Els relats d'Istrati ens capbussen en el realisme èpic de la seva infantesa i joventut al delta del Danubi, des d'on es comerciava amb l'Imperi Otomà, i en el món agitat de la Mediterrània oriental. Els seus protagonistes són gent lliure, tal vegada nàufrags d'un món canviant amb un destí fascinant. Del cicle d'Adrian Zografi, l'alter ego de l'autor, n'excel leix "Kyra Kyralina", publicat l'any 1923. L'escriptor francès anunciava als lectors que es trobarien amb un "narrador nat" i que "un cop començada una història, ningú no sap, ni ell mateix, si durarà una hora... o mil i una nits".
A Kyra Kyralina, Stavru ens narra les peripècies a la llar materna al port de Braila, la vida viciada per un turc i, finalment, la recerca desesperada de Kyra als harems de Constantinoble amb el colofó de la descoberta de l'amistat i la llibertat. A les nostres lletres, l'obra istratiana va ser molt llegida durant la dècada dels vint i trenta gràcies a l'amistat d'Istrati amb Pere Foix i Cases, amb qui va coincidir a París, que, testimoni de l'èxit francès, el va traduir tot seguit. Més tard, "l'enorme capacitat narrativa d'aquest gran déclassé" va encisar Jaume Vidal i Alcover. Ara, traduïts aquests relats del romanès, es fa palès l'estil més fresc i viu d'Istrati.