Categoria llibre: Adults

Vivim en un món de dades. Les generem i les rebem en el mòbil, l’ordinador, el cotxe i en els utensilis més diversos, tot i que no en siguem conscients. Produïm dades quan telefonem, quan posem un «m’agrada» a Facebook, quan paguem amb targeta de crèdit, quan fem una cerca a Internet, quan ens fan un reconeixement mèdic o, simplement, quan ens movem amb el navegador del cotxe connectat. N’hi ha bilions i, per això, parlem de big data o de megadades.

Aquesta obra explica com es generen les dades, com es processen, per a què serveixen i, sobretot, per a què no haurien de servir. Així, sense apostar per un missatge catastrofista, el text proporciona al lector informació i consells per a ­conscienciar-lo de les grans oportunitats que implica aquest imperi de les dades tant per a la recerca com per a altres àmbits, però també dels perills i de la part de responsabilitat que tenim en l’ús (i el mal ús) de les dades de tot tipus.

Mira al teu voltant. Estàs rodejat de productes que, en un moment o altre, faràs servir, i si no ho fas, tard o d’hora et transmetran emocions o et cridaran l’atenció. Ara, entre les mans, tens aquest llibre… I, si el tens, és perquè t’ha cridat l’atenció, i en això la imatge, la publicitat i la comunicació hi han ajudat. Potser hi ha alguna cosa que l’ha fet diferent del que hi ha fins ara. Alguna cosa que ha fet que te’l miris. I és que la diferenciació és, sens dubte, la base de la bona publicitat, així com també la del fet que sigui únic. Aquest llibre vol ser un recull de tot això: t’ajudarà a crear una (bona) marca i a difondre-la a partir d’històries reals o exemples pràctics que han funcionat i altres en què l’autora ha treballat professionalment amb èxit.

Una mirada ambiciosa i punyent sobre la responsabilitat individual davant la injustícia, lloada per la crítica i els lectors. La revelació literària de l’any a Bèlgica. Un clàssic contemporani.

Durant la Segona Guerra Mundial, Anvers viu sota la bota de l’exèrcit alemany i és assetjada per la violència i la desconfiança. El jove Wilfried Wils sobreviu en un fràgil equilibri: té ànima de poeta, però treballa de policia per evitar la deportació i els treballs forçats. La seva ambigüitat moral l’endinsa en el terreny obscur i pantanós que separa la víctima del botxí. Entre entregar-se a l’antisemitisme del seu mentor artístic i arriscar-se a salvar la vida dels jueus com fa el seu company de guàrdia Lode, Wilfried adopta l’aparença de l’home ordinari que observa, escolta i obeeix.

Davant dels dilemes morals, Wilfred construeix un mur de cinisme i còlera, però també de lucidesa. Un mur que serà la paret mestra de la seva existència i que només començarà a esfondrar-se quan, ja vell, la vergonya i la culpa que mai no havia sentit truquin a la seva porta. “Voluntat“ és una brillant reflexió sobre la maldat que habita en la neutralitat i que ens interpel·la d’una manera directa a nosaltres i el nostre temps.

“Els límits del Quim Porta” és un assaig novel·lat sobre qüestions de poètica i vida. Un devessall de paraules on els protagonistes viuen tota mena d’aventures a la recerca de l’ànima volàtil de Quim Porta. Aquest volum clou la trilogia de Bolló: “El furgatori”, que es va convertir en obra de teatre, i “El romanço d’Anna Tirant” guanyador del Lletra d’Or.

Així s’expressa l’adolescent Joan Carles Morel, Jeici: directe i capriciós, malcontent amb tot, intransigent amb tothom, malparlat si cal, individualista, insolent amb els adults, convençut del que diu i alhora totalment insegur… Tot i apassionar-se per alguns temes peculiars, a Jeici no li interessen ni l’institut, ni la família, ni els amics, ni les relacions socials. Per això, en un intent de sacsejar la seva vida —o almenys perquè aprengués anglès—, els seus pares l’havien enviat a la decrèpita ciutat de Detroit, però n’ha hagut de tornar precipitadament per un fet tràgic. Amb “L’observador de núvols“ Marc Capdevila aconsegueix un retrat esplèndid d’una certa joventut actual, però amb un batec intemporal, d’eterna rebel·lia. Perquè avui, com sempre, els joves recorren desorientats el laberint que porta a la maduresa.

Obra guanyadora del Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler 2018.

Els esdeveniments que estem vivint posen en relleu les estretes relacions entre política i educació. La política es fa al Parlament, a la plaça, al carrer i en qualsevol escenari comunitari on es proposen idees, es confronten opinions, es defensen drets i es prenen decisions per millorar les nostres vides individuals i col·lectives. En aquest llibre es reivindica la Política, amb majúscula: la que aposta pel pensament crític i transparent, la democràcia participativa i la més àmplia llibertat d’expressió, així com per la solidaritat i la justícia social. També per la política que promou una educació democràtica que no adoctrina, perquè no imposa què pensar, sinó que obre camins al pensament i la reflexió, ja que ensenya com pensar, a partir del diàleg, les preguntes i la pluralitat de veus i mirades.

L’actualitat política es cola contínuament a l’escola i no es pot defugir si es vol comprendre una realitat cada cop més complexa, sigui al nostre voltant o arreu del món. Invocar la neutralitat és una fal·làcia que no s’aguanta: amaga la realitat i no fa sinó legitimar l’ordre establert i els interessos dels sectors més poderosos.

A la primera part es parla de tot això. La segona ho il·lustra amb exemples del medi ambient i els conflictes bèl·lics i, més extensament, amb el que va representar a les escoles el Referèndum de l’1-O i els atemptats de Barcelona i Cambrils de l’agost del 2017. D’ençà que es va acabar de redactar aquest llibre (el 31 de març del 2018) s’hauran produït nous esdeveniments, perquè avui la política, més que mai, es mou en el terreny de la velocitat i l’imprevist. Ara bé, més enllà dels fets, el relat ofereix prou marcs conceptuals per entendre el passat, el present i el futur immediat.

Reconèixer i identificar els ocells que visiten el nostre jardí ara és més fàcil: gràcies a aquesta guia naturalista amb fotografies de mida real, el risc de confusió és pràcticament nul!

• 60 visitants del nostre jardí, des del petit reietó fins al gros ànec collverd

• Identificació facilitada gràcies a la classificació segons les dimensiones

• Tots els trets distintius indicats directament a la fotografia

• Imatges addicionals i nombrosa informació i curiositats

• Extra: nius naturals i artificials

Gaudeix observant-los i identificant-los!

Atreveix-te a fer korokke japoneses, coxinhas brasileres, arancini sicilians, frikadeller daneses o kefta libanesa… Croquetes i mandonguilles per fer la volta al món i conèixer noves versions de dues preparacions clàssiques a través de receptes molt senzilles i amb ingredients fàcils de trobar

«Doctor, el nen ha caigut i s’ha fet un chichón». «Senyora, el que té el seu fill és un nyanyo com una casa».

El lèxic del català referit a la salut i a les malalties està pioc i té unes quantes xacres derivades de l’estandardització de la llengua i de la influència del castellà. Els tirons i els desgarros guanyen presència a les consultes en detriment de les estrebades i carns esqueixades, i els chichons i els sarpullits de mica en mica passen davant dels nyanyos i les granissades.

Aquest llibre vol ser una eina per a recuperar un vocabulari popular i col·loquial que fins fa pocs anys era viu, explícit i completament natural; un llenguatge farcit de fogots, tropells i cobriments.

De la mateixa manera que s’han recuperat paraules com «segell», «bústia» o «vorera», hem de ser capaços de fer el mateix amb «el ventre de la cama», «encarcarat» o «rogall». Si els nostres avantpassats, que no van poder estudiar en català, van conservar els mots, seria una trista paradoxa que els joves d’avui els perdessin. «Només de pensar-ho, senyor doctor, em venen rimbomboris».

T’imagines un espai que acollís les obres mestres de l’art català sense límits en el temps, sense pressupost ni problemes d’espai?

Artur Ramon, reconegut antiquari i divulgador d’història de l’art, ens proposa la construcció d’un museu imaginari en què puguem descobrir, admirar i conèixer al detall les obres més rellevants de l’art a Catalunya. Joan Miró parla amb l’art romànic així com Joaquim Mir conversarà amb Miquel Barceló.