LA MARTA MAS té uns modals meravellosos. Sempre diu ”si us plau” i “gràcies”… I per descomptat, NO ES TIRA PETS!
Però, què passarà el dia que MENGIN MONGETES A L’ESCOLA?
LA MARTA MAS té uns modals meravellosos. Sempre diu ”si us plau” i “gràcies”… I per descomptat, NO ES TIRA PETS!
Però, què passarà el dia que MENGIN MONGETES A L’ESCOLA?
El Bosc, la nena i el llop
Un relat clàssic, revisitat…
La nena s’endinsa al bosc.
El llop té gana.
El caçador sempre dispara.
El bosc, la nena i el llop.
Un àlbum sense paraules.
Créixer és fer-se preguntes que no sempre tenen resposta: Per què aquesta llavor no germina?
M’agradaria tenir un altre aspecte?
A Lucille ja no hi ha monstres, això diuen als nens. La Jam ha crescut amb aquesta lliçó ben apresa. Però quan troba la Mascota, un ésser emplomallat amb banyes i urpes esmolades, es veu obligada a qüestionar tot allò que li havien explicat. Però com es pot salvar el món dels monstres si ningú vol admetre que existeixen?
Seleccionat com a llibre de l’any en nombroses llistes, Mascota, l’aclamada novel·la d’Akwaeke Emezi, ens demana als lectors que mirem més enllà de les il·lusions reconfortants i que lluitem contra els monstres que viuen entre nosaltres.
«Qui ets?». Un dia, la Sofia Amundsen, de 15 anys, rep una carta amb només aquesta pregunta. Després en rep un altra que diu: «D’on ve el món?». De pregunta en pregunta i de sorpresa en sorpresa, la Sofia entra en una aventura en què descobrirà les principals figures de la filosofia occidental i, sobretot, es descobrirà a ella mateixa. Però El món de Sofia no és només aquest viatge fascinant, és també una novel·la originalíssima, amb un desenllaç imprevisible, que s’ha convertit en un clàssic per a tots els públics i que ara Zabus i Nicoby reinventen com a novel·la gràfica.
Un obra de culte escrita l’any 1908 que ha inspirat novel·les i cançons dels Wu Ming, ZOO o l’steampunk. Un llibre fundacional del gènere de la ciència-ficció que com, Jules Verne o Ursula K. Le Guin, continua adreçant-se’ns amb plantejaments visionaris i plenament actuals.
1964, Nova York. Després de la mort de la Sylvia Nolan, escriptora de fama internacional, la seva filla, la Idalia, una noia jove i rica de vint-i-cinc anys, fotògrafa i òrfena, rep de l’advocat de la família una capsa que amaga uns documents desconeguts de la seva mare. Dins hi troba unes cartes d’amor apassionades dirigides a la Sylvia i una fotografia datada al 1931 a Barcelona, on surt la seva mare de jove en companyia de dues noies més, la Lola, l’autora de les cartes, i la Cecília Ibars, segons diu la dedicatòria de darrere la foto. Decidida a descobrir el passat de la seva mare i la història de la seva amant, la Idalia viatja a París a la recerca de la Cecília Ibars, de qui té la direcció que l’advocat de la família li ha donat.
Secrets familiars, amor i reconciliació. Una novel·la inoblidable. Un gran homenatge a les dones que, durant la República, van apostar per un feminisme alliberador.
«S’havia enamorat de la capsa de les fulles daurades des del primer dia que l’havia vista a la sala d’estar de la seva mare. No sabia d’on venia. Ni si havia estat sempre allà, amb els mobles, les camèlies i els llums d’aranya, o si havia aparegut per art de màgia. Segurament devia ser això últim. Aquella capsa feia olor de màgia».
Un recorregut apassionant per la història de la cirurgia a través de 29 operacions cèlebres.
El cirurgià Arnold van de Laar recorre a la seva pròpia experiència i coneixements per explicar una incisiva història del passat, present i futur de la disciplina a través de 29 operacions cèlebres. Des del relat de com Albert Einstein es va salvar d’un aneurisma fins a l’extracció d’un càlcul renal que es va practicar un ferrer holandès al segle XVII o l’operació a Joan Pau II després de l’atemptat que va patir el 1981, entre d’altres, Arnold van de Laar intenta donar resposta a tot el que passa durant una operació i indaga en els límits de la cirurgia al fil dels nous avenços mèdics. Una mirada amena, instructiva i estremidora sobre els procediments i la filosofia dels qui tallen per curar.
“Vaig fer la foto de la coberta durant una manifestació a l’avinguda del Paral·lel, que llavors es deia Marques del Duero. No recordo el motiu, pero mirant els negatius del carret he vist que vam començar a la plaça Espanya i que la policia ens va dispersar quan no havíem recorregut gaire de l’avinguda, perque les altres imatges ja són dels carrers estrets del Poble Sec, que eren uns carrers on m’agradava moure’m. Perque podies jugar al gat i la rata amb la policia. Perque podies amagar-te millor. Pero el motiu no el recordo, la veritat. De fet, era un continu… Era algo que… En aquell món gris, perque la ciutat era grisa, perque la gran majoria de gent tenia que dur una vida grisa, perque fins i tot els policies eren grisos, si buscaves la llum, si buscaves sentir-te viu, si buscaves la llibertat, tenies que sortir i lluitar contra la massa grisa aquesta. Per trencar-la. Volies vida. Nomes volies vida.”