Arxius: Novetats i recomanacions

L’entrada a la modernitat ha sigut un procés traumàtic per a totes les societats humanes. Per a la Xina, va significar el daltabaix d’un món que s’havia construït al seu voltant. El desig de superar el trauma que va suposar la pèrdua del món xinès, així com la voluntat de refer l’autopercepció de fortalesa del seu país, són el que ha guiat el pensament i l’acció de les elits xineses des de finals del segle XIX fins als nostres dies, en l’agitat procés de construcció d’una versió pròpia de la modernitat.

Després de l’obertura dels anys vuitanta i l’explosiu creixement econòmic experimentat per la Xina, avui podem dir que el país ha sigut capaç de construir amb èxit la seva versió de la modernitat capitalista. A mesura que el procés de modernització ha entrat en un estadi de maduresa, però, la modernitat xinesa, en comptes d’allunyar-se d’Occident, comença a trobar-se amb els mateixos problemes i tensions socials que la resta de societats desenvolupades del món.

S’han escrit centenars, tal vegada milers, de llibres sobre temes jacobeus, així com nombroses guies dels camins que porten a Santiago de Compostel·la a través del Camino Francés o Camino del Norte. No hi ha dubte que aquestes són certament les rutes més concorregudes i conegudes arreu del món, tal vegada perquè així ho van convenir i disposar els màxims responsables en un determinat moment.

Però això no significa que altres rutes no siguin igualment vàlides ni estiguin documentades, com és el cas del Camí de Sant Jaume del Segre, que travessa quatre comarques catalanes (la Cerdanya, l’Alt Urgell, la Noguera i el Segrià), en les quals trobem referències, edificis, bibliografia i documents perfectament acreditats que donen fe de l’ús d’aquest camí mil·lenari de penetració a la península.

I si poguéssim fer-ho millor que la família?

Hem de parlar de la família. Per als que tenen sort, les famílies es poden omplir d’amor i cura, però per a molts són llocs de dolor: des de l’abandonament i la negligència, fins als abusos i la violència. Ningú és més probable que et faci mal que la teva família.

Fins i tot en les anomenades famílies felices, el treball no remunerat i no reconegut que cal per criar els fills i cuidar-se els uns als altres és interminable i esgotador. Podria ser d’una altra manera: en aquesta polèmica urgent i incisiva, la principal crítica feminista Sophie Lewis defensa l’abolició de la família.

Abolir la família recorre la història de les demandes abolicionistes de la família, començant amb el socialista utòpic Charles Fourier i El manifest comunista al segle XIX i la feminista russa de principis del segle XX Aleksandra Kol·lontai. Dirigint la seva atenció a la dècada de 1960, Lewis ens recorda la política anti família de feministes radicals com Shulamith Firestone i del moviment gai, una tradició que segueix els seus passos fins als marxistes queer que han portat aquest debat al segle XXI.

Des que el 1868 Frederic Mistral va comentar que li semblava que la sardana provenia dels antics grecs, el seu origen ha estat objecte de diverses hipòtesis, basades sobretot en la comparació lexical i la disposició en rotllana, uns criteris que aboquen el seu origen i la seva formació a un enigma de difícil solució.

El propòsit d’aquest assaig és posar en consideració el punt de vista coreogràfic, ja que la sardana és, abans que res, un ball i, per tant, moviment. I és la transformació d’aquest moviment el que cal observar per entendre els successius canvis que encaminen el ball a prendre la fesomia amb la qual avui l’identifiquem.

20 Excursions accessibles a totes les edats

Aquest guia inclou 20 propostes pedalables fàcils basades en les vies verdes, antics traçats ferroviaris que van ser clausurats fa temps i amb el pas del temps, han estat recuperats com a ús cicloturístic.

Aquesta guia presenta 20 excursions per ascendir a 26 cims de Lleida en bicicleta de muntanya.

L’orografia de les comarques lleidatanes permet contemplar paisatges muntanyosos, forestals i agrícoles.

També es visiten indrets històrics i religiosos, i pobles i masos abandonats.

En total, es recorren uns 750 quilòmetres amb un desnivell positiu aproximat de 22.650 metres.