Què es pot fer davant d’un mal pas, si tot intent de superar-lo fracassa? Fins on pot el desesper ser un estímul per a la imaginació? Alapont, un fuster humil i perfeccionista, observa amb preocupació la deriva del seu fill, Aristides, que tot just ha entrat a l’adolescència i ha estat conquerit per l’apatia.
Lúcida i intimista, Cavall, atleta, ocell aborda la complexitat de les relacions paternofilials, alhora que mostra què és capaç de fer un pare per salvar allò que més s’estima al món.
Dos segles després de la seva invenció, la bicicleta continua amb nosaltres i també segueix canviant el món. El ciclisme és llibertat, descoberta, emoció, salut, èpica, superació. La seva pràctica és un receptacle d’emocions i vivències que ajuden a formar alguns principis vitals dels éssers vius. Pedalar ens fa feliços.
Aquestes 100 pedalades per la història del ciclisme són un relat històric i cronològic de l’admiració i la passió que tots tenim per la bicicleta. Hi ha històries grans i petites, tràgiques i pintoresques, heroiques i llegendàries. Algunes ens remeten a la felicitat de la infantesa, d’altres a la mitologia personal que construeix referències comunes i la majoria a la memòria del nostre temps. Aquí teniu 100 pedalades d’aquest viatge.
1940. Itàlia està en guerra. Salvatore Todaro comanda el submarí Cappellini, navegant per les aigües de l’Atlàntic. Un vaixell enemic és a la vista. El comandant fa el que ha de fer: l’enfonsa. Aleshores, desobeint ordres superiors, però respectant la llei del mar, en rescata els supervivents i els salva la vida.
Aquesta és la història del que va passar a bord del submergible, un espai atapeït, ple d’esperança i solidaritat, de baralles i d’àpats reconfortants. Comandant és també un crit atemporal d’indignació contra la barbàrie de tot conflicte bèl·lic, i la reivindicació de qui està disposat a fer prevaldre, malgrat tot, els valors humanitaris.
Aquesta és la història d’un nen d’ulls negres que suren i es perden en la vaguetat, un nen sempre ajagut, de galtes suaus i grassonetes, de cames translúcides esquitxades de blau, amb la veu aguda, els peus corbats i el paladar enfonsat. Un nen etern, un nen inadaptat que traça una frontera invisible entre la seva família i els altres.
És la història del seu lloc a la casa de les Cévennes on va néixer, enmig de la natura poderosa i de les muntanyes protectores; del seu lloc entre els germans i de les infanteses alterades per la seva arribada.
Aquest és alhora un assaig sobre la creació artística i un estudi sobre els principis tècnics, ètics i estètics de la direcció d’escena. Amb vocació divulgativa, l’autor proposa respostes a les preguntes que es fa qui vol ser director o directora teatral: què cal fer i saber? És un art o un ofici? Es pot parlar d’uns fonaments sòlids de l’art de l’escenificació?
Pouant en la seva experiència com a artista de l’escena i com a pedagog, Ramon Simó ens ofereix un viatge que, partint d’una reflexió crítica sobre el concepte d’escenificació, fonamenta històricament i amb l’aportació de diverses teories i tècniques teatrals, literàries o científiques, una manera de fer, uns procediments, una metodologia, sense cap voluntat de convertir-la en un manual de validesa universal.
A Sherwood, en què es barregen totes les versions de la llegenda, el bosc es converteix en mite i presó. Els seus habitants i els passavolants que el travessen transiten per un suposat progrés que fa aigües i, sovint, es giren d’esquena a tota manifestació dolorosa. Mentrestant, el protagonista observa impertèrrit les seves tribulacions i confirma l’alienació comunitària. El proscrit sospesa el fracàs i dubta que hagi reeixit en el lideratge. Contemplin, doncs, l’astorament d’un nou Robin Hood davant d’un món que li costa entendre, al qual irremeiablement diu adeu amb una rialla al rostre.
L’any 2005, la Junta Directiva de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) va proposar a les persones federades una activitat que permetés conèixer el país tot practicant l’excursionisme. Així va néixer el repte dels 100 Cims.
El llibre que teniu a les mans inclou els 150 cims que el Comitè dels 100 Cims ha catalogat com a ‘essencials’, després d’algunes ampliacions del llistat de cims del repte i que, des del 2013, són els vàlids per assolir-lo.
Aquests cims, que són panoràmics i emblemàtics per al nostre excursionisme, es troben repartits de manera que totes les comarques hi són representades, amb major presència de les més muntanyoses, amb la finalitat de donar a conèixer la major part del territori de Catalunya, Andorra i la Catalunya Nord.
Aquesta obra mestra de la literatura japonesa ens fa observar de forma indiscreta i íntima la quotidianitat de la vida al Japó del segle XX a través de la mirada d’un gat sense nom, que viu a casa del professor Kushami i la seva família, on coneixerà tota mena de personatges excèntrics i pretensiosos com l’amic del professor, Meitei, o el jove i estudiós Kangetsu.
En el seguiment de les peripècies del gat i de les seves reflexions sobre la societat burgesa de l’era Meiji, Natsume Sôseki ens regala un elaborat calidoscopi sobre la condició humana des d’un punt de vista irònic i brillant.
Com un torrent verbal enjogassat, la novel·la Carn d’olla integra les veus d’una colla de personatges del barri de Sant Antoni de Barcelona dels anys setanta, quan la vida es feia al carrer i els veïns es parlaven de finestra a finestra.
D’entre les criatures del barri, sentim l’exprostituta Barringa Barranga, sempre atrafegada, el presumpte cec que ven cupons i tabac, un mossèn, una bruixa, un remeier, cosidores, beates i una rècula de culs de cafè. Personatges a la intempèrie. Cada veu és una visió del món i la novel·la les abraça totes com una celebració de la diversitat.
La Mickey Gibson, mare soltera i exinspectora, porta una vida frenètica semblant a la de tantes mares, fent malabarismes amb les exigències de dos fills petits i les tasques de la seva feina treballant des de casa per a ProEye, una empresa mundial d’investigació que persegueix fraus fiscals i de crèdit.
Quan la Mickey rep una trucada d’una col·lega que es fa dir Arlene Robinson, no desconfia de la petició insòlita que li fa aquesta perquè vagi a fer inventari d’una casa buida d’un traficant d’armes que va estafar uns clients de ProEye i va fugir. Això és fins que arriba a la mansió i descobreix un cadàver en una habitació secreta… i que res no és el que sembla.