Categoria llibre: Adults

Amb el seu estil més que recognoscible, a Tom Gauld no hi ha objectiu que se li resisteixi: és capaç d’abordar qualsevol temàtica amb la seva mirada irònica i precisa. En aquesta ocasió, torna al món literari per a posar el focus en el temple dels llibres i els seus guardians: biblioteques i bibliotecaris.

Amb la intel·ligència sense pretensions a la qual ens té acostumats, donant curs al seu ampli coneixement sobre les martingales del sector i servint-se de la seva habilitat per a les analogies científiques i el seu reconegut gust per la ciència-ficció, Gauld torna amb una col·lecció de vinyetes imperdible, que reuneix el millor de les seves publicacions setmanals de The Guardian.
La Venganza de los bibliotecarios ve a confirmar que el seu enginy és inesgotable.

La matinada de l’onze de desembre de 2017, una vuitantena de guàrdies civils, amb l’uniforme d’assalt i metralleta en mà, van entrar en el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, davant la mirada atònita dels treballadors, que havien obert la porta sense cap manifestació o insinuació de resistència que justifiqués aquest desplegament de força. Portaven una ordre d’un jutjat de primera instància d’Aragó que els autoritzava a endur-se’n quaranta-quatre obres d’art.
La notícia va provocar una consternació enorme en els àmbits culturals europeus i nord-americans, que no entenien com era possible un comportament d’aquesta mena a Europa en el segle XXI.
Flocel Sabaté, catedràtic de la Universitat de Lleida, va assumir el repte d’explicar-ho per a la revista Écrire l’histoire. L’objectiu era detallar-ne els fets, tenint present un fenomen molt actual: l’ús de la història i del patrimoni cultural en el foment d’identitats col·lectives sota el lideratge d’autoritats publiques, amb la finalitat de construir noves identitats a partir del conflicte. Aquí trobareu totes les respostes al perquè de l’assalt al Museu de Lleida.

La Muriel i en Robert arriben a Londres perseguint noves oportunitats en un món digital que ho transforma tot: ell, per treballar per a una de les empreses tecnològiques més grans del món; ella, per triomfar com a influencer a les xarxes socials.

Quan l’aventura compartida comença a fer aigües, els desencisos els enfronten a la distància cada cop més gran entre la realitat de cada dia i les vides ideals que projecten a la xarxa.

Algoritmes és una història d’ambicions, traïcions, venjances, hashtags i magrades, en un món cada cop més alienant on la veritat ha entrat en crisi.

Un home reposa inert en un llit d’hospital després d’haver patit un ictus. Una dona l’observa, corpresa, des d’una distància que no sap com desfer, mentre es comença a qüestionar els fonaments emocionals sobre els quals s’ha construït la identitat. Així comença aquesta novel·la sobre una filla, però també sobre una mare, una tieta i una germana que es debaten entre la tendresa i el ressentiment cap a la figura d’un pare alcohòlic i imperfecte però alhora extremament humà.

Eider Rodriguez reviu en aquest text personal i íntim l’origen de la seva educació sentimental. Concebuda amb la certesa que algunes coses només es poden entendre si s’escriuen, aquesta obra transita per l’existència d’una família del País Basc que es dedicava a vendre material de construcció mentre a casa seva bregaven amb els silencis, les renúncies i l’amor.

Plena de l’esperit i l’energia amb què Maggie O’Farrell va il·luminar la història shakespeariana de Hamnet, El retrat de matrimoni ens transporta a la Itàlia del segle XVI. La Lucrezia, tercera filla del poderós duc de Mèdici, és una noia discreta i independent que creix feliç a l’ombra dels seus germans, lliure per observar els tresors de palau, explorar els passadissos secrets i espiar feines i converses clandestines. Li agrada aprendre coses, pintar i mirar les musaranyes, i no acaba d’encaixar gaire en el paper de duquessa, ni tampoc en les expectatives de la família. Però quan la seva germana gran, que està promesa amb del duc de Ferrara, emmalalteix i es mor, la plàcida existència de la Lucrezia quedarà sacsejada per sempre: amb només quinze anys es veurà arrossegada a una nova vida a Ferrara amb el seu marit, Alfonso, que és un misteri per a ella. El retrat de matrimoni, una novel·la potent i evocadora, explora la fina membrana que separa la vida de la mort, un dels temes centrals de l’obra d’O’Farrell, i ofereix el retrat inoblidable d’una dona molt jove, castigada per ser diferent, que lluita per la seva supervivència.

L’impacte de l’autodestrucció d’una obra d’art de Banksy el 2018 a la sala de subhastes Sotheby’s encara és ben viu a la nostra memòria, però molts havíem oblidat el cas del pintor Palau Ferré, que va decidir cremar els seus propis quadres als anys setanta del segle xx. Les seves aparicions a la televisió i als mitjans de l’època són ara poc recordades, malgrat l’estupor que va generar el cas. Màrius Serra es va interessar per aquest creador que, després d’una sentència del Tribunal Suprem, va resoldre llançar al foc tot allò que pintava. Aquells retrats d’una dona d’ulls grossos i fascinadors s’esfumaven per la xemeneia de casa del pintor. Què hi havia darrere de la pulsió autodestructiva? Amb l’ajut de la documentació, dels testimonis i de la portentosa imaginació de novel·lista, Màrius Serra ofereix als lectors La dona més pintada, una novel·la que parteix de la vida d’un pintor assenyalat per Picasso com a possible successor seu.

La mirada de Marta Rojals —perspicaç, aguda i irònica— ens commou, ens interpel·la i té la virtut d’anar al moll de l’os dels temes quotidians que ens afecten en el dia a dia. Amb la frase exacta i el mot precís, aquest llibre ens endinsa en la seva impagable faceta com a articulista en les discussions que toquen totes les causes justes: el racisme, la transfòbia, el masclisme, la discriminació lingüística, l’especulació urbanística, els abusos de poder, la crisi climàtica…

En aquestes pàgines sentim alt i clar el clam tant d’una generació precaritzada i empobrida com la reivindicació de la gent gran, injustament relegada del protagonisme que es mereix; l’estima i protecció no només del patrimoni natural, del paisatge i el territori, sinó també dels animals, els nostres companys de viatge en aquest món que ens entestem a destruir, o el paper de les dones en la societat actual, persistentment cosificades i subordinades en les grans decisions que afecten el conjunt de la humanitat. Retalls de vida atemporals que palesen que Marta Rojals és una de les millors autores del nostre país.

Una noia vetlla el seu avi, i en la solitud absoluta té dues grans companyies: la de la memòria i la de la imaginació. Mentre els cirerers es despullen, la llei de l’hivern s’imposa recordant-nos que per renéixer cal deixar anar.

Amb un aire intimista i màgic, aquesta novel·la fa visible l’invisible: les persones que no hi són però que ens guien a cau d’orella, l’amor que fem existir quan necessitem que existeixi i la forma com suplim cada absència.

«I a les nits glaçades, sota un pam de neu, la primera flor començava a empènyer, ensenyant a la gent d’aquest poble el que costa tant de creure».

John Banville, el reconegut guanyador del Premi Booker, ens ofereix amb Les singularitats una novel·la lúdica i polièdrica sobre la nostàlgia, la teoria quàntica, la vida i la mort a partir del personatge de Freddie Montgomery, un dels més memorables dins de l’univers de l’autor.

Montgomery, un home amb un nom prestat, apareix amb un cotxe esportiu vermell –també prestat– en la casa de la seva infantesa. Però res és el que espera. Ara hi viuen els Godley, descendents del reputat científic Adam Godley, artífex d’una teoria de l’existència que va canviar tots els paradigmes. Aquest home misteriós, que acaba de complir sentència a la presó, sent com si el temps estigués parat, trencat. Ara està obligat a conviure amb la disfuncional família Godley, l’estranya mestressa de claus que la governa, el biògraf de l’avantpassat dels Godley i una dona adinerada del seu propi passat que arribarà amb una petició força inusual.

La Barbara, venedora de drets literaris internacionals, s’instal·la a París com a refugi. Per deixar enrere una experiencia que l’ha trasbalsat, se’n va a viure a casa de la seva àvia, la Margaux, amb qui té un vincle molt especial. Un matí de 2008, l’any de la gran nevada, la Barbara es troba un jove desconegut dormint al seu sofà vermell. L’enigmàtic fotògraf que no retrata mai persones l’ajudarà en una recerca inesperada. Junts, descobriran els secrets de la mamie Margaux, una dona que va sobreviure l’ocupació alemanya de París a la segona guerra mundial.