Ed Bendler és un estudiant de la RDA que acaba de perdre el gat, l'única cosa que li quedava de la seva companya. Cada dia dubta si saltar o no. Carrega les seves coses en una bossa i fuig a Hiddensee, una illa del Bàltic que acull els oprimits de l’Alemanya de l’Est: punks, bluesers, contestataris de tota mena escopits per una societat estricta. Som a l’estiu de 1989. Per Hiddensee passen també els que volen fugir del país per mar, nedant o amb els primers aqua scooters: aquells que s’anomenen els nàufrags i que protegeix Alexander Krusowitsch, l’enigmàtic Kruso, des d’un bar restaurant amb forma de vaixell i aires de secta. Fins que, un bon dia de novembre, cau el Mur...
"M'ho vaig passar molt bé escrivint sobre l’època en què tot s'enfonsava", diu el poeta Lutz Seiler a propòsit de la primera novel·la que publica. Com el Robinson Crusoe del també dissident Daniel Defoe, Kruso és una gran novel·la d’aventures. No hi falten ni els temporals ni les exploracions de l’illa, i l’aïllament també hi propicia una extrema amistat. Seiler hi navega deliciosament entre el surrealisme i la denúncia política, entre l’al·lucinació i la realitat que va viure: l’ensulsiada d’una dictadura i d’un somni, tot d’un plegat.