L’heura

Com la planta que creix i s’arrapa a l’arbre que l’alimenta i la protegeix, L’heura és la història d’un lligam incondicional: el d’Annesa, adoptada per la família Decherchi i serventa de la casa que, com a heroïna clàssica de ressons dostoievskians, no pot evitar un destí fatal.

La fi de la glòria dels Decherchi és la decadència de moltes famílies nobles de la Sardenya rural que veuen com els seus joves malbaraten el que els queda de patrimoni. Paulu, hereu de la casa, és un personatge desesperat, antiheroi primordial i modern, que cerca el seu lloc entre el vell món i el nou. Annesa anhelarà l’amor de Paulu, s’enfrontarà al conflicte interior i assumirà sense indulgència el seu tràgic destí i la culpa que en deriva.

El Captaire

La policia acaba de comunicar a l’Àlex Prat que han matat en Peri, un vell amic de joventut amb qui s’havia retrobat recentment.

Arran de la investigació per esclarir els fets ens endinsem en la vida d’en Peri i en les circumstàncies que el van dur a ser captaire, a través dels punts de vista de diferents personatges, i mitjançant records, converses, conjectures i reflexions.

A partir d’aquests diferents angles es va formant un tot, i cada traç, cada esbós, contribueix a configurar el dibuix complet de la vida d’aquest captaire, en una història que ens convida a explorar les complexitats de l’ésser humà.

Deu lliçons per a salvar el català

Quin paper ha de tenir el català en el futur del país? Què podem fer per mantenir-lo viu? Quines polítiques lingüístiques són encertades per a preservar la llengua? I quina és la vertadera llengua inclusiva?

M. Carme Junyent reflexiona sobre les qüestions lingüístiques que més la preocupaven en aquesta tria d’articles que va publicar a VilaWeb els deu darrers anys i en algunes de les entrevistes que li van fer.

Santificaràs les festes

De fer comunitat a descansar per ser més eficient a la feina, el sentit de «fer festa» ha canviat en funció de les necessitats socials de cada moment. Ara bé, hi ha un tret que s’ha mantingut al llarg dels segles: els festius serveixen per trencar la monotonia del temps ordinari. ¿Què diu de nosaltres la necessitat d’ordenar el temps així? ¿Com forgen la nostra identitat els rituals festius? ¿Quina relació guarden amb l’ocupació de l’espai públic? ¿I amb la significació dels àpats?

La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d’avui, lluny de qualsevol confessionalisme.

L’última nit al Telegraph Club

La Lily Hu, de disset anys, no recorda exactament quan va començar a preguntar-se qui era. Però la resposta floreix quan ella i Kathleen Miller caminen sota el rètol de neó intermitent d’un club del barri xinès de San Francisco. Els Estats Units del 1954 no són un lloc segur perquè dues noies s’enamorin. La caça de bruixes maccarthista afecta tots els sospitosos de simpatitzar amb idees alliberadores. També els immigrants xinesos. Però malgrat l’amenaça de deportació que planeja sobre el seu pare, la Lily i la Kath ho arrisquen tot per un amor que no volen amagar.

Educa el teu cervell

Podem canviar el nostre cervell? Podem educar-nos i reeducar-nos? Descobriu com aprèn el nostre cervell i com optimitzar el nostre creixement mental.

Conèixer la manera com es forma i com funciona és una de les vies principals per poder canviar-lo, tant per a nosaltres mateixos com també per als nostres fills o estudiants.

Però la nostra ment i el nostre cervell no són fixos i sempre poden créixer i ampliar horitzons. En les pàgines d’aquest assaig divulgatiu trobarem per què cal continuar creixent, quins avantatges cognitius comporta fer-ho i com ho podem optimitzar per assolir una vida més digna i empoderada si entenem com és el cervell, com funciona, com es forma i com es construeix i reconstrueix constantment.

Nena, dona, altres

El jurat del prestigiós premi Booker va definir Nena, dona, altres com a «una lectura imprescindible sobre la feminitat i l’Anglaterra contemporània, una novel·la impressionant i ferotge sobre les vides de les dones negres britàniques, les seves lluites, dolors, alegries, anhels i amors. L’estil d’Evaristo és apassionat, afilat, ple d’energia i humor. No hi ha ni un sol moment ensopit en aquest llibre».

I és amb aquesta energia, i amb un estil literari trencador, que van passant davant del lector una dotzena de dones, cadascuna amb el seu bagatge, contradiccions i punts de vista, que van teixint un relat vibrant que ni les diferències de classe, generació i identitat aconsegueixen esquinçar. Al capdavall, l’important té a veure amb el fet d’estar juntes.

Discurs sobre el fill de puta

Alberto Pimenta ens parla de com els fills de puta existeixen i pràcticament es troben a tot arreu, del poc que se sap sobre ells, de com la vestimenta i l’aparença física no basten per identificar-los, d’alguns trets distintius dels fills de puta, dels seus gustos i els llocs que ocupen en la societat, de les maneres que tenen els fills de puta de ser fills de puta, de la qüestió de saber si els fills de puta ja neixen fills de puta o s’hi tornen amb els anys, i de com tot fill de puta és, per damunt de tot, fill de puta.

Aquest llibre és, possiblement, el text sobre els fills de puta més important que s’ha escrit mai. Lúcid i amb un sentit de l’humor desbordant, l’escriptor portuguès construeix una obra de referència de l’humor negre. Aquesta obra ha estat adaptada, amb èxit, al teatre.

Si estàs envoltat de fills de puta, aquest és el teu llibre.

Per què pensar?

Pensar és la facultat més intrínseca de la filosofia i dels humans. Cap intel·ligència artificial pot substituir el pensament individual.

Per això hem demanat a sis reconeguts pensadors actuals, d’edats i procedències ben diferents —Fina Birulés, Jaume Casals, Raül Garrigasait, Marta Jorba, Josep Ramoneda i Xita Rubert— que reflexionin sobre què implica pensar avui dia.

El resultat és aquest llibre divers: un mosaic representatiu del pensament a casa nostra en què els autors aporten idees lúcides i estimulants sobre què suposa i què comporta pensar avui.

Olorar: aromes, essències, pudors i pestilències

Respires unes 23.000 vegades al dia. Cada cop que ho fas, vulguis o no, olores.

L’aire que t’envolta està ple de molècules que no pots veure a simple vista. En una inspiració, entren dins teu tantes molècules com estrelles veus al cel.

L’olfacte, igual que la resta dels sentits, ens dona informació de l’entorn. També pot evocar records viscuts o generar respostes emocionals.