Arxius: Novetats i recomanacions

El 4 de maig de 1970, la Guàrdia Nacional va disparar contra universitaris desarmats que protestaven contra la guerra del Vietnam a la Kent State, la universitat estatal d’Ohio. En un tiroteig mortal de 67 trets, van assassinar quatre estudiants; nou en van resultar ferits. Aquell va ser el dia en què els Estats Units va apuntar les seves armes contra els seus propis fills, un esdeveniment que va commocionar el país i va quedar gravat a foc  en la memòria col·lectiva. Uns dies abans, un Derf Backderf de deu anys va veure aquells soldats de la Guàrdia patrullant per la seva ciutat natal, a prop de Kent; els hi havia enviat el governador per ofegar una vaga de camioners.

El juny de 1925, Werner Heisenberg, de vint-i-tres anys, es retira a Helgoland –una petita illa del mar del Nord fuetejada pel vent– per descansar i tractar-se una al·lèrgia. Insomne, Heisenberg fa llargs passejos nocturns i una matinada té una idea que transformarà la ciència i la nostra concepció del món. És la primera pedra de la teoria quàntica.

Quan una jove aparentment sana es desploma de sobte al metro de Nova York i mor en arribar a l’hospital, el seu cas és atribuït a una agressiva variant de la grip. Fins que acaba sobre la taula d’autòpsies del veterà mèdic forense Jack Stapleton, qui descobreix unes sorprenents anomalies: la jove havia sofert un trasplantament de cor i, a més, el seu ADN coincideix amb el de l’òrgan rebut.

Després que altres dues víctimes morin de forma igualment fulminant, Jack comença a témer que la ciutat s’enfronti a una pandèmia sense precedents. I, quan nous casos són descoberts a Los Angeles, Londres i Roma, Jack ha d’emprendre una carrera contrarellotge per a esbrinar quina classe de virus pot causar aquests estralls. La seva recerca li condueix a un fascinant nou tipus d’enginyeria genètica que està fent somiar a la comunitat científica… i atraient l’atenció dels seus membres amb menys escrúpols.

La protagonista d’aquesta història treballa al departament de comunicació d’una companyia telefònica. Després de dos permisos de maternitat i una reducció de jornada, els seus caps la sotmeten a un pla d’assetjament laboral que consisteix a no passar-li cap mena de feina. Cada dia encén el portàtil i s’enfronta a sis hores de buidor. Decebuda, trama una venjança que escriurà en forma de dietari: durant 365 dies no comprarà res que no li sigui de vital importància. Entremig, però, la vida personal també se li capgira quan el seu marit decideix deixar la feina per convertir-se en una estrella del rock.

L’instant abans de l’impacte fa una radiografia àcida sobre les polítiques de conciliació i la societat de consum. Escrita amb un humor negre i corrosiu, qüestiona les idees preconcebudes sobre la felicitat i l’amor.

La protagonista de Mamut és una dona arcaica atrapada en la vida moderna. El seu medi és la ciutat, on signa contractes per viure. Vol tenir un fill i això l’obliga a fer-se amb homes. ¿Com resistir el formiguer humà quan tens instint de caçador solitari?

Se’n va. Canvia d’hàbitat i esdevé la mestressa d’un mas aïllat. Hi ha un pastor, la solitud i les bèsties que t’alimenten o t’amenacen. L’instint treballa, la consciència s’esvera. Comet coses que esquincen el pacte del nou mil·leni: aprèn a viure sense intermediaris.

Mamut és la tercera ala d’un tríptic que inclou Permagel i Boulder. De què tracta? La resposta és polièdrica i això explica la multitud de lectors concernits per aquesta obra. Si sou capaços d’imaginar un Houellebecq que sapigués escriure sense ressentiment les llagues de la societat contemporània, aquesta quimera existeix i es diu Eva Baltasar.

Ricky, Gabe, Lewis and Cassidy són quatre amics de la infància, quatre indis americans que, en la seva maduresa, viuen atrapats entre una societat que els rebutja i les tradicions anquilosades de la seva tribu, que han intentat deixar enrere.

Durant la joventut van cometre un tràgic sacrilegi contra les lleis i tradicions de la tribu. Van penetrar en les terres de caça reservades als ancians de la tribu i van aniquilar tants cérvols com van poder. Han pretès oblidar-ho, fins ara.