat a la vida.

Trona una escopetada a cal Gastó, i la muntanya tremola. Aquesta és la història d’un fratricidi que va trasbalsar el Pirineu. L’any 1943, Andorra entomava com podia els embats del polvorí europeu. Espanya estava immersa en la pitjor postguerra, amb l’èxode republicà en marxa i el feixisme imperant orgullosament; França patia l’ocupació dels nazis, que estaven especialment interessats en les muntanyes andorranes. En aquest context, i en una família desfeta, es va produir el crim més sonat de la crònica negra andorrana. Mesos després, el germà que quedava viu era condemnat a mort i humiliat a la plaça pública. Quina mort va ser més injusta? Aquest llibre intenta donar-hi resposta.

Morts, qui us ha mort? És el primer títol de la col·lecció «Espores», una nova línia per transmetre qüestions, problemes, experiències, històries de valor universal i que no caduquen.

És una idea que uneix l’esquerra i la dreta, psicòlegs i filòsofs, escriptors i historiadors. Inspira els titulars que ens envolten i les lleis que per les quals ens regim. De Maquiavel a Hobbes, de Freud a Dawkins, les arrels d’aquesta idea estan profundament enterrades al pensament d’Occident. Se’ns diu que els éssers humans per natura són egoistes i governats per l’interès.
La Humanitat té una proposta diferent: que és realista (i revolucionari) assumir que la gent és bona. L’instint de cooperar per sobre del de competir, la confiança per sobre de la malfiança, tenen una base evolutiva que arriba als inicis de l’Homo sapiens. Pensant el pitjor dels altres, també traiem el pitjor de la nostra política i economia.

En aquesta obra major, l’autor best-seller internacional Rutger Bregman revisa alguns dels estudis i fets històrics més coneguts del món i ofereix un nou punt de vista sobre 200.000 anys d’història de la humanitat. De la història dels nois reals del Senyor de les mosques als bombardejos de la Segona Guerra Mundial, d’experiments històrics sorprenents a filòsofs que s’han ocupat del tema, anècdotes reveladores… Bregman mostra com creure en l’amabilitat i l’altruisme humans poden ser una nova manera de pensar i esdevenir el fonament d’un canvi veritable en la nostra societat.

Hi ha qui diu que el català Joan Pujol Garcia, Garbo, ha estat el millor espia de la història.  Durant els anys més foscos de la dictadura, aquest català corrent, a banda de col·laborar amb els aliats, es va convertir en l’home de confiança dels serveis secrets alemanys a Espanya. La seva actuació, amb èxits sonats, muntant una xarxa falsa d’espies gràcies a la qual va aconseguir enviar informació errònia als nazis, cosa que va afavorir el desembarcament anglès a Normandia, ha estat sempre envoltada de misteri.

Però qui era en realitat Garbo? Roser Caminals novel·la ara les seves gestes mítiques, i per damunt de tot copsa la seva ànima, la seva vulnerabilitat més profunda i els seus silencis i contradiccions, com ara el conflicte inevitable entre l’activitat pública i la vida personal. Apareixen també els còmplices a qui és fidel i els enemics a qui traeix, així com les dues dones que va estimar. Un retrat total que ens ofereix les llums i ombres d’un personatge enigmàtic, un vividor amb una gran imaginació i inventiva que va començar desertant al front de l’Ebre i va recórrer diversos escenaris a banda i banda de l’Atlàntic. La seva excepcionalitat, però, és inseparable de la seva mitjania.

«La figura de Garbo és molt potent. És un agent secret que treballa per als aliats, però no és un espia típic; és un home comú i corrent, un burgès català afectuós, un pare entranyable, i alhora porta una doble vida.» Roser Caminals

La Mei, després de naufragar en la feina i immersa en l’apatia matrimonial, s’aboca a escriure instal·lada a la casa del bosc de la seva infantesa, on s’encararà rabiosament a la grisor del seu passat, a un present inoportú i a un futur a la deriva. Aquesta és la crònica d’una rebel·lió. És la història de la seva solitud impenitent narrada en un compte enrere agònic de 185 dies. Però, què és la solitud? Una realitat objectiva o un estat d’ànim? Una benedicció o una condemna? Potser tot alhora. Però una cosa és segura: de la solitud no en sortim indemnes. Escrita en la característica prosa vivíssima i visual de l’autora, Sola és també el seu esperat debut en el gènere de la novel·la.

En una ciutat arrasada pel canvi climàtic i les desigualtats socials, en Jordi malviu fent de fumigador. El producte que fa servir segurament es tòxic però ningú no ho sap ben bé, i en qualsevol cas, té sort de no haver de treballar als pous, on als quaranta anys ja et jubilen perquè puguis morir tranquil·lament a casa, entre vòmits i dolors terribles de tanta radioactivitat que has engolit a la feina. En Jordi va vivint amb les seves inseguretats i paranoies, que comparteix amb els companys de feina, tan desgraciats com ell. O més. Malgrat tot, pot ser que hi hagi un punt d’esperança de canviar la seva sort? És lícit tenir el somni d’una vida digna?

Amb un talent narratiu indiscutible, Jair Domínguez crea una novel·la única que submergeix el lector en un univers apocalíptic, on tot és diferent però tot ens sona. I la sensació de reconeixement arriba amb la de pànic, ja que la crítica social que s’amaga en aquestes pàgines és tan profunda com devastadora.