Categoria llibre: Adults

BARCELONA 1909. ENRIC CAZENEUVE, EL PRIMER DETECTIU DE LA CIUTAT, S’ENFRONTA A UNS MISTERIOSOS ASSASSINATS.

Enric Cazeneuve torna a Barcelona el maig de 1909 per establir-se al carrer Balmes número 6. Seductor, bon vivant i cosmopolita, retrobarà el seu amic de joventut, Cinto Brescó, redactor de La Vanguardia, amb qui haurà d’investigar una sèrie d’assassinats misteriosos i despietats, aparentment inconnexos. També comptaran amb l’ajut de la Filo, una peculiar minyona d’idees avançades.

La ciutat, convulsa uns mesos abans de l’esclat de la Setmana Tràgica, és l’escenari d’uns crims que afecten tots els estaments socials i per als quals la policia de l’època no està preparada.

Una dona fa malabarismes per combinar la vida familiar –casada, mare de quatre nens– amb la carrera
professional com a analista de la CIA, seguint la pista d’una xarxa d’ensinistradors d’espies russos. Tot
canvia el dia que descobreix que el seu marit no és qui ella es pensa sinó, justament, un espia dorment.
El conflicte de la protagonista va més enllà del seu deure professional: tota la seva vida és una mentida?
Ell l’estima de debò, o la seva vida de parella és també una farsa? Podrà tornar a confiar en ell? I el més
important: l’ha d’entregar?
Una novel·la d’espionatge des d’una perspectiva femenina.

Tancats dins d’una cel·la subterrània d’Istanbul quatre homes esperen els seus interrogadors. Per fer més suportable el temps combaten el silenci compartint històries plenes de tendresa i dolor, bastint un relat coral que gira sempre al voltant de la ciutat que els empresona. Durant deu dies s’expliquen contes i vivències personals, desitjos i temors, anhels de futur i penes del passat; somnis. A poc a poc converteixen la ciutat en la protagonista real de la història, creant una paràbola lluminosa on conviuen el patiment i la il·lusió amb totes les seves contradiccions.

Aquesta novel·la és un homenatge a la creació i a la compassió, una obra que barreja la perspicàcia i l’humor amb la tragèdia. Un triomf rotund de la imaginació i una carta d’amor a Istanbul, escenari de tota esperança i de tota desesperança, convertida per l’autor en una font de relats incontenible.

«Aconsegueix el que molts declaren que voldrien fer, però molt pocs assoleixen: donar veu als sense nom.» Elif Shafak

Una història vibrant de recerques desesperades, d’amor i de pèrdua i un memorable recorregut vital a través de tres generacions d’una família marcada per la cruenta història d’Europa. Els setze arbres del Somme és, també, un gran cant a la bellesa de la natura.

El jove Edvard està predestinat a una vida dedicada a la cura de la granja del seu avi. Cultivarà patates. Cuidarà ovelles. Veurà com passen els dies a una distància prudencial del remot poble de Saksum… Però en la consciència d’Edvard bull el desig de comprendre els motius i les circumstàncies de la mort dels pares vint anys enrere en una petita localitat del nord de França, i de la seva pròpia desaparició durant quatre dies fins que el van trobar a un centenar de quilòmetres del lloc dels fets.

La descoberta d’una sèrie de cartes i documents, i sobretot l’aparició d’un taüt tallat de manera impecable, preparat per acollir el cos del seu avi, porten Edvard a emprendre la cerca d’una veritat que recorre la funesta —i èpica— història del segle xx, que comença i acaba als prats del Somme, on la vida s’alimenta de la mort dels combatents de la Gran Guerra i on les trinxeres són cicatrius perennes.

Primer dels quatre volums que Club Editor publicarà en dos anys per recuperar la narrativa completa de Víctor Català. Aplega “Jubileu” (1951) i “Vida mòlta” (1950), els últims contes que va escriure, després de la Guerra Civil. Una obra fonamental de la literatura catalana per descobrir.

Recull dels relats que F. Scott Fitzgerald va escriure entre el 1920 i la seva mort al 1940. Inspirats en empresaris atrapats en un psiquiàtric per error o guionistes reconvertits en rodamons per inspirar-se; soldats penjats dels polzes; seductors llegendaris per qui se suïciden les dones .

Són textos redescoberts, molts dels quals van ser descartats pels editors que no reconeixien en ells la marca de Fitzgerald.

Una dona sola i vulnerable, reclusa a casa seva, veu des de la finestra una cosa que no hauria d’haver vist.

Però ningú no la creu.

Una història poderosa i recargolada. Una protagonista intensa i molt real. Un sofisticat thriller psicològic per al nou mil·leni, amb l’atmòsfera tensa i l’elegància fosca dels millors clàssics del cinema negre.

Nº 1 al The New York Times des de fa quatre setmanes
Nº 1 a Australià y Nova Zelanda

No sap si ho ha vist o s’ho ha imaginat.

L’Anna Fox viu sola, reclusa a la seva casa de Nova York, sense atrevir-se a sortir-ne. Passa els dies fent xats amb desconeguts, bevent vi (potser més del que caldria), mirant pel·lícules antigues, recordant temps més feliços… i espiant els veïns.

Llavors arriben al barri els Russell: una parella i el seu fill adolescent. Semblen la família perfecta. Fins que una nit, l’Anna veu des de la finestra alguna cosa que no hauria d’haver vist. El seu món es trenca en mil bocins i els seus propis secrets surten a la llum.

Què ha vist? I què s’ha imaginat? Qui és en perill? I qui ho està manipulant tot? En aquest thriller absolutament fascinant, res ni ningú és el que sembla.

Tortuosa, estremidora, original i emocionant, La dona a la finestra és una sofisticada novel·la de suspens que ja va fer-se un lloc abans de publicar-se. Els seus drets de traducció es van vendre a 38 idiomes i la cadena Fox va començar a treballar en la seva adaptació a la gran pantalla.

Va debutar al número 1 dels llibres més venuts de The New York Times només una setmana després de sortir a la venda -cosa que no passava amb una primera novel·la d’un autor desconegut des de feia dotze anys- i va romandre-hi diverses setmanes. Ha rebut nombrosos elogis de la crítica, d’altres escriptors i dels lectors d#Estats Units; una acollida entusiasta i ben merescuda, que es repeteix a mesura que la novel·la es publica en altres països.

Les clavegueres de l’estat és un assaig rigorós i documentat que conté revelacions impactants sobre les maniobres que durant el darrer govern de Mariano Rajoy s’han dut a terme des del Ministeri de l’Interior per combatre els adversaris polítics,siguin independentistes o membres de Podemos.

El llibre explica, amb testimonis fins ara inèdits, quin ha estat l’abast de la guerra bruta que des del govern del Partit Popular s’ha dut a terme en els darrers cincs anys, i els lligams que aquesta guerra bruta té amb diferents casos oberts sobre corrupció. D’altra banda s’estableix amb rigor una línia de continuïtat entre les males pràctiques d’alguns membres de la policia i la judicatura durant el franquisme i fins el dia d’avui. Finalment, s’aborda una comparativa històrica de les pràctiques de guerra bruta en diferents períodes i nacions, posant-la en relació amb l’estructura de les clavegueres a l’estat espanyol.

A les afores d’una ciutat propera a Istanbul, un mestre constructor de pous i el seu nou aprenent són contractats per trobar aigua en una terra erma. I mentre excaven a mà metre a metre, desenvolupen un vincle paternofilial que cap dels dos ha experimentat mai.

Jo volia ser escriptor, però després dels fets que em disposo a descriure, vaig estudiar enginyeria geològica i vaig començar a treballar de contractista. De tota manera, el lector no hauria de pensar, en base al meu relat, ara que tot ha passat, que ho he deixat enrere. Com més ho recordo, més ficat hi estic. I potser tu també t’hi ficaràs, atret per l’enigma dels pares i els fills.

En Pietro és un noi de ciutat, solitari i una mica sorrut, que estiueja als Alps italians. En Bruno és fill d’un paleta de la zona, una persona que només coneix les muntanyes i que pastura les vaques del seu oncle. Estiu rere estiu, en Pietro i en Bruno forgen una profunda amistat, però amb els anys els seus camins agafen camins diferents. Qui dels dos haurà après més de la vida? El que ha recorregut les muntanyes de tot el món o el que només ha pujat al cim més alt? Una novel·la d’aparent senzillesa narrativa, que planteja una profunda reflexió sobre l’amistat, la solitud, les aspiracions, les expectatives vitals i les relacions paternofilials. Un viatge vital que ens parla de la necessitat d’escapar-se a la naturalesa, en constant recerca d’un camí que dugui a la pròpia identitat.