Categoria llibre: Adults

L’autor, amb multitud d’exemples (versos, refranys, aforismes, frases memorables, etc.) i constants tocs d’humor, guiarà el nostre oblidat germà oriental en una llarga travessa per Europa. Potser al principi, vist de tan lluny, el romanès us semblarà un ànec lleig i malgirbat, però de ben segur que, a mesura que s’acosti a casa nostra, us sorprendrà amb l’irresistible encís d’un cigne imponent.

Entre la crònica sentimental i la història cultural, aquest llibre és un passeig sobre dues rodes pels valors de la contemporaneïtat.

Einstein pedalava mentre rumiava la teoria de la relativitat; Sylvia Plath anava en bicicleta per esbargir-se i fugir de la monotonia; Zola es movia a cop de pedal entre casa de l’esposa i casa de l’amant; Beauvoir i Sartre gaudien de les excursions en bicicleta en una França ocupada pels nazis; Beckett, Ferrater, Colette, Nabokov o Twain van enfilar els protagonistes de les seves obres en un bicicle; i el cinema ha bastit centenars d’històries sobre el selló d’aquest objecte revolucionari.

Mitjà de locomoció, eina de treball o màquina de guerra. Il·lusió d’infantesa, còmplice del festeig adolescent, objecte de desig i promesa de llibertat.

«Vaig tenir sort, vaig anar a néixer a davant de mar, en una ciutat que encara no havia estat engolida pel monstre turístic. Vaig estudiar a un institut de la muntanya de Sant Elm, a l’entrada del massís de l’Ardenya. Hi pujàvem a peu per vora mar. Fa quaranta anys, encara hi havia una consideració per l’ensenyament i, per tant, pels alumnes, i a les hores d’esbarjo ens deixaven sortir tranquil·lament del centre. Abans o després d’una classe de literatura o de matemàtiques, doncs, podies estar passejant-te (i parlant amb els companys) a davant mateix de mar. La meva formació tant deu als quatre llibres que em van fer llegir llavors com a aquell contacte directe amb el paisatge.

Aquest volum recull assajos que he anat escrivint els últims deu anys. La majoria són encàrrecs que m’han fet i que agraeixo de tot cor. Conformen una lectura personal de grans escrits de la nostra tradició literària, que és com dir de la nostra riba al mar de la literatura universal».

«Amb aquesta antologia he volgut incorporar a la meva llengua adoptiva més versos d’un dels millors poetes de la nostra època, tot mostrant-ne l’evolució: des d’un estil més eixut i polititzat fins a un de més delicat i intimista. Hi he aplegat els poemes que considero més reeixits i que m’he vist capaç de traslladar sense perdre gaires coses en la mudança.»

El feminisme, les persones trans i la resta d’identitats i sexualitats dissidents s’han convertit en un dels enemics fonamentals sobre qui llançar odi i violència a qualsevol preu. La mal anomenada «ideologia de gènere» és un dels fantasmes que la dreta, amb l’ajuda de personatges públics, utilitza per sembrar la por i la desconfiança entre la gent amb la idea que el gènere és una amenaça perillosa, gairebé diabòlica, contra les famílies, els infants i la societat en general, amb l’objectiu de soscavar les proteccions contra la violència sexual i de gènere i desposseir les persones trans i queer dels seus drets a viure vides sense por.

Un brau és un paio que creu que té una virilitat inqüestionable. A diferència del que pensen els braus, aquesta qualitat acostuma a derivar en molts més problemes que no pas alegries.

El dia en què en Jairo, en Bonilla i en Nico decideixen apostar a favor d’un boxejador en una lluita semiclandestina és quan la seva existència començarà a caure en picat. Tots tres ja es veien lluny de la feina de jardiner i de les seves obligacions de proletariat torturat, però un nazi amb odi per la vida i un empresari amb ganes d’enriquir-se a qualsevol preu no els posaran els somnis fàcils.

L’esmorzar de forquilla és una de les tradicions catalanes més arrelades, un àpat antic i suculent que es veneren amb religiositat ciclistes, excursionistes, caçadors, mercaders i altres matiners amants del ben menjar.

Cuinats a foc lent i amb ingredients humils i de temporada, els plats que componen un bon esmorzar de forquilla són el màxim exponent de la cuina popular catalana.

Què es pot fer davant d’un mal pas, si tot intent de superar-lo fracassa? Fins on pot el desesper ser un estímul per a la imaginació? Alapont, un fuster humil i perfeccionista, observa amb preocupació la deriva del seu fill, Aristides, que tot just ha entrat a l’adolescència i ha estat conquerit per l’apatia.

Lúcida i intimista, Cavall, atleta, ocell aborda la complexitat de les relacions paternofilials, alhora que mostra què és capaç de fer un pare per salvar allò que més s’estima al món.

Dos segles després de la seva invenció, la bicicleta continua amb nosaltres i també segueix canviant el món. El ciclisme és llibertat, descoberta, emoció, salut, èpica, superació. La seva pràctica és un receptacle d’emocions i vivències que ajuden a formar alguns principis vitals dels éssers vius. Pedalar ens fa feliços.

Aquestes 100 pedalades per la història del ciclisme són un relat històric i cronològic de l’admiració i la passió que tots tenim per la bicicleta. Hi ha històries grans i petites, tràgiques i pintoresques, heroiques i llegendàries. Algunes ens remeten a la felicitat de la infantesa, d’altres a la mitologia personal que construeix referències comunes i la majoria a la memòria del nostre temps. Aquí teniu 100 pedalades d’aquest viatge.

1940. Itàlia està en guerra. Salvatore Todaro comanda el submarí Cappellini, navegant per les aigües de l’Atlàntic. Un vaixell enemic és a la vista. El comandant fa el que ha de fer: l’enfonsa. Aleshores, desobeint ordres superiors, però respectant la llei del mar, en rescata els supervivents i els salva la vida.

Aquesta és la història del que va passar a bord del submergible, un espai atapeït, ple d’esperança i solidaritat, de baralles i d’àpats reconfortants. Comandant és també un crit atemporal d’indignació contra la barbàrie de tot conflicte bèl·lic, i la reivindicació de qui està disposat a fer prevaldre, malgrat tot, els valors humanitaris.