Un llibre completament il·lustrat per a conèixer a fons la cuina japonesa.
Receptes, anècdotes, històries, menús, gestos, tècniques, utensilis, ingredients… Una invitació a descobrir els costums i els sabors japonesos!
Com es modela el sushi? Quina és la recepta tradicional de la sopa de miso? De què es compon un menjar japonès? Quins són els plats més freqüents en els izakaya? Com s’adorna i es presenta el bento?
Sota els carrers de Londres s’hi amaga un món que ningú mai no arribaria a imaginar. Es tracta d’una ciutat subterrània fora de norma on conviuen rates, assassins, monstres i éssers de tota mena. És l’indret on es perden sense remei els qui s’escolen entre les escletxes del caos que impera en la capital britànica.
Una nit en Richard Mayhew, un jove empresari amb una vida absolutament anodina, socorre la Porta, una noia que jeu ferida a la vorera. Poques hores després, ha estat esborrat inexplicablement de la memòria de la ciutat: de cop i volta la seva promesa no el reconeix, els taxis no s’aturen quan els crida, i nous llogaters s’han instal·lat al seu apartament. En Richard no tardarà a descobrir que la Porta ve d’un Londres ocult sota terra, el Londres de Baix, un indret d’ombres i de fosca on ell ara ha quedat proscrit. En no trobar la manera de tornar al Londres de Dalt, en Richard no tindrà cap més remei que acompanyar l’enigmàtica noia i el seu peculiar seguici en una croada d’allò més perillosa.
Les modistes d’Auschwitz explica la història real de vint-i-tres dones i adolescents, la majoria jueves, que enmig de l’horror absolut del camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau van ser seleccionades per confeccionar roba a mida per a les dames de l’alta societat nazi. Les seves habilitats es van convertir en l’única possibilitat per salvar-se de les càmeres de gas.
Un divorci hauria de ser un exercici d’amor. Totes les ruptures provoquen inseguretat i por, però també són un procés de canvi, de gestació d’un nou cicle vital, de noves oportunitats. Per afrontar el dol que suposa un divorci, aquest llibre ofereix eines i propostes per encarar de manera conscient aquest procés, per gestionar bé el conflicte, sobretot en els casos en què la ruptura afecta fills i filles. Com s’ha d’encarar un divorci? Què cal tenir en compte a l’hora de separar-se? Per què és millor arribar a un acord que anar a judici? Quins tipus de guarda i custòdia hi ha?
Ell és un prestigiós cineasta suec, un home obsessionat per l’ordre, la puntualitat i el control. Ella és la seva filla, la petita de nou germans, fruit de la relació amb una actriu que havia dirigit, la seva musa. Cada estiu, des que era una nena, ha visitat el seu pare a l’illa llunyana de Fårö, al mar Bàltic.
Ara que ella és una jove escriptora i ell un home gran, projecten fer un llibre sobre la vellesa, la memòria, el llenguatge i la pèrdua. Ella farà les preguntes. Ell les respondrà. La gravadora enregistrarà les converses. Però el declivi físic i mental del pare i finalment la mort deixaran el projecte a mitges.
Ens recordaran duu el lector a l’estiu de 1794 que Goethe i Schiller van passar junts, uns dies que van esdevenir crucials no només pel que fa a la seva obra, sinó també per a la seva relació personal. Aquest és, sobretot, la història d’una amistat, de l’home que s’amaga rere el mite, de les seves il·lusions i de les seves recances, dels seus anhels més profunds i de les seves pors més inconfessables.
Dues nouvelles i deu relats més, en què el mestre del thriller nòrdic Jo Nesbø fa esclatar les pitjors conseqüències de les passions humanes. I si en un primer bloc de relats la preeminència és per a la gelosia, la infidelitat i el desig, en el segon ens situem en un futur proper, distòpic per moments, on la supervivència i l’egoisme agafen el relleu: un inspector de policia grec que les lliçons de la vida han convertit en un expert en gelosia, un taxista que troba una arracada de la seva dona en un cotxe que pertany al seu cap, l’estrany vincle que s’estableix entre dos passatgers del vol cap a Londres, un psicòleg a sou del crim organitzat… Nesbø també ens porta a una Amèrica futura on l’elit de classe alta espera que els rescatin des de dalt d’un gratacel, mentre la gent del carrer lluita per sobreviure.
El 4 de maig de 1970, la Guàrdia Nacional va disparar contra universitaris desarmats que protestaven contra la guerra del Vietnam a la Kent State, la universitat estatal d’Ohio. En un tiroteig mortal de 67 trets, van assassinar quatre estudiants; nou en van resultar ferits. Aquell va ser el dia en què els Estats Units va apuntar les seves armes contra els seus propis fills, un esdeveniment que va commocionar el país i va quedar gravat a foc en la memòria col·lectiva. Uns dies abans, un Derf Backderf de deu anys va veure aquells soldats de la Guàrdia patrullant per la seva ciutat natal, a prop de Kent; els hi havia enviat el governador per ofegar una vaga de camioners.
El juny de 1925, Werner Heisenberg, de vint-i-tres anys, es retira a Helgoland –una petita illa del mar del Nord fuetejada pel vent– per descansar i tractar-se una al·lèrgia. Insomne, Heisenberg fa llargs passejos nocturns i una matinada té una idea que transformarà la ciència i la nostra concepció del món. És la primera pedra de la teoria quàntica.
Quan una jove aparentment sana es desploma de sobte al metro de Nova York i mor en arribar a l’hospital, el seu cas és atribuït a una agressiva variant de la grip. Fins que acaba sobre la taula d’autòpsies del veterà mèdic forense Jack Stapleton, qui descobreix unes sorprenents anomalies: la jove havia sofert un trasplantament de cor i, a més, el seu ADN coincideix amb el de l’òrgan rebut.
Després que altres dues víctimes morin de forma igualment fulminant, Jack comença a témer que la ciutat s’enfronti a una pandèmia sense precedents. I, quan nous casos són descoberts a Los Angeles, Londres i Roma, Jack ha d’emprendre una carrera contrarellotge per a esbrinar quina classe de virus pot causar aquests estralls. La seva recerca li condueix a un fascinant nou tipus d’enginyeria genètica que està fent somiar a la comunitat científica… i atraient l’atenció dels seus membres amb menys escrúpols.
