El formatge procedeix d’un líquid; el cacau, d’una llavor; la llana, d’un animal…
Tant el formatge com la xocolata o la llana poden viatjar en un avió. Però també fan viatges pel món l’aigua i l’electricitat.
I la teva ment… fins on és capaç de viatjar? Puja a aquest llibre i prepara’t per gaudir d’una meravellosa travessia.
El mític Torneig de Nadal de Gironeta té dues normes una mica especials: tots els jugadors han de portar un barret de Pare Noel i tothom pot llançar boles de neu durant l’últim minut del partit. Aquesta història comença a l’últim minut del partit… i pot passar qualsevol cosa.
Després d’una dècada d’investigació i creació que els ha consagrat com els autors referents de la divulgació de l’imaginari fantàstic català, Joan de Déu Prats i Maria Padilla culminen la seva obra més ambiciosa: un atles fantàstic amb més d’un centenar de criatures extraordinàries que poblen el país de cap a cap. El més florit de cada casa. De l’estrangulament fundacional dels Pirineus fins a les portes nostrades de la Pàtria dels Morts, els catalans ens hem definit a través d’un cúmul de llegendes i sabers populars que la frenètica vida moderna amenaça inútilment. Perquè la fortalesa dels somnis és inexpugnable. Aquest llibre els endreça amb el rigor de l’arxiver i la lleugeresa i l’amenitat del narrador de la vora del foc, i els posa cara i caràcter amb unes il·lustracions que són autèntiques obres d’art.
Des de temps immemorials els clans de les bruixes Omar han viscut ocultant-se de les sanguinàries bruixes Odish. La Demèter, la nena d’oracle d’Amorgós, ignora l’abast dels poders que té fins que la seva màgia atreu la mirada de l’Odish Ate. Tot d’una, l’odi contra les bruixes i les dones, sempre latent, s’encén en la petita illa grega i li destrueix la infància. I malgrat Ate, les supersticions i el seu clan, la jove Demèter es nega a acatar el dictat del terror. La seva temeritat alimenta la llegenda de la lloba grisa, una esperança per a les bruixes rebels.
Fucking New York. Història dels meus límits és la memoir d’una noia que fuig a Nova York per retrobar el seu lloc al món. La ciutat, imponent i descarnada, li farà el joc de la pròpia inseguretat i ella la utilitzarà, igual que les cases on viu i les persones que troba, per escriure un relat que sempre es mou entre els extrems. El pànic acabarà quatre anys més tard quan finalment la dona es fa responsable dels seus actes i comprèn l’amor.
La imatge que tenim del segle XVIII català, un cop abolides, el 1714, les institucions seculars de govern pròpies, és la de 100 anys sense política, caracteritzats per un important desenvolupament econòmic que va facilitar l’acomodació dels grups dirigents al règim borbònic. Tanmateix, aquest llibre demostra que, malgrat la repressió i la malfiança crònica per part dels militars i de les autoritats, els catalans van continuar dissentint i protestant, van reclamar alternatives davant l’absolutisme i no van perdre la memòria de les llibertats.
Guy de Maupassant relata el moment en què dos germans, Pierre i Jean, durant una visita als seus pares a Le Havre, reben la notícia que el senyor Roland, vell amic de la família, ha fet hereu només en Jean. Aquesta circumstància, tan simple en aparença, els canviarà la vida, impulsant en Pierre a una successió d’accions desesperades que afectarà de ple la seva relació.
Els habitants del pis 200 són l’home estrafet, l’home buit i l’home feliç, tres individus que han trobat, al capdamunt d’un gratacels, la pau que el món de baix els havia negat. Entre ells tot és harmonia i tranquil·litat, fins que arriba la Wanda, a qui consideren, com a membre del sexe femení, la llavor de la discòrdia. Així arrenca la primera de les 7 històries amb què Elvira Augusta Lewi es va convertir en una de les autores més modernes i prometedores de la seva generació.
Publicat com a recull per primera i última vegada el 1936, molts dels contes d’aquest volum havien anat apareixent en diferents revistes quan l’autora tenia tot just 20 anys, on van capgirar estereotips, a més d’acostar la literatura catalana a les corrents europees de l’època. Amb contes com “Quan la mort s’enamora” o “L’home de cristall”, Lewi posa en entredit els rols tan masculins com femenins en la societat de principis del segle XX.
Llegir Angela Carter (1940-1992) és com arribar a la plaça el dia de la revolució. A partir d’aquí, tot salta pels aires. L’amor rabiós, el sexe, el poder, l’animalitat, les portes falses del circ i les profunditats del bosc… Carter va crear un imaginari únic que no ha deixat d’expandir-se. I una legió de lectors entusiastes. Els contes de fades no han tornat a llegir-se mai de la mateixa manera, després d’ella. Aquesta antologia pivota en el gran referent de l’autora, La cambra sanguinolenta, però ofereix una mostra completa, per primera vegada en català, de la seva fulgurant trajectòria.
Dune: Part Dos explora el mític viatge de Paul Atreides mentre s’uneix a Chani i als Fremen en un camí de venjança contra els conspiradors que van destruir la seva família.
Davant la disjuntiva de triar entre l’amor de la seva vida i el destí de l’univers conegut, s’esforça per evitar un futur terrible que només pot preveure ell.