En coixí d’herba

Aquest és el llibre de poesia més recent de Miquel Desclot. I també la gran antologia de lírica clàssica japonesa que trobarem en català: cent setanta autors, des del segle IV fins a l’actualitat, amb haikús i tankes triats i versionats —o «anostrats» en la tradició de Marià Manent i les seves «interpretacions» de poesia xinesa— pel poeta Miquel Desclot.

Maneres de mirar

Aquest llibre és obra de cinc persones: John Berger, Sven Blomberg, Chris Fox, Michael Dibb i Richard Hollis. És un dels llibres d’art més estimulants i més influents que es poden trobar en qualsevol llengua. Està basat en una sèrie de televisió de la BBC sobre la qual els crítics del Sunday Times van comentar: «Aquesta sèrie és una revelació en més d’un sentit: es concentra en com mirem els quadres… gairebé segur que canviarà la manera com la gent mira la pintura». I ho va aconseguir, ja que el llibre que en va derivar s’ha convertit en una obra essencial de la comunicació visual i de la teoria de l’art.

La terra dura

L’escriptora Anna Punsoda torna al paisatge de la seva infantesa, els Plans de Sió, a la comarca de la Segarra. Ho fa d’una manera ben diferent de quan en va marxar. Ha fet net del passat i ha construït la seva pròpia família. Està en condicions de tornar al seu món, arreglar-s’hi una casa amb el marit barceloní i veure-hi créixer els fills.

Punsoda prova d’entendre la seva relació amb terra dura, geogràficament central i alhora molt ignorada, que ha donat personalitats com l’escriptor Pedrolo i el pintor Guinovart, però que actualment figura al nostre mapa mental gràcies a la corporació alimentària bonÀrea de Guissona.

Qui no vulgui pols…

La confrontació política i la contraposició d’ideologies sovint han tingut mala premsa al nostre país; més val que les evitem si volem tenir la festa en pau. Al poder no li interessa que se’l qüestioni. Si canviar les coses implica conflicte, millor deixar-ho tot tal com està.

En aquest assaig, el politòleg Toni Rodon combat la idea que la confrontació és negativa i ens anima a mirar més enllà i veure el conflicte polític com una eina imprescindible per, aixecant una mica de pols, fer avançar la societat.

Contes

Aquesta magistral col·lecció de quaranta-dos contes, escollits i agrupats pel mateix Faulkner, reprèn ambients i temes emblemàtics —racisme, violència, adulteri, fatalitat, grandesa i immensa estultícia del gènere humà— i els porta més enllà: més enllà del Sud, de la consciència, de la vida, de l’heterosexualitat.

Relats gòtics, tràgics, brutals, delicats i commovedors s’alternen amb episodis inesperadament hilarants, tots teixits amb una inventiva desbocada, imatges de tall poètic esmolat i una audàcia i llibertat narratives en el seu punt àlgid. Des del mític comtat de Yoknapatawpha fins a la França de la Primera Guerra Mundial, passant per Beverly Hills i el purgatori, la ploma de Faulkner evoca els estrats profunds de la història i la llegenda.

Consciència o col·lapse

Avui el món corre acceleradament no se sap cap a on, mentre la propaganda i les dades fora de context enterboleixen la nostra visió dels fets. ¿No és com si el món estigués sota un encanteri? ¿Cap a on hem de girar-nos per trobar orientació?

Consciència o col·lapse mostra que hi ha dos estils de coneixement bàsics en la ment humana: la ment algorítmica, que ens mena a un món de control, deshumanització i manca de sentit, i la ment holística, que ens obre a un món més ple d’humanitat, de vida i d’encís. Aquests dos estils de coneixement coincideixen espectacularment amb el que avui ens mostra la neurociència i amb el que van intuir molts grans autors del passat. Ens ajuden a orientar-nos i a trobar sentit en l’Aquí i Ara.

L’heura

Com la planta que creix i s’arrapa a l’arbre que l’alimenta i la protegeix, L’heura és la història d’un lligam incondicional: el d’Annesa, adoptada per la família Decherchi i serventa de la casa que, com a heroïna clàssica de ressons dostoievskians, no pot evitar un destí fatal.

La fi de la glòria dels Decherchi és la decadència de moltes famílies nobles de la Sardenya rural que veuen com els seus joves malbaraten el que els queda de patrimoni. Paulu, hereu de la casa, és un personatge desesperat, antiheroi primordial i modern, que cerca el seu lloc entre el vell món i el nou. Annesa anhelarà l’amor de Paulu, s’enfrontarà al conflicte interior i assumirà sense indulgència el seu tràgic destí i la culpa que en deriva.

El Captaire

La policia acaba de comunicar a l’Àlex Prat que han matat en Peri, un vell amic de joventut amb qui s’havia retrobat recentment.

Arran de la investigació per esclarir els fets ens endinsem en la vida d’en Peri i en les circumstàncies que el van dur a ser captaire, a través dels punts de vista de diferents personatges, i mitjançant records, converses, conjectures i reflexions.

A partir d’aquests diferents angles es va formant un tot, i cada traç, cada esbós, contribueix a configurar el dibuix complet de la vida d’aquest captaire, en una història que ens convida a explorar les complexitats de l’ésser humà.

Deu lliçons per a salvar el català

Quin paper ha de tenir el català en el futur del país? Què podem fer per mantenir-lo viu? Quines polítiques lingüístiques són encertades per a preservar la llengua? I quina és la vertadera llengua inclusiva?

M. Carme Junyent reflexiona sobre les qüestions lingüístiques que més la preocupaven en aquesta tria d’articles que va publicar a VilaWeb els deu darrers anys i en algunes de les entrevistes que li van fer.

Santificaràs les festes

De fer comunitat a descansar per ser més eficient a la feina, el sentit de «fer festa» ha canviat en funció de les necessitats socials de cada moment. Ara bé, hi ha un tret que s’ha mantingut al llarg dels segles: els festius serveixen per trencar la monotonia del temps ordinari. ¿Què diu de nosaltres la necessitat d’ordenar el temps així? ¿Com forgen la nostra identitat els rituals festius? ¿Quina relació guarden amb l’ocupació de l’espai públic? ¿I amb la significació dels àpats?

La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d’avui, lluny de qualsevol confessionalisme.