Dune: Part Dos explora el mític viatge de Paul Atreides mentre s’uneix a Chani i als Fremen en un camí de venjança contra els conspiradors que van destruir la seva família.
Davant la disjuntiva de triar entre l’amor de la seva vida i el destí de l’univers conegut, s’esforça per evitar un futur terrible que només pot preveure ell.
Barcelona, finals dels 60.
Eugenio Jofra, un jove joier, coneix Conchita en un autobús de línia. La química és instantània i tots dos comencen la història d’amor de les seves vides. Eugenio aprèn a tocar la guitarra per acompanyar Conchita, per a la qual cosa haurà de lluitar contra la por escènica. Comença així la carrera musical dels dos.
Quan Conchita s’ha d’absentar dues setmanes de Barcelona, convenç Eugenio que dugui les actuacions a terme tot sol. Quan torna, Eugenio ha esdevingut un fenomen de l’humor underground de la ciutat. A poc a poc entre tots dos aniran construint el personatge: les ulleres, la camisa negra, el tamboret, les cigarretes i el got de tub, que es convertirà en un èxit inesperat en una Espanya deprimida que busca desesperadament riure’s amb aquest singular còmic que comença tots els seus acudits amb “Saben aquell…”
La guerra s’ha acabat.
I una nova guerra acaba de començar.
Tres vegades al llarg de la seva història, Nikan ha lluitat per la seva supervivència a les sagnants Guerres de la Amapola. Tot i que la tercera ha acabat, Rin no pot oblidar l’atrocitat que va cometre per salvar el poble. Ara està intentant deslliurar-se de la seva culpa, de la seva addicció a l’opi i de les ordres assassines de l’ardent Fènix, el déu venjatiu que ha beneït Rin amb el seu temible poder.
Encara que no vol continuar vivint, es nega a morir fins a venjar-se de l’Emperadriu, que va trair la que va ser la terra natal de Rin. La seva única esperança és unir forces amb el poderós cap militar del Drac, que planeja conquerir Nikan, enderrocar l’Emperadriu i crear una nova república.
Però ni l’Emperadriu ni el cap militar del Drac no són el que semblen. Com més atrocitats presència Rin, més tem que el seu amor per Nikan l’obligui a fer servir l’apocalíptic poder del Fènix una vegada més.
Perquè Rin està disposada a sacrificar el que calgui per salvar el seu país… i per aconseguir la venjança.
Que Rin superés el Keju (una prova per trobar els joves amb més talent de l’imperi) va sorprendre tothom: per als oficials que van dur a terme la prova, que no podien creure que una òrfena de la Província del Gallo la pogués superar sense fer trampes; per als tutors de Rin, que pensaven que podrien casar-la i seguir amb les labors delictives; i per a la mateixa Rin, que es va adonar que per fi s’havia alliberat de la servitud i la desesperació que marcaven el seu dia a dia.
Que entrés a Sinegard, l’acadèmia militar més elitista de Nikan, va ser encara més sorprenent.
Tot i això, les sorpreses no sempre són bones.
Nines desperta un matí esperant el regal d’aniversari del seu fill de sis anys, però el que rep és la seva orella en una caixa amb un llaç. Comença així una recerca angoixant que commociona tot el país.
En aquest escenari es retroben quatre vells amics amb molts comptes pendents: el Santi, un superdotat i asocial forense de dia, travesti de nit; Berta, una periodista que va haver de fugir d’Espanya, que va aconseguir redimir-se i recuperar el prestigi professional; Il·luminada, reportera audaç i incansable que acaba de rebre per fi el tan merescut com inesperat recolzament a la seva carrera. I sempre al costat de Berta, Chiqui, el jove geni informàtic capaç de ficar-se a qualsevol ordinador que es proposi.
Tots quatre se submergeixen en un complex i desassossegant cas que destapa alguns dels racons més tèrbols de l’ànima humana: gelosia, desitjos insatisfets, egos, maltractament infantil… i l’ànsia per ser estimat.
1583. Una badaq -o rinoceront indonesi- pastura tranquil·lament a l’illa de Pawu. Quan arriba un galió castellà, l’animal és testimoni de les relacions entre colonitzadors i indígenes i esdevé moneda de canvi entre ells. La porten fins a Madrid, on la seva vida correrà perill si no aconsegueix escapar-se d’un destí sense sentit. Al seu voltant, es teixeix una trama d’interessos i corrupteles entre polítics sense escrúpols, llibertins cobdiciosos i desertors imperials just quan l’imperi més gran de la cristiandat està entrant en decadència.
En la fascinant nova novel·la, Carlos Bardem ha construït amb destresa i precisió un minuciós fresc històric que reflecteix el govern depredador dels imperis espanyol i portuguès, la perillositat de la Inquisició i els greus abusos de la colonització.
Elon Musk va sofrir assetjament escolar. Un dia un grup de nens el va empènyer per unes escales de formigó i el van picar de peus fins que la seva cara es va inflar com una pilota. Va passar una setmana a l’hospital. Però les cicatrius físiques van ser insignificants comparades amb les emocionals, les que li havia causat el pare, un canalla, enginyer carismàtic i fantasiós. Quan Elon va arribar a casa després de ser donat d’alta de l’hospital, el pare el va reprendre. «Vaig haver d’escoltar-lo durant una hora mentre em cridava, em deia idiota i em deia que era un inútil», recorda.
L’impacte psicològic que el pare li va causar va perdurar. Es va convertir en un jove fort però vulnerable alhora, propens a bruscos canvis d’humor -estil Jekyll i Hyde-, amb una gran tolerància al risc, ànsies de drama, un èpic sentit de missió i una intensitat maníaca, cruel i a vegades destructiva.
A principis del 2022, després d’un any marcat pel llançament de trenta-un satèl·lits de SpaceX, la venda d’un milió de cotxes de Tesla i de convertir-se en l’home més ric de la terra, Musk va confessar amb penediment el seu impuls per provocar el drama. «Necessito canviar la meva manera de pensar perquè deixi d’estar en mode crisi, com ho he estat els últims catorze anys, o probablement tota la meva vida», va explicar.
I si, incomplint les normes establertes, es pogués canviar el destí de la humanitat?
L’Aurora viu en un temps en què els homes s’han extingit per culpa d’un virus, i la societat està formada exclusivament per dones. Quan arriba el moment d’anar a la universitat, tria l’Escola de Visitants, una facultat envoltada de secretisme. Segons la versió oficial, hi preparen les estudiants per buscar un remei que permeti tornar a tenir fills de sexe masculí. Aviat descobrirà les estranyes regles del centre, una de les quals és no enamorar-se. Però l’Aurora és molt rebel i li costa obeir…
Tothom està d’acord que la pervivència i la salut de la llengua catalana passen per parlar-la al carrer i sentir-la en tota mena de situacions quotidianes: al cine, a la tele, a les xarxes socials… Però per què tan sovint ens incomoda o questionem el català col·loquial? A alguns, aquest català -el que podem sentir en pel·lícules o sèries- els sembla carrincló i massa rígid; per a altres, la llengua dels mitjans de comunicació és espúria, contaminada.
En aquest assaig, guanyador del Premi d’assaig Irla, diu Helena Borrell: «Procurarem desmentir fal·làcies i esfondrar mites, perquè heus aquí el nostre convenciment: ens trobem davant d’un fals dilema. No cal triar entre dos models de llengua diametralment oposats, sinó esforçar-nos a dissipar malentesos i promoure certs models -i hàbits- per donar un impuls decidit al català del carrer que ens agradaria sentir: poderós, sonor, original i sense complexos.»
Lleida sorprèn. No és un eslògan, sinó una veritat que sobta lleidatans encuriosits i forans tafaners, i que demostra que és una ciutat que coneixem molt poc, que cal descobrir i ensenyar. Les pàgines d’aquest llibre us mostraran alguns dels detalls més sorprenents de la ciutat, aquells que no surten a les guies però que amaguen una part de la història de Lleida. El lector hi trobarà anècdotes, misteris i curiositats sobre el patrimoni de la ciutat, des del call jueu de la ciutat, la Cuirassa, fins al pas de George Orwell per l’Hospital de Santa Maria.
Tot plegat, a través d’un recorregut visual ple de sorpreses, amb les fotografies de JORDI V. POU.