Categoria llibre: Adults

1975. A la Catalunya ucrònica d’Els ambaixadors, mossèn Farràs, l’agent més singular que mai ha tingut la intel·ligència de la República Catalana, ha d’enfrontar-se, sense voler-ho i en defensa de la pàtria amenaçada, a un dels seus fantasmes: l’operació Siscló, l’atemptat que va acabar amb la vida del general Francisco Franco el dia 18 de juliol de 1936. Les regles del joc han canviat, i allò que els havia semblat lògic en aquell moment no ho era tant. Farràs s’ha fet gran: en un equilibri impossible entre l’experiència i la confiança en un futur incert haurà d’encarar una darrera missió, la més difícil de totes: corregir els errors del passat.

La desaparició d’una nena de quatre anys en una granja dels afores de Fjällbacka fa ressonar els ecos d’una tragèdia succeïda tot just fa trenta anys. Aleshores, una nena va ser trobada surant al mateix estany on ara ha mort la petita Linnea. Dues noies de tretze anys van ser acusades del crim, tot i que no van arribar a trepitjar la presó per raons d’edat. De llavors ençà, una d’elles ha portat una vida tranquil·la al poble. L’altra, en canvi, s’ha convertit en una diva de Hollywood, i casualment ara ha tornat a Fjällbacka per rodar una pel·lícula.

La troballa del cos sense vida de la petita Linnea desencadena la por, i l’ombra de la sospita es desplega com un núvol de tempesta. Hi ha relació entre els dos crims? O potser cal trobar la resposta en els fets ocorreguts exactament en el mateix lloc però quatre-cents anys abans, quan la persecució per bruixeria s’estenia implacable per tot Suècia?

En el seu últim llibre Grisham ens parla dels rics i dels poderosos i dels abusos del sistema judicial. Sap com satisfer als lectors que volen veure com es lluita contra la injustícia i com la justícia realment preval per aquells que no poden comprar-la.

Publicada l’any 1992 en anglès, The Blindfold, la primera novel·la de Siri Hustvedt relata quatre trobades
inquietants d’una estudiant de literatura de la Universitat de Columbia, Iris Vegan, amb diversos
personatges novaiorquesos que l’atzar ha posat en el seu camí. Quatre episodis en què Siri Hustvedt
reflexiona sobre els misteris de la identitat, sobre la irracionalitat i el perill que comporten les relacions.

Els protagonistes d’aquests relats immortals som nosaltres. Ho vam ser. Ho tornarem a ser infinites vegades.

Les nenes i nens que protagonitzen aquestes narracions són veus blanques que contemplen, interroguen, trien, són arrossegades pel mal, el desig, la solitud, la foscor interior. Petits herois enormes que corren plens de vida i desesperació cap a la rialla, la crueltat, la tendresa, l’engany. Belles criatures que habiten i exploren consciències a cada instant .

Per recordar-nos que som les paraules gastades dels nens que vam ser.

L’Ernt Allbright torna de la guerra del Vietnam transformat en un home colèric, desconegut. Quan, un cop més, el despatxen de la feina, pren una decisió impulsiva: marxar amb la família cap al nord, a Alaska, l’última frontera. La seva esposa Cora estaria disposada a qualsevol cosa per l’home a qui estima, mentre que la Leni, de només tretze anys, atrapada en el remolí de la relació apassionada i tempestuosa dels seus pares, té l’esperança que una terra nova reportarà un futur millor a la seva família.

Al començament, Alaska sembla la resposta a les seves pregàries. Allà descobreixen una comunitat independent i generosa formada per homes lluitadors i dones encara més fortes. Tanmateix, la foscor del cru hivern deteriora el fràgil estat mental de l’Ernt. La família comença a esquinçar-se i, ben aviat, l’amenaça a dins de casa serà molt més temible que els perills de fora. A l’interior de la petita cabana que habiten, embolcallada per divuit hores de nit i sota un mantell de neu, mare i filla descobreixen una veritat espantosa: estan soles. I prenen consciència que en aquell entorn hostil ningú no les podrà salvar, tret d’elles mateixes.

Els fets esdevinguts el dia 1 d’octubre de 2017 quedaran gravats per sempre en la memòria col·lectiva de diverses generacions de catalans. L’astúcia popular a l’hora de custodiar urnes i paperetes, les primeres detencions de càrrecs públics, la mobilització general de la societat, la violència policial, la resistència pacífica i el desencadenament dels fets politicojudicials que se’n desprenen acompanyaran per sempre a molts, i perseguiran tota la vida uns altres.

Són moltes les imatges icòniques que va deixar la tardor del 2017. Dies que duraran anys ofereix una selecció de fotografies que Jordi Borràs, un dels fotoperiodistes més inquiets del país, ha deixat per a la posteritat, i una mostra de les imatges de Sergi Alcázar, Oriol Clavera, Ramón Costa, Sira Esclasans, Ramon Ferrandis, Albert Garcia, Santi Iglesias, Miriam Lázaro, Carles Palacio i Carles Ribas. Acompanyen les imatges textos d’escriptors i escriptores de reconegut talent que, com tots nosaltres, van viure aquells dies amb una estranya barreja de joia, horror i, sobretot, dignitat.

L’amistat entre dues nenes òrfenes que ha durat tota la vida, unes sabatetes de xarol que representen un preciós regal per una nena de sis anys, l’àvia que pren consciència de la seva malaltia, el fill que ha hagut d’aprendre a viure amb una mare addicta o el policia antidisturbis que no suporta l’enfrontament físic són alguns dels punts de partida d’aquest intens recull de contes. La debutant Clara Queraltó ens passeja per escenaris quotidians amb uns personatges que semblen els altres, els secundaris, uns magnífics perdedors que es troben amb una vida que els ve gran però que se submergeixen en situacions i emocions íntimes lligades a sentiments universals. La por, la decepció, el dubte, la solitud o la culpa assolen uns personatges que tot i marginals d’entrada, reflecteixen espais en què qualsevol, de manera íntima, es pot veure reflectit. Perquè de vegades passa que la vida empeny endavant quan un voldria aturar el temps, quedar-se en un racó del passat i no haver d’afrontar allò que inexorablement es veu obligat a viure.

A l’epíleg de La filla estrangera (2015), la narradora anunciava: «Escriuria la seva història (la història de la mare) i així podria ser jo sense ser per ella però també ser jo sense ser contra ella».

Tres anys hi ha esmerçat Najat El Hachmi a escriure la novel·la  Mare de llet i mel. Hi narra en primera persona  la vida d’una dona musulmana del Rif, la Fatima, que ja adulta, casada i mare, deixa la seva família, el poblet on ha nascut, i emigra a Catalunya sola amb la seva filla, on malda per tirar endavant.

Mare de llet i mel ens ofereix una visió exhaustiva i convincent de l’experiència de la immigració des del punt de vista d’una dona musulmana , i alhora en ofereix un fresc complet del que suposa ser dona avui dia en el món rural musulmà.

L’únic anhel de l’Amàlia, una dona entranyable de més de setanta anys, albina, despistada i amb un ús del llenguatge una mica peculiar, és vetllar, «costi el que costi», per la felicitat de les seves dues filles, la  Sílvia i l’Emma, i especialment per la d’en Fer, el menor dels tres germans. Al reduït univers familiar se suma la tieta Inés, absent de la vida de la seva gran amiga Amàlia des que aquesta va decidir divorciar-se i que, ara vídua, ha tornat per quedar-se.

Per imperatius burocràtics, la boda de l’Emma coincideix al calendari amb l’aniversari de l’Amàlia. Sense cap més opció, tots cinc decideixen celebrar les noces al matí i traslladar-se després a una casa de turisme rural per passar-hi el cap de setmana. Però la nit anterior, una funesta coincidència cau com
una bomba sobre el mapa familiar i ho esquerda tot.

En l’intent de protegir la fràgil salut de l’Amàlia, fills i amiga acorden ocultar-li la notícia, cosa que destrena una cascada d’emocions que, embastant el drama, la tendresa i l’humor a parts iguals, ens mostra com, quan crèiem haver-ho vist tot, una mare encara és capaç de sorprendre’ns.

Una lliçó de vida, d’amor i de supervivència a l’abast de pocs.
Un amor no és simplement la història d’un amor. És més, molt més que això: és, en essència, la història de l’Amor a través de la mirada d’una dona excepcional.