Categoria llibre: Adults

Pere Bosch i Cuenca recupera històries desconegudes i moments en els quals l’amnistia s’ha convertit en un clam gairebé unànime del poble català. Algunes tenen protagonistes clars: el guerriller Ramon Cabrera (el Tigre del Maestrat), l’advocat Pere Coromines, el president Francesc Macià, el sacerdot Lluís M. Xirinacs, o el polític Carles Puigdemont; en d’altres, s’hi descriu la lluita col·lectiva de la societat catalana.

Totes elles estan lligades per un únic fil. Un fil roig teixit a cop de tenacitat, de solidaritat i de defensa dels béns més preuats que té l’ésser humà: la vida, la dignitat i la llibertat.

Segons Confuci, «una dona educada és una dona sense valor», però Tan Yunxian —nascuda en una gran família, però tot i així perseguida des de ben petita per la mort, la separació i la solitud— és educada pels seus avis d’una manera molt diferent. En el valor de l’educació. L’àvia, una de les poques metgesses de la Xina, ben aviat li ensenya els pilars de la medicina tradicional.

En l’aprenentatge d’aquest art, coneix Meiling, una jove aprenent de llevadora, que aviat es convertirà en la seva millor amiga. Totes dues noies aprendran plegades de les malalties i trastorns que pateixen moltes dones durant l’embaràs i el part. D’aquest temps en comú, neix una bonica amistat, destinada a créixer amb els bons i els mals moments, i és que, com diuen les dues amigues, sovint, de l’adversitat, en pot florir la bellesa.

Un matí de 1993, la vida de Blanca es trenca quan el seu pare li anuncia que la seva mare no tornarà. A partir de llavors, Blanca tem que pugui tenir un do insòlit: la capacitat d’obrar miracles, encara que el primer sigui provocar la mort d’una nena que es burla de la seva situació familiar.

Amb el pes de la culpa sobre les seves espatlles i les ansietats pròpies de l’abandó, Blanca cerca en internet persones amb les quals parlar i connecta amb un grup de noies que també es troben soles i perdudes. Unides per la fascinació que senten per Charles i Marilyn Manson, Joy Division i el seu gust per vestir de negre, Blanca troba en elles a la seva família triada.

El cadàver d’una muntanyenca apareix en el santuari de San Miguel, en la serra d’Aralar (Navarra). Tot indica que la destructiva borrasca Cordelia ha estat la culpable de la seva mort. Però quan el forense Aitor Intxaurraga acudeix al lloc dels fets, descobreix una cosa estranya en el cos de la dona. La seva mort va poder no haver estat accidental. Per què es va endinsar a la muntanya malgrat els possibles riscos de Cordelia? Què va fer moments abans de morir?

Quan el professor li demana que llegeixi en veu alta, ella roman en silenci. Tenia l’esperança de recuperar la parla apuntant-se a classes de grec antic, però continua sense poder articular paraula. A cada lliçó, el professor sent una intriga renovada per aquesta dona silenciosa. A ell també el sufoca la seva pròpia degradació: aviat esdevindrà cec del tot.

Lentament, les dues ànimes s’acosten fins que els seus dolors es toquen. Ella acaba de perdre la mare i la custòdia de la filla, mentre que al seu voltant les coses perden el nom i la realitat es torna un magma indesxifrable. Ell es troba dividit entre Alemanya i Corea del Sud, un estrany entre dues cultures i dues llengües.

La Grace creix feliç amb la seva mare i la seva àvia a Virgínia fins que de cop el seu món s’esfondra i l’envien a viure a Brooklyn amb la seva tieta, una dona ambiciosa i intransigent que veu en ella una amenaça a l’estatus social que tant li ha costat aconseguir. L’únic refugi que la Grace trobarà entre la incipient classe alta novaiorquesa serà en Dale, un noi de bona família amb qui viu un gran amor prohibit.

Cal que replantegem l’organització del treball i que trobem la manera de ser més lliures i sobirans del nostre temps.

A partir de la història de la vida domèstica de l’últim segle, amb els canvis que es van anar introduint (l’aigua corrent, els electrodomèstics, la redefinició dels espais, les tecnologies…) i les transformacions en les relacions socials (nous rols, altres imaginaris), els autors ens ofereixen un autèntic manifest vital i oportú per a una política feminista postlaboral.

Una nit plujosa a Dublín, uns trucs a la porta sorprenen l’Eilish Stack: dos agents de la nova policia secreta d’Irlanda volen interrogar el seu marit, el Larry, professor i sindicalista, i li adverteixen que s’ha de mantenir apartat de qualsevol afer polític en contra del Partit de l’Aliança Nacional, que ha pres el control de la República d’Irlanda. Ben aviat l’Eilish es veurà obligada a preguntar-se fins on pot arribar per salvar tot allò que li importa, i què —o qui— està disposada a deixar enrere.

Tres comercials d’una empresa de màrqueting digital viatgen a Denver per participar en una fira d’activitats a l’aire lliure. Gràcies als contactes del seu cap, s’allotgen en una casa blava d’estil racionalista que exercirà una influència cada vegada més pertorbadora sobre ells. Les pistes que l’antic propietari de la casa, deshabitada durant dècades, va deixar darrere seu esdevindran un enigma irresistible, però inquietant que els durà per camins tan insospitats com els que travessen la conflictiva història dels Estats Units i la de l’arquitectura nord-americana moderna…

Un relat de reminiscències austerianes, sofisticat i summament penetrant, que captivarà el lector de principi a fi.

Les xifres són molt clares: a Catalunya, dos de cada tres ciutadans són immigrants o fills d’immigrants. I aquí, com arreu d’Europa, assistim a un ascens de l’extrema dreta impulsat pel seu discurs xenòfob, que posa en risc la garantia dels drets humans i la mateixa democràcia al continent.

Tot i el risc de fractura social, governs locals, regionals i nacionals emprenen polítiques discriminatòries a partir de la vinculació de la immigració amb la inseguretat ciutadana, els salaris baixos o la saturació dels serveis públics.