Categoria llibre: Adults

Estiu s’inicia al febrer del 2020, quan el virus és encara només una amenaça a l’horitzó. Ens deixem caure a la casa de la família Greenlaw i ens endinsem en vides que s’entrecreuen. Què tenen en comú les persones que pensen que no tenen res en comú? Tornarem als personatges del quartet estacional per descobrir que, malgrat les diferències, tots estem connectats.

Estiu tanca la sèrie de novel·les del quartet estacional recollint de nou la preocupació per l’emergència climàtica, els migrants, la divisió i la polarització. Als nombrosos premis guanyats per l’autora, amb Estiu hi suma l’Orwell Prize per Literatura Política, on el jurat resol: “La conclusió del quartet estacional d’Ali Smith segella la seva reputació com la gran cronista de la nostra època”.

Novel·la èpica i magistral de l’autora de Tothom hauria de ser feminista

Chimamanda Ngozi Adichie recrea la vida de tres personatges atrapats en les turbulències de la dècada, en el marc de la guerra de Nigèria per la independència: el jove Ugwu, empleat de la casa d’un professor universitari d’idees revolucionàries; l’Olanna, la bella esposa del professor, que per amor ha abandonat una vida privilegiada a Lagos per viure en una ciutat polsegosa, i en Richard, un jove i tímid anglès que està enamorat de la germana de l’Olanna, una dona misteriosa que renuncia a comprometre’s amb ningú.

En els vint anys del nou segle, hem passat dʼuna certa indiferència respecte al canvi climàtic a declarar lʼemergència mundial pel clima. Fins i tot un negacionista com Donald Trump ha intentat comprar Grenlàndia a Dinamarca, convençut que el desgel deixarà al descobert territoris lliures i recursos importants. Malgrat els pobres resultats de les cimeres sobre el clima, no es pot negar lʼaugment de la consciència ambiental gairebé a tot arreu, i lʼenverdiment de les nostres ciutats ha passat a formar part de polítiques municipals. Encara estem molt lluny d’entendre que som una espècie més dʼaquest món cada cop més assetjat per una població humana creixent i àvida de recursos de tota mena. Aquest llibre de Joandomènec Ros pretén fer-nos reflexionar, des de la divulgació científica, sobre alguns aspectes fonamentals, no tots prou coneguts, que afecten el medi ambient. El títol vol ser un toc d’alerta: som estadants dʼaquest món, no pas els propietaris, i nʼhem de tenir cura i fer dʼadministradors del propietari, sigui aquest qui sigui.

Els diners són una de les eines de cooperació social més poderoses que l’home ha ideat.

Quan funciona correctament, permet tasques tan importants com l’estalvi, el comerç i el càlcul econòmic que produeixen un món amb menys divisió i més prosperitat. Tot i això, sovint el sistema monetari tendeix a subordinar-se a interessos particulars, passant de ser una eina de coordinació i cooperació a convertir-se en un instrument insidiós de control i distribució de la riquesa. Aquesta obra planteja que molts dels problemes socials i econòmics que s’atribueixen habitualment al capitalisme deriven en realitat del sistema monetari. L’objectiu central del llibre és posar en relleu els defectes del sistema actual i la manera com el bitcoin podria contribuir a resoldre’ls.

En introduir uns diners que no poden ser corromputs per governs i oligopolis, podríem ajudar a construir una economia més eficient i una societat més justa.

Una novel·la provocadora i intimista que reflexiona sobre la identitat sexual i la condició humana. La Sarah, d’origen alemany, acudeix a la consulta del doctor Seligman per sotmetre’s a una operació de canvi de sexe. Mentre el cirurgià, que és jueu, li examina la vagina, la Sarah li confessa les seves fantasies sexuals amb Hitler i un robot, i la vergonya que sent per haver nascut a Alemanya. “Quan era jove sempre pensava que l’única manera de superar de debò l’Holocaust era estimar un jueu”, confessa al cirurgià. En un monòleg sarcàstic i punyent, la Sarah -des de la llitera del metge- reflexiona sobre la condició humana, el paper de la dona al segle XXI i el seu malestar pel fet d’haver nascut amb un sexe amb el qual no s’identifica. El doctor Seligman es converteix en el confessor silenciós dels seus temors i neguits. Katharina Volckmer debuta com a escriptora amb una novel·la provocadora, intimista i hilarant que manté la tensió literària a través d’un discurs sense tabús que pretén fer les paus amb un mateix i amb la història.

Un testimoni, no exempt de la fina ironia gallega, de tres dècades de lluita contra la depressió.

Depressius, sortiu de l’armari!

Amb aquesta contundència el periodista Anxo Lugilde es dirigia als que com ell viuen condicionats per la pesant llosa de la depressió. Va ser el novembre del 2020, primer a la ràdio i després en una crònica personal que va publicar a La Vanguardia i que va tenir un gran ressò a les xarxes, posant de relleu que eren molts els que l’acompanyaven en aquell mateix trajecte.

La Vella Companya és una crònica que transita amb ironia per la vida professional i personal d’algú que des de jove conviu amb aquesta malaltia, que irromp a la vida amb un pla exterminador i a la qual només es pot combatre en un camp de batalla que no és un altre que el propi cos.

Aquest és un testimoni commovedor i feroç, una carta oberta als camarades depressius que pretén obrir el camí de la visibilitat i ajudar en tot el que es pugui els que pateixen encara aquest terrible estigma.

L’any 1955 dues joves parelles es traslladen a viure a l’aïllat i deshabitat fiord de Hédinsfjöerdur. La seva estada, però, acaba bruscament quan una de les dones va morir en circumstàncies misterioses. El cas no es va resoldre mai. 

Cinquanta anys després surt a la llum una antiga fotografia i queda clar que les parelles podrien no haver estat soles al fiord… Allà a prop, a Siglufjöerdur, el jove policia Ari Tór intenta descobrir el que va passar realment aquella fatídica nit, però no ho tindrà fàcil en un poble on en realitat ningú vol saber, on els secrets són una forma de vida. Amb un assetjador lliure i Siglufjöerdur en quarantena, el passat podria tornar a perseguir-los. 

És útil l’art? Ha de ser-ho? Per a qui?

Art (in)útil indaga sobre la utilitat i objecte de l’Art emergent, des del prisma del fenomen de la mediatització com “productor” i configurador de realitats i per tant, de línies formals i discursives dels “joves” artistes. Què és l’art? Qui diu que ho és? Com?

L’estímul principal per plantejar la pregunta de com considerem que l’Art és Art, sorgeix del canvi de

paradigma entorn la idea d’exposició amb l’objectiu de donar visibilitat a obres: una visibilitat necessària

perquè l’obra arribi a ser-ho.

A Lagos, anys noranta, en el marc d’una dictadura militar, en una Nigèria amb poc futur, la Ifemelu i l’Obinze s’enamoren. Com molts altres adolescennts, saben que tard o d’hora hauran d’abandonar el seu país. Ell sempre ha somiat viure als Estats Units, però és ella qui aconsegueix el visat per viure amb la seva tia a Brooklyn i estudiar a la universitat. Mentre l’Obinze lluita contra la burocràcia per reunir-se amb la Ifemelu, ella es troba una Amèrica on res no és com ho imaginava, començant per la importància del color de la seva pell. Totes les seves experiències, desgràcies i aventures porten a una única pregunta: acabarà convertida en una «americanah»?