Categoria llibre: Adults

En Marc és un home de mitjana edat, escriptor frustrat, que té una empresa de serveis lingüístics que passa per un mal moment. Una nit, es troba amb la Vero, una amiga d’infància que sempre gestiona negocis il·legals, i sempre que es troben la dona li ofereix alguna proposició que posa en Marc en perill. Però ell, ofegat pels deutes, sempre accedeix. Aquest cop la Vero li proposa un encàrrec ràpid i lucratiu: només ha d’escriure una nota de suïcidi i guanyarà 15.000 euros. Què pot sortir malament?

Aquesta és la història d’un assassinat. O potser no ben bé. En el fons, és també una història d’amor… La Lana Farrar és una antiga estrella de Hollywood que viu retirada a la seva mansió de Londres des de la mort del seu marit.

Cada any convida els seus amics més propers a fugir del temps anglès i passar les vacances de Pasqua a la seva idíl·lica illa privada a Grècia, assotada per un vent poderós que els habitants locals anomenen «la fúria». Quan la fúria deixa el grup atrapat a l’illa d’un dia per l’altre, sense escapatòria, emergeix l’odi, l’enveja i el desig de venjança que aquests vells amics han reprimit durant anys. I, de sobte, un cadàver.

Neffy, una biòloga marina de vint-i-set anys, fuig del dolor i la culpa i del gran error que ha truncat la seva carrera professional. La possibilitat de ser voluntària en un assaig controlat d’una vacuna li ofereix una manera de pagar els deutes i, potser, de començar a redimir el seu passat.

Potser és l’última esperança de la humanitat per trobar la cura a una pandèmia devastadora que es va estenent i que provoca danys sensorials, pèrdua de memòria i, en la majoria dels casos, la mort. Però quan el virus muta i el futur que havia somiat s’esfuma, ella i altres voluntaris —Rachel, Leon, Yahiko i Piper— hauran de decidir quin camí han de triar.

La Neffy podria trobar consol en una nova tecnologia que li permet revisitar els records del passat, o confiar en els voluntaris atrapats a l’hospital amb ella, o, potser, la seva millor oportunitat es troba en el desconegut món exterior.

L’autor, amb multitud d’exemples (versos, refranys, aforismes, frases memorables, etc.) i constants tocs d’humor, guiarà el nostre oblidat germà oriental en una llarga travessa per Europa. Potser al principi, vist de tan lluny, el romanès us semblarà un ànec lleig i malgirbat, però de ben segur que, a mesura que s’acosti a casa nostra, us sorprendrà amb l’irresistible encís d’un cigne imponent.

Entre la crònica sentimental i la història cultural, aquest llibre és un passeig sobre dues rodes pels valors de la contemporaneïtat.

Einstein pedalava mentre rumiava la teoria de la relativitat; Sylvia Plath anava en bicicleta per esbargir-se i fugir de la monotonia; Zola es movia a cop de pedal entre casa de l’esposa i casa de l’amant; Beauvoir i Sartre gaudien de les excursions en bicicleta en una França ocupada pels nazis; Beckett, Ferrater, Colette, Nabokov o Twain van enfilar els protagonistes de les seves obres en un bicicle; i el cinema ha bastit centenars d’històries sobre el selló d’aquest objecte revolucionari.

Mitjà de locomoció, eina de treball o màquina de guerra. Il·lusió d’infantesa, còmplice del festeig adolescent, objecte de desig i promesa de llibertat.

«Vaig tenir sort, vaig anar a néixer a davant de mar, en una ciutat que encara no havia estat engolida pel monstre turístic. Vaig estudiar a un institut de la muntanya de Sant Elm, a l’entrada del massís de l’Ardenya. Hi pujàvem a peu per vora mar. Fa quaranta anys, encara hi havia una consideració per l’ensenyament i, per tant, pels alumnes, i a les hores d’esbarjo ens deixaven sortir tranquil·lament del centre. Abans o després d’una classe de literatura o de matemàtiques, doncs, podies estar passejant-te (i parlant amb els companys) a davant mateix de mar. La meva formació tant deu als quatre llibres que em van fer llegir llavors com a aquell contacte directe amb el paisatge.

Aquest volum recull assajos que he anat escrivint els últims deu anys. La majoria són encàrrecs que m’han fet i que agraeixo de tot cor. Conformen una lectura personal de grans escrits de la nostra tradició literària, que és com dir de la nostra riba al mar de la literatura universal».

«Amb aquesta antologia he volgut incorporar a la meva llengua adoptiva més versos d’un dels millors poetes de la nostra època, tot mostrant-ne l’evolució: des d’un estil més eixut i polititzat fins a un de més delicat i intimista. Hi he aplegat els poemes que considero més reeixits i que m’he vist capaç de traslladar sense perdre gaires coses en la mudança.»

El feminisme, les persones trans i la resta d’identitats i sexualitats dissidents s’han convertit en un dels enemics fonamentals sobre qui llançar odi i violència a qualsevol preu. La mal anomenada «ideologia de gènere» és un dels fantasmes que la dreta, amb l’ajuda de personatges públics, utilitza per sembrar la por i la desconfiança entre la gent amb la idea que el gènere és una amenaça perillosa, gairebé diabòlica, contra les famílies, els infants i la societat en general, amb l’objectiu de soscavar les proteccions contra la violència sexual i de gènere i desposseir les persones trans i queer dels seus drets a viure vides sense por.

Un brau és un paio que creu que té una virilitat inqüestionable. A diferència del que pensen els braus, aquesta qualitat acostuma a derivar en molts més problemes que no pas alegries.

El dia en què en Jairo, en Bonilla i en Nico decideixen apostar a favor d’un boxejador en una lluita semiclandestina és quan la seva existència començarà a caure en picat. Tots tres ja es veien lluny de la feina de jardiner i de les seves obligacions de proletariat torturat, però un nazi amb odi per la vida i un empresari amb ganes d’enriquir-se a qualsevol preu no els posaran els somnis fàcils.

L’esmorzar de forquilla és una de les tradicions catalanes més arrelades, un àpat antic i suculent que es veneren amb religiositat ciclistes, excursionistes, caçadors, mercaders i altres matiners amants del ben menjar.

Cuinats a foc lent i amb ingredients humils i de temporada, els plats que componen un bon esmorzar de forquilla són el màxim exponent de la cuina popular catalana.