Categoria llibre: Adults

L’exèrcit franquista està a punt de creuar el Llobregat i milers de refugiats marxen cap a França. Entre ells Lluís Companys, que fuig, criticat per molts i abandonat pels seus. L’acompanya Manel Plandiure, un boxejador que li fa d’escorta i que es veu obligat a deixar a Barcelona l’Agnieszka, la seva amant, una prostituta polonesa. Quan els alemanys detenen Companys i l’entreguen a Franco, el Manel torna a Catalunya amb la intenció d’alliberar-lo. No ho aconseguirà, però venjarà la seva mort.

“Una vegada hi havia un home que menyspreava la seva filla.” Amb començament de rondalla apareix l’heroïna d’aquesta història, anomenada Junil. Encola papirs a la llibreria del pare i aprèn a llegir a l’ombra del seu menyspreu. Però mort el pare, morta la ràbia —i és la filla qui ha concebut l’arma del crim.

Una divertidíssima trama d’embolics que barreja d’una manera sorprenent la realitat de les tribus massais, l’obra de la pintora Irma Stern, la figura d’Adolf Hitler, el paper de l’art i, sobretot, la set de venjança d’un jove que no té res a perdre.

En un estil menys depurat que altres obres posteriors seves, Vuillard exposa en aquest relat el retrat d’un home devorat pel seu mite, i el de tota una nació -els Estats Units- fundada en la massacre dels indis, l’espoli de les terres i en l’espectacle. I ho fa a partir del relat apassionant de la vida de Buffalo Bill, i de com va decidir mantenir viva la seva llegenda de la manera més insospitada i extravagant: va recórrer el món sencer amb la companyia Wild West Show, fent el seu paper, matant els indis, amb bales de foguejament, als quals havia aniquilat en la realitat. Per a l’espectacle va comptar amb indis supervivents que havien vist com mataven les seves famílies i que, a la força o per necessitat, es van veure obligats a reviure l’horror.

Ètica per a adolescents de totes les edats pretén ser un punt d’expressió, però també de comunicació, de diàleg amb el món. Adreçat al jovent que viu els canvis de la seva pubertat, i alhora als que ja hem passat l’adolescència biològica, però encara emprenem la vida com una recerca, un camí dinàmic i en construcció. L’autora et convida, benvolgut lector, benvolguda lectora, a endinsar-te en el món de l’ètica, on, tal vegada, en la mateixa recerca, et podràs trobar a tu mateix, amb l’alteritat i en definitiva… amb el tot. Aquest llibre no pretén caure en moralismes ni adoctrinaments, és una humil proposta de reflexió i més que un punt definitiu d’arribada, vol ser un il·lusionant punt de partida.

Som hereus d’una modernitat il·lustrada que ha intentat bastir un edifici on tot encaixi, en què la lluita contra l’ambigüitat es considera l’únic camí per superar la crisi d’idees i de valors de la societat actual. El propòsit de fixar una visió unitària, la convicció que cal transmetre una informació veraç i contrastada porta a la desaparició progressiva dels camps del saber que generen dubtes, que fan evident la divergència i la confrontació d’opinions. Aquest llibre proposa una nova mirada als fonaments del discurs educatiu, que cal establir a partir de pactes fruit d’un conjunt de voluntats. És un crit d’alerta contra els qui pretenen construir des del consens i no entenen que la força de la democràcia rau en el reconeixement del prejudici de tota interpretació. Ens mostra que expressar aquells aspectes de la cultura que no es poden racionalitzar és el camí cap a la comprensió de les forces socials, cap al que és més essencial per conviure: la descoberta de la història que dona sentit als actes.

Nosaltres, després és una novel·la sobre el pas del temps, l’amor i els daltabaixos que cada vida comporta.
Hi trobem quatre personatges principals, dos homes i dues dones, que coneixem quan són joves, quan la vida està pràcticament per estrenar -però tothom ja arrossega una infantesa singular.
Ambientada a la Barcelona contemporània, Soler ha escrit amb el seu estil característic, detallista i cinematogràfic, una novel·la que no es pot deixar i que atraparà els seus lectors fidels.
Els personatges que hi viuen tenen anhels, expectatives i esperances que els mouen. I experimenten, com nosaltres, frustracions, alegries i desitjos i, sobretot, l’amor. I l’amistat, que n’és una de les seves principals formes

En Toni, un professor d’institut enfadat amb el món, decideix posar fi a la seva vida. Meticulós i serè, ha escollit una data: al cap d’un any. Fins aleshores cada nit redactarà, al pis que comparteix amb la seva gossa Pepa i amb una biblioteca de la qual es va desprenent, una crònica personal, dura i descreguda però també tendra i humorística. Així espera descobrir les raons de la seva radical decisió, desvelar fins a l’última partícula de la seva intimitat, contar el seu passat i els molts assumptes quotidians d’una Espanya políticament convulsa. Hi apareixeran, disseccionats amb un bisturí implacable, els seus pares, un germà a qui no suporta, la seva exdona Amalia, de qui no aconsegueix desconnectar-se, i el seu problemàtic fill Nikita; però també el seu càustic amic Potacoixa. I una inesperada Águeda. I en la successió d’episodis amorosos i familiars d’aquesta addictiva constel·lació humana, en Toni, un home desorientat entestat a fer recompte de les seves ruïnes, insufla, paradoxalment, una lliçó de vida inoblidable.

En les vuit històries d’aquest nou recull trobem el clàssic narrador de Murakami, que aquí podríem confondre amb ell mateix. Amors fugaços de joventut que perviuen en el temps, cristal·litzats en un objecte inesperat, records que es desdibuixen capriciosament, una devoció incandescent pel beisbol, un servicial mico parlant a la recerca de l’amor o la història del mític -i inexistent?- disc de bossa nova de Charlie Parker… Filosòfics i misteriosos, amb un peu a la realitat i un altre al realisme màgic, els relats de Primera persona del singular transgredeixen els límits entre la nostra ment i el món exterior i evoquen l’amor i la solitud, la infància i la memòria, tots amb el toc únic de Haruki Murakami.

L’abadia de Montserrat, després de la pandèmia, impulsa activitats culturals per reactivar-ne les visites i l’Oriol Comas i Coma ho aprofita per organitzar-hi el Ludocànon, una trobada internacional d’experts en jocs de taula amb l’objectiu de triar els cent millors jocs de la història. Però al vespre del primer dia, quan els quinze jutges estan a punt de sopar, un monjo apareix penjat en una de les habitacions de l’hotel Abat Cisneros on s’allotgen. El Comas, ajudat per la seva inseparable neboda Sol, aviat relaciona la mort del pare Mateu amb altres decessos recents de monjos que semblaven accidentals. I, pitjor encara, la Sol i el seu nòvio boomer, el periodista Garota que havia treballat de cap de premsa al Grup 69, comencen a trobar indicis que els crims guarden relació amb uns fets succeïts anys enrere a l’Escolania.

El sentit de l’humor i l’enginy de Màrius Serra s’infiltren per una trama que, sense canviar d’espai, salta vertiginosament del món hiperconnectat d’avui a l’ecosistema gairebé aïllat de l’Escolania de fa mig segle. Amb diàlegs plens de carisma, situacions hilarants, jocs antics i moderns de tota mena i una narració tenyida pel xoc generacional, Fora de joc a Montserrat porta la intriga ludocriminal a un dels indrets més icònics —i alhora misteriosos— de Catalunya.