Les Nostres mares

Què somiava ser la teva mare? Fos el que fos, segurament va haver de quedar al tinter. A les protagonistes d’aquesta novel·la, nascudes durant la dictadura, no els deixen desplegar el seu talent. Però elles planten cara i no s’acoquinen davant de res ni ningú. I amb sororitat i alegria, defugen la gàbia domèstica, mantenen la pulsió artística, s’atreveixen al més impensable per l’amor d’un fill, lideren les lluites veïnals, descobreixen el feminisme i pugen en aquells xàrters a Londres per ser mestresses del seu destí.

Les nostres mares vol honorar la generació que va renunciar als somnis perquè les seves filles sí que poguessin triar.

Després de conèixer aquestes deu poderoses dones, ens adonarem d’una cosa extraordinària: que malgrat que sempre es reconeguin només les figures masculines, resulta que els autèntics referents de vida eren elles, les
nostres mares.

Premi Sant Jordi 2022

Elogi de la mentida

A banda de la  trista condició d’exiliat de guerra i víctima del nazisme, Josep Torres Tribó (1899-1941), mereix , sens dubte, un lloc destacat en la nostra memòria col·lectiva per la seva faceta d’intel·lectual i, molt especialment, de filòsof. Reeditar avui l’Elogi de la mentida, la seva única obra filosòfica —d’una força literària i originalitat poc comunes—, contribueix a la restitució de la memòria històrica i, també, a la recuperació d’un pensador català desconegut que indubtablement enriqueix el panorama intel·lectual del nostre país.

Es tracta d’un llibre poètic, escrit amb emoció, que lloa la superioritat de la mentida, la invenció i l’art per sobre de la veritat, la falsedat i el coneixement. Per dur a terme aquesta defensa, Torres Tribó usa les pròpies eines que pretén lloar intel·lectualment. No pas les del saber, sinó les de l’art. El seu llibre és una obra d’art filosòfica, no pas una filosofia sobre l’art. No és pas una estètica. Per defensar la mentida hauria estat incoherent utilitzar un llenguatge veritativofals. Ben al contrari, Torres Tribó va utilitzar el mateix llenguatge de l’art per defensar la superioritat intel·lectual de l’art. I en aconseguir-ho, conscientment o no, va obrir el camí per a una pràctica futura: la del cultiu de la filosofia com una bella art.

El Cerebro lector : últimas noticias de las neurociencias sobre la lectura, la enseñanza, el aprendizaje y la dislexia

Vostès estan llegint aquest text com si fos el més natural del món. Tots donem per fet que un conjunt de marques, línies i espais sobre el paper signifiquen alguna cosa… i tendim a oblidar que l’acte de llegir és una autèntica gesta. Més sorprenent resulta si considerem que llegim usant un cervell que va evolucionar molt de temps abans que s’inventés l’escriptura, i ho va fer per a fins completament diferents. Stanislas Dehaene, un dels líders mundials en neurociència cognitiva, desentranya aquesta inquietant paradoxa i ens ensenya com el nostre cervell de primat aconsegueix traduir aquests signes anomenats lletres en llenguatge. Recorrent els últims descobriments de la psicologia de la lectura i les més sorprenents troballes de les neurociències, Dehaene respon amb absolut mestratge a les preguntes centrals sobre aquesta enlluernadora habilitat humana: Com és possible que un invent cultural recent s’hagi instal·lat amb tanta naturalitat en el nostre cervell? Quines operacions realitzem per a convertir un conjunt de traços apresos pel nostre sistema visual en conceptes i sons? Són aquestes operacions universals o depenen de la llengua, l’alfabet o la cultura? Com fan els nens, o més aviat els seus cervells, per a aprendre a llegir? És igual quin sistema d’ensenyament s’utilitzi? Què és la dislèxia i quines són les seves causes? És possible superar-la? El Cerebro lector és un relat alhora fascinant i rigorós en el qual tant simples curiosos com especialistes en el tema trobaran tot el que avui se sap sobre el que vostès estan fent en aquest precís moment: llegir.

La Meva Ucraïna

L’any 2014, enmig de la guerra, Victoria Belim torna al que va ser el seu país d’infantesa per investigar més profundament les seves arrels i la desaparició del seu oncle Nikodim durant els anys trenta. Què li va passar, per què se sap tan poc d’ell, i per què la seva àvia, Valentina, l’adverteix que mai no és bona idea pertorbar el silenci del passat? A Poltava, el KGB fa molt que ha desaparegut, però el record de les seves atrocitats és molt present, i l’antiga seu soviètica, altrament coneguda com la Casa del Gall, s’alça omnipresent recordant un passat que mai no ha acabat d’abandonar aquells indrets, coneguts com “les terres de sang”.

Cuina per a famílies estressades

Cuina per a famílies estressades és un llibre de receptes que pretén, des de l’humor i el llenguatge planer, aportar eines i solucions per a famílies que es preocupen per l’alimentació dels seus fills.

Pensament crític il·lustrat

El present llibre és dos llibres alhora:

El primer és un manual d’autodefensa mental que ensenya com resistir la manipulació i la confusió a través de diverses estratègies que neutralitzin la propaganda, l’emocionalisme, el dogmatisme i el nihilisme.

El segon és un elogi dels grans valors il·lustrats, com ara l’amor per la veritat, l’exercici de la tolerància, la defensa de la democràcia, la promoció d’un laïcisme respectuós, el valor de l’amistat i la recerca de la felicitat pel nombre més gran de persones.

Dents de llet

Un pare mort, filles desateses per mares absents, un professor escarmentat, promeses i sang diluïdes en un got de vodka. Amb la infància com a teló de fons, els protagonistes d’aquests relats s’enfronten a les realitats més fosques que s’amaguen darrere l’etapa sovint entesa com la més tendra i innocent de la vida.

El Covard

Després de tenir un accident de cotxe, en Jarred ha d’acceptar que no podrà caminar mai més i es veu obligat a tornar a casa del seu pare, amb qui no parla des de fa deu anys. Mentre s’encaren als traumes familiars del passat i intenten crear una nova relació menjant dònuts i cuidant orquídies, en Jarred haurà d’aprendre a transitar per la vida sense caure en l’autodestrucció.

El Regal de la lectura : què passa al nostre cervell quan llegim?

Un ictus deixa en Claude, un home culte, apassionat per l’art i la literatura, sense capacitat per llegir. Ni una sola paraula. Res. És el primer cas de ceguesa a la lectura diagnosticat, i aquest misteri desperta l’interès de la comunitat científica. Al París de finals del segle XIX, el centre del món en matèria de neurologia, hi ha curiositat per descobrir què passa al nostre cervell quan llegim i quins efectes té aquest procés sobre la nostra manera de pensar i de viure.