Fa tot just 70 anys, el petroli i els seus innombrables derivats encara no estaven omnipresents en la nostra vida quotidiana com han arribat a estar-ho. Avui és una cosa que sembla impossible, però fins no fa molt de temps les bosses i els embalatges es feien de cistelleria, la vestimenta es teixia principalment de cànem, lli o cotó, els coberts de taula eren de fusta, les joguines es feien amb recursos de la flora local, i ni tan sols les tetines dels biberons eren de plàstic. Els recursos vegetals eren llavors indispensables en el dia a dia, i a més de ser renovables i locals, sempre estaven al nostre abast.
Ortiga, heura, bambú, canyís, cotó, cautxú, cirerer silvestre ... Feu una ullada als "retrats tecnològics" d'aquestes útils plantes, que formen part del nostre patrimoni cultural. A "Vivir sin petróleo " espècie rere espècie, anireu (re) descobrint com aquests vegetals ens han permès viure sense petroli durant mil·lennis. Una cosa sobre la que cal reflexionar per al futur.