Categoria llibre: Adults

La protagonista d’aquesta història treballa al departament de comunicació d’una companyia telefònica. Després de dos permisos de maternitat i una reducció de jornada, els seus caps la sotmeten a un pla d’assetjament laboral que consisteix a no passar-li cap mena de feina. Cada dia encén el portàtil i s’enfronta a sis hores de buidor. Decebuda, trama una venjança que escriurà en forma de dietari: durant 365 dies no comprarà res que no li sigui de vital importància. Entremig, però, la vida personal també se li capgira quan el seu marit decideix deixar la feina per convertir-se en una estrella del rock.

L’instant abans de l’impacte fa una radiografia àcida sobre les polítiques de conciliació i la societat de consum. Escrita amb un humor negre i corrosiu, qüestiona les idees preconcebudes sobre la felicitat i l’amor.

La protagonista de Mamut és una dona arcaica atrapada en la vida moderna. El seu medi és la ciutat, on signa contractes per viure. Vol tenir un fill i això l’obliga a fer-se amb homes. ¿Com resistir el formiguer humà quan tens instint de caçador solitari?

Se’n va. Canvia d’hàbitat i esdevé la mestressa d’un mas aïllat. Hi ha un pastor, la solitud i les bèsties que t’alimenten o t’amenacen. L’instint treballa, la consciència s’esvera. Comet coses que esquincen el pacte del nou mil·leni: aprèn a viure sense intermediaris.

Mamut és la tercera ala d’un tríptic que inclou Permagel i Boulder. De què tracta? La resposta és polièdrica i això explica la multitud de lectors concernits per aquesta obra. Si sou capaços d’imaginar un Houellebecq que sapigués escriure sense ressentiment les llagues de la societat contemporània, aquesta quimera existeix i es diu Eva Baltasar.

Ricky, Gabe, Lewis and Cassidy són quatre amics de la infància, quatre indis americans que, en la seva maduresa, viuen atrapats entre una societat que els rebutja i les tradicions anquilosades de la seva tribu, que han intentat deixar enrere.

Durant la joventut van cometre un tràgic sacrilegi contra les lleis i tradicions de la tribu. Van penetrar en les terres de caça reservades als ancians de la tribu i van aniquilar tants cérvols com van poder. Han pretès oblidar-ho, fins ara.

La Remei Duran és una dibuixant de prestigi que es considera una atractiva senyora de cinquanta i pocs anys, massa feliç esposa i mare. Una tarda, asseguda al seient del darrere del cotxe familiar, endevina, amb tota nitidesa, que el seu jove marit, violinista titular en una orquestra, s’enamorarà de la noia, violinista suplent, que els acompanya a casa per assajar i que seu al costat d’ell. Ells dos encara no ho saben. Ella, sí.

A partir d’aquesta certesa demolidora, la protagonista de la novel·la, una dona decidida acostumada des de la infància a lluitar per la supervivència, no té cap altra opció que adonar-se del que és envellir per dins assumint de cop la vulnerabilitat de l’amor matrimonial, la drogodependència de la maternitat, la caducitat de la vida artística.

A Benvolguda, Empar Moliner exhibeix el seu talent literari en un relat commovedor i inoblidable sobre l’amistat, el pas del temps, el perdó i la cruesa secreta, mai explicada i sempre suavitzada, del climateri.

Ara ja tinc la confirmació científica de l’estat volàtil en el qual m’he instal·lat l’últim any sense haver-ne parat esment. La caiguda d’estrògens combinada amb la intolerància a la lactosa i la pèrdua de visió de prop fan que em miri el món des d’unes lleugeres ales d’espiadimonis. Per això podré veure, amb tota nitidesa, que el meu home s’enamorarà d’aquella altra.

Fugint de la mítica illa de Zanzíbar, terra de mercaders de perfums i espècies bressolada pels monsons, Saleh Omar, un comerciant de seixanta-cinc anys, arriba a l’aeroport de Gatwick amb una caixa de caoba plena d’encens i un passaport fals. Per comunicar-s’hi, els serveis socials recorren a Latif Mahmud, un poeta expert en suahili, professor i exiliat voluntari, que viu plàcidament en un apartament de Londres.

Quan tots dos homes es troben en una petita ciutat al costat del mar, una llarga història d’amors i de traïcions, de seduccions i de decepció, de desplaçaments i de litigis atzarosos, encetats molt de temps enrere, comença a desembullar-se.

Mai un home ha estat reclòs en una presó més segura, més llunyana i més inexpugnable que Napoleó Bonaparte després de ser derrotat a Waterloo. Tothom sap què li va passar: que el món, fart de les seves ambicions infinites i les destrosses inacabables, va decidir tractar-lo com el que era… Un geni del mal. I la llàntia on el van tancar es deia Santa Helena: un illot de roca a milers de quilòmetres de la costa més propera, infestat de rates i vigilat per l’armada britànica.

La primavera del 1819, François-René de Chateaubriand i la seva amant, Delphine Sabran, s’embarquen rumb a aquesta illa perduda al bell mig de l’oceà. El gran escriptor del segle i la marquesa de Custine volen posar a prova el seu amor superant dos grans obstacles: una gran distància i un gran adversari, com han fet les parelles més cèlebres de la història, des de Marc Antoni i Cleòpatra a Romeu i Julieta.

Després de mesos de navegació, a quin adversari més temible que Napoleó es poden enfrontar aquests fills de l’aristocràcia francesa? Però en la seva trobada amb l’emperador que va conquerir tot Europa, el militar a qui respectaven fins i tot els seus enemics, l’home davant del qual es rendien les dones…, Chateaubriand i Delphine descobriran amb horror que els monstres poden tenir molts rostres.

La Mathilde és una dona encantadora d’avançada edat, que sempre va acompanyada d’un gos dàlmata. Ningú no diria que és una assassina a sou implacable, capaç de matar sense remordiments i sense deixar rastre. Però ho és. Una professional del crim que, malauradament i contra tot pronòstic, va perdent el cap a poc a poc i acabarà cometent massa errors.

«Mathilde no malgasta mai ni una sola bala, sempre fa una feina neta i sense nyaps. Això d’avui és una excepció. Una fantasia. Hauria pogut actuar des de més lluny, fer menys destrosses i disparar una sola bala, això segur. No sé què m’ha agafat, és així. Si l’hi pregunten, això és el que contestarà. A més a més, no té cap importància, el que importa és que l’individu estigui mort, no?»

Al cap de més de 35 anys, Pierre Lemaitre treu del fons del calaix la seva primera novel·la policíaca, escrita l’any 1985, però no publicada mai. Una obra inèdita que marca l’inici i el final de l’escriptor en l’àmbit de la novel·la negra, i en què ja són presents el to irònic, l’estructura brillant i la seva característica aroma de crítica social.

Mai no s’acaben de saber els gustos dels que tenim més a prop.

Magí Camps ens relata les aventures i desventures ­amoroses algunes, eròtiques les altres i descaradament sexuals la majoria­ d’un grapat de personatges d’allò més divers. Diversos, però reals com la vida mateixa, i és que molts podrien ser coneguts nostres, amics íntims o, fins i tot, família. Mai no s’acaben de saber els gustos dels que tenim més a prop. En aquest aplec de relats hi tindrem des d’esgarips imprevistos, però plaents, a cossos de campionat passejant-se i exhibint-se a la platja. També des de tradicions ancestrals, que tenen a veure amb pits i copes de xampany, a recitals de poesia culta en ple acte sexual.

La seva entrega i participació com a combatents en la lluita contra el feixisme va ser cabdal en l’estratègia bèl·lica per part del bàndol republicà. Però, a mesura que la guerra anava avançant, les seves organitzacions les van relegar a tasques a la rereguarda, fins i tot desprestigiant la seva condició com a milicianes. Finalment la història les va oblidar. Però qui van ser aquestes combatents? A quins fronts van lluitar? Com es va produir la retirada de les dones del front? Què van fer fins la derrota de l’any 39? Quin va ser el seu destí final? La recerca per tal de reconstruir les seves biografies i recuperar així el paper fonamental que van exercir en els fets històrics seran el fil conductor per explicar els fets des d’una perspectiva de gènere.

Bernhard Schlink ens ofereix en aquest inèdit volum petites píndoles dels grans temes que ha tractat en la seva carrera abordats amb elegància i sensibilitat perfectament mesurada.

Un home s’acomiada de l’amic a qui va delatar. Un altre destrueix allò que ha estimat i perdut. Una parella, que d’adolescents s’havien estimat, es retroben en la maduresa. Una dona ha de decidir si vol concedir un darrer desig abans de la mort a l’home que la va abandonar i humiliar. Una altra, ateny la felicitat posant en joc un tabú. Un noiet descobreix la mare com mai no l’havia coneguda i es descobreix a si mateix. Un home es capfica amb les relacions que ha tingut amb el germà que s’ha llevat la vida. Dominat pels seus records, un home cerca de reconciliar-se amb el passat. Un petit esdeveniment fa que un home vell es refermi en el seu amor per una dona jove.