Categoria llibre: Adults

Elliot Weiner és brillant, doctorat en Columbia, llicenciat a Harvard, apassionat de la dansa Morris, expert en el molt oblidat president Warren Harding i, sobretot, un ésser humà mesquí, ridícul i desesperat. Després d’obtenir una beca de recerca, descobreix que la clau per a la seva futura glòria acadèmica jeu en un bagul replet de cartes eròtiques del vint-i-novè president dels Estats Units. La guardiana del tresor és Rebekah Kinney, l’anciana i formidable amant de Harding, atrinxerada en una mansió decadent de Hollywood. Però el que comença com una perquisició historiogràfica es converteix en una espiral d’obsessió, vergonya aliena, deliri sexual reprimit i autoengany pur. Elliot Weiner travessarà la línia del còmic, del patètic i del miserable, en una obra mestra en la qual es donen la mà la sàtira política, la cultura pop i el més corrosiu retrat de l’Amèrica decadent.

En aquesta obra reveladora, l’autor ens convida a descobrir el paper essencial que el sòl juga en la nostra existència i en els grans reptes globals: la crisi climàtica, la seguretat alimentària i la pèrdua de biodiversitat. A través d’un enfocament científic, pràctic i personal, el llibre connecta temes tan diversos com l’agricultura regenerativa, la salut del sòl i la nostra qualitat de vida.

Amb un estil amè i rigorós, l’autor exposa per què els sòls són claus per mitigar el canvi climàtic i garantir el futur de l’agricultura; com els errors del passat en la gestió del sòl han afectat civilitzacions senceres; i proposa accions concretes i esperançadores per recuperar i protegir aquest recurs vital.

De peus a terra combina narracions personals, dades científiques i propostes pràctiques per despertar la consciència i passar a l’acció. No només és un crit d’alerta, sinó una guia per construir un futur més saludable, sostenible i equilibrat per a tothom.

El personatge central d’aquest llibre, la guineu Renardo, és el protagonista de nombroses rondalles antropomòrfiques en tota Europa, però és tan popular a França que ha convertit un nom propi en el nom comú que reben les guineus. Sfar recupera el to de sàtira social de l’original i el perverteix introduint personatges reals de l’època —com María de França, la primera poeta en llengua francesa— i fantàstics d’altres tradicions —com el mag Merlín— per a burlar-se de la noblesa, retratar la hipocresia que envolta sempre al poder i denunciar la seva eterna cerca de bocs expiatoris.

Rastrejar la història del segle xxi fins ara és rastrejar una història de l’inassequible i l’escassetat. Després d’anys de negar-se a construir suficients habitatges, els Estats Units té una crisi nacional d’habitatge. Després d’anys de limitar la immigració, no té suficients treballadors. Malgrat ser advertits durant dècades sobre les conseqüències del canvi climàtic, no s’ha construït gens pròxim a la infraestructura d’energia neta que necessitem. Els ambiciosos projectes públics s’acaben tard i per sobre del pressupost, si alguna vegada s’acaben. Abundància explica que els nostres problemes d’avui no són els resultats dels vilans d’ahir, sinó que les solucions d’una generació s’han convertit en els problemes de la següent. Les regles i regulacions dissenyades per a resoldre els problemes de la dècada de 1970 sovint eviten projectes de densitat urbana i energia verda que ajudarien a resoldre els problemes de la dècada de 2020. Les lleis destinades a garantir que el Govern consideri les conseqüències de les seves accions han fet massa difícil per al govern actuar en conseqüència. En les últimes dècades, la nostra capacitat de veure problemes s’ha aguditzat, mentre que la nostra capacitat de resoldre’ls ha disminuït. Klein i Thompson rastregen les barreres polítiques, econòmiques i culturals per a progressar i proposen un camí cap a una política d’abundància.

Mentre està dormint en el llit al costat del seu espòs una nit, Claire Devon escolta un brunzit baix que no pot detectar. I, pel que sembla, ningú més pot. Aquest soroll innocu comença a causar-li maldecaps, hemorràgies nasals, insomni, en molestar gradualment l’equilibri de la seva vida, encara que no es pot trobar cap font o causa mèdica òbvia. Quan Claire descobreix que un estudiant seu també pot escoltar el brunzit, ella i el noi entaulen una amistat improbable i íntima. En trobar-se cada vegada més aïllats de les seves famílies i col·legues, es troben amb un grup dispar de veïns que també poden percebre el so. El que comença com un grup d’autoajuda del veïnat es transforma gradualment en una cosa molt més extrema i amb conseqüències devastadores i de gran abast per a tots ells.
Els que senten és una novel·la apassionant i emocionant que explora l’atracció seductora del desconegut, el sorgiment de la cultura de la conspiració en línia i el desig de comunitat i connexió en aquests temps cada vegada més polaritzats.

De sobte, un rugit trenca el capvespre en dos. Quan es reprèn el silenci, una granota es troba estirada a l’asfalt. Convocant les seves últimes forces, porta els seus ous a les aigües de l’estany i, de l’únic que està il·lès, en neix un capgròs orfe: Fibi ha sobreviscut.

Sol, petit i desemparat, ha d’aprendre a lluitar esquivant ocells, ossos i altres deïtats del riu. Per sort, un salmó anomenat Iode, el seu primer amic, li ensenya a nedar a contra corrent i a obrir-se camí. En aquest periple, Fibi també coneix un cabrit i una àliga, un llop i, finalment, l’Axon, l’arbre més vell del bosc.

Tots ells li parlaran del món que coneixen des del seu particular punt de vista, despertant-li una fascinació genuïna per la bellesa inherent de la natura. Finalment, arribarà el moment en què Fibi tingui cura del seu propi grapat d’ous. Serà aleshores quan haurà de fer front a la travessia definitiva, tal com va fer el seu pare.

Els prestigiosos psicòlegs socials, Carol Tavris i Elliot Aronson, analitzen de manera convincent com el cervell està preparat per a l’autojustificació. Per què és tan difícil dir «he comès un error» i creure’l de veritat?

Quan cometem errors, ens aferrem a actituds antiquades o maltractem a altres persones, hem de calmar la dissonància cognitiva que amenaça la nostra autoestima. Inconscientment, creem ficcions que ens eximeixen de la responsabilitat, restaurant la nostra creença que som intel·ligents, morals i correctes, una creença que sovint ens manté en un rumb neci, immoral i equivocat.

Si H. G. Wells no hagués fugit de la seva història d’amor amb Rebecca West, potser no hauria escrit mai un llibre on una arma era capaç de devastar el món en pocs minuts. Si Leo Szilard, un físic hongarès que vivia a Londres refugiat del règim nazi, no hagués llegit aquest llibre, no s’hauria imaginat mai una reacció nuclear en cadena. I llavors, si els Estats Units no haguessin llançat la bomba atòmica sobre Hiroshima i Nagasaki l’agost del 1945, el sergent Flanagan, que era presoner de guerra al Japó, potser hauria mort i el seu fill, Richard Flanagan, no hauria nascut setze anys després.

La novel·la negra i policíaca sedueix des de fa anys milers de lectors. La llengua catalana no és aliena a aquest fenomen i any rere any són més els autors que la cultiven i els lectors que la devoren.

Aquest assaig ofereix una panoràmica fascinant: des dels romanços de sang i fetge fins als grans autors com Manuel de Pedrolo, Jaume Fuster, Maria Antònia Oliver o Antoni Serra, per centrar-se en els mítics orígens de la col·lecció «La Negra», nascuda sota el segell de La Magrana. A més, permet reviure la descoberta dels grans clàssics nord-americans i europeus -de Poe o Chandler a Vian o Rendell-, l’aparició de les primeres obres originals d’autors catalans, els debats sobre la llengua d’aquestes novel·les i la consolidació d’una literatura de públic molt ampli que no deixa de créixer. Una lectura imprescindible per a tots els amants de La Negra, amb majúscules.

Durant les vacances de Nadal de 2028, una multitud de nens i nenes acudeixen a la Plaça Vermella a recollir un insòlit regal: un efímer Kremlin de sucre, soluble en el te, símbol del nou Estat rus. Al llarg de quinze capítols, aquests particulars dolços passaran de mà en mà fins a aconseguir cada estrat de la societat «neomedieval» russa: un món en el qual els hologrames i els robots conviuen amb un ordre feudal que divideix a la població entre senyors i serfs, entre opríchniks i oprimits. Amb el virtuosisme i la imaginació desbordant que li són propis, Sorokin ordeix en aquest llibre un relat de relats singularíssim, tan mordaç com clarivident, que es llegeix com una gran enciclopèdia de l’ànima russa i els avatars de tot un país.