Categoria llibre: Adults

La Marta té quaranta-quatre anys, una feina que l’apassiona i tres filles adolescents que creixen amb el despit de qui ho té tot per fer. Però necessita temps i respostes. Necessita saber quin secret li amaga un marit cada dia més absent, necessita refer una relació per reconstruir un passat borrós i, el més important: necessita saber si vol tenir el nen que porta al ventre i que ningú no espera. La Marta ara necessita respostes i l’única manera de trobar-les serà fent-se preguntes.

El treball i la transformació del fang, de la terra tova, en objectes ha acompanyat la humanitat des de fa mil·lennis. N’hem fet atuells útils per a la vida quotidiana i per al treball. N’hem fet peces destinades a honorar els déus i ens n’hem servit per envoltar-nos d’obres de gran bellesa. Gràcies al foc, la terra i l’aigua i gràcies també a les tècniques que hem anat aprenent i millorant a cada generació, hem pogut crear tota mena de peces que ens han acompanyat al llarg de la vida.

El xoc de veure dues vides oposades exhaurint-se a la mateixa habitació, a les fosques, va fer saltar un munt de guspires de pensament lluminós. Un dels morts era l’home més proper —el company de vida—; l’altre, més altre que mai, un xiquet acabat d’arribar de Gàmbia que no havia tingut temps ni de fer mitja arrel. En la cruïlla de les morts aparentment antagòniques, Teresa Ibars va començar a fer inventari dels «parèntesis de vida» que l’han marcat: les persones, les olors, els colors, els pobles, les cases que ja no hi són…

La memòria és la gran gestora de la pèrdua, i les pèrdues ens forgen el caràcter, la identitat. No només les pèrdues humanes, sinó les que es manifesten en el paisatge, en els costums, en la llengua, en les formes de vida que van evaporant-se com la rosada. Recordant les morts petites i grosses, la prosa d’Ibars ens regala uns relats que sí, ens ajuden a viure. Assaig reflexiu, memòria i lirisme. Un llibre delicat que ens porta l’olor, el ritme, la llengua i la música d’un món (gairebé) perdut.

Aquest llibre parla d’amor i desamor. De què és essencial per millorar les relacions entre pares i fills. De la necessitat de crear a casa un entorn de benestar, bon humor i confiança, de més comunicació, on les criatures puguin madurar i formar-se, sanes i felices.

Carme Thió de Pol, pionera en el treball de grups de reflexió amb mares i pares, exposa les dificultats més comunes en la criança -inseguretat, pors, sobreprotecció…- i proposa, per superar-les, la regla de les tres A: autonomia per a l’infant, autoritat de l’adult que educa i amor.

L’Alba viatja als quatre racons del món estudiant llengües en perill d’extinció. Però quan torna a Islàndia cultiva el seu edèn particular, un jardí atípic per contrarestar la petjada ecològica que deixa, en un sòl on se suposa que no hi ha de créixer res. Com si la desaparició d’una llengua i la de les condicions que fan possible que visquem a la Terra anessin de la mà.

Cada època històrica genera la seva pròpia poesia, influïda per les circumstàncies viscudes per les persones que l’habiten. Així doncs, comprendre un poeta implica fer un viatge a l’època que va viure. A principis del segle XX, Catalunya va experimentar un canvi artístic i social que es distanciava i renegava del noucentisme hegemònic.

Així va ser com les avantguardes van arribar al nostre país. El poeta Joan Salvat- Papasseit és el gran estendard literari del moviment, i és un dels personatges culturalment més rellevants del principi de segle XX.

Sants, 1909. Bressolada per un dia de tempesta neix la Maria, La Valencianeta, filla d’immigrants obrers de la Safor. Al barri del Besòs, més de cent anys després, una altra Maria, la seva besneta, rep una pallissa brutal del seu home i fuig de casa.

Els paral·lelismes entre aquestes dues dones es van teixint per deixar-nos amb el cor rebregat: la violència que han d’afrontar, els tabús sexuals que les condicionen, la desigualtat de gènere i de classe, la brutalitat del feixisme de llavors i d’ara… Aquest llibre parla de la realitat feridora de dues dones d’una mateixa família. D’aquesta família i de tantes altres.

Tres entrepreneurs visiten un xalet en una urbanització solitària per dir als ocupes que hi viuen que tenen fins a la posta de sol per marxar. A la posta de sol, els entrepreneurs són morts. Un d’ells, en braços del protagonista, que passava per allà i que ara és el principal sospitós del crim. Sense domicili ni més possessions que les que caben al seu Lancia Delta del 95, aquest pobre diable —però fèrtil en ginys— haurà d’esquivar policies i mafiosos travessant plana i muntanya per desentranyar un triple assassinat, una conspiració política i un misteri al cor del bosc, allà on es comença a esfilagarsar la realitat.

A vegades, t’adones que som incapaços de sobreviure en el nostre propi planeta, com si aquest món fos un escenari més de la nostra vida. Un foc a terra que acumula sutge de temps era temps, històries d’unes arrels cada cop més llunyanes i d’un futur radicalment diferent. Uns contes que reflexionen sobre la degradació del món rural i ens recorden que no estarem preparats quan vingui el temps.

En Bruce Pike, conegut com a Pikelet, creix en un petit poble d’una bellesa esfereïdora i salvatge on, a la nit, el rugit de les onades alimenta els seus somnis d’aventura. És un adolescent solitari i introvertit fins que topa amb en Loonie, un noi de la seva edat que va pel mal camí, i es fan amics. En Loonie l’arrossega fins a la platja, territori que els seus pares li han prohibit trepitjar, i junts passen els dies, van a escola, fan campana i competeixen a veure qui aguanta més sota l’aigua.

Un dia, al mar, coneixen en Sando, un antic campió de surf de trenta-sis anys que ha viatjat per tot el món perseguint amb la seva planxa l’onada més alta, posant-se en llocs perillosos i en situacions extremes. Fascinats per aquesta llegenda del surf, els nois descobriran l’èxtasi de l’ofec, trencaran les regles, s’enfrontaran a perills que no poden ni imaginar i, sense adonar-se’n, rivalitzaran per l’atenció d’en Sando.