Arxius: Novetats i recomanacions

L’Anita, en Rex i la Sandra ensopeguen pel món laboral modern. En lloc de l’estil de vida enlluernador que prometen les start-ups de moda i l’escena artística més hip, el que els espera és l’amarga realitat: frustració per la manca d’èxit artístic, poca demanda de feina, neguits econòmics. Tots tres troben una via personal i molt qüestionable d’afrontar els seus problemes, però les circumstàncies no deixen de complicar-se. Aviat l’Anita, en Rex i la Sandra faran cap per separat a sessions de teràpia amb una psicòloga molt curiosa. Caldrà saber, però, si aquesta dona té el perfil idoni perquè els protagonistes arribin a conciliar la vida professional i la personal.

La cosmètica natural ressorgeix en una societat moderna en què la preocupació pel nostre benestar i pel medi ambient cada vegada pren més força. Si observem el nostre entorn, trobem una infinitat d’ingredients que provenen de la natura i que tenen múltiples beneficis per a la pell i els cabells. Recuperar aquestes fórmules senzilles, però funcionals, ens permet acostar-nos a la natura i connectar de nou amb la seva essència.

Aquest llibre és una guia que ens ajuda a comprendre l’origen de la cosmètica natural, quins ingredients podem trobar-hi, com també les seves propietats i beneficis per al cos, i proporciona unes normes bàsiques per elaborar-los d’una manera segura. A continuació, inclou un ampli receptari de productes d’higiene i de cosmètica naturals, amb els seus processos d’elaboració respectius, i una sèrie d’eines per personalitzar-los i adaptar-los a les necessitats de cadascú.

Endinsa’t en els boscos i els espais silvestres de la nostra terra, per conèixer els principals fruits que hi creixen espontàniament. I ho fem en una esplèndida edició il·lustrada que ens descobreix, una per una, quaranta-set espècies diferents de fruits silvestres, combinant els continguts més científics amb els tradicionals i populars, i fent especial atenció a les propietats medicinals i gastronòmiques de cada fruit.

Un estudi rigorós i amè que inclou nombroses fotografies i detalladíssimes il·lustracions en color de cada espècie i les seves principals varietats, i també un extens apèndix amb un quadre de floració i fructificació de cada fruit, un glossari de termes especialitzats, un exhaustiu índex d’espècies i una completa bibliografia.

La gran majoria de les més de cinc mil llengües que es parlen al món no tenen el futur garantit. El patrimoni lingüístic de la humanitat està greument amenaçat. Aquest crit d’alerta és un dels principals punts de partida del pensament i de la feina de la lingüista M. Carme Junyent (1955-2023), convençuda que la diversitat lingüística té un valor fonamental i que el fet que minvi té conseqüències nefastes per a tothom. En primer lloc, perquè el procés de pèrdua d’una llengua és dolorós i, fins i tot, dolent per a la salut. Però, també, perquè les llengües aporten creativitat i obren camins per a solucions alternatives a tota mena de problemes. I encara, són un element essencial de la identitat grupal que alhora evita l’exclusió perquè sempre en podem adquirir una de nova sense renunciar a cap.

Aquesta recopilació de textos vol recollir les principals idees de M. Carme Junyent sobre les llengües i els seus parlants —perquè una llengua no és res sense les persones, i la lingüística no és res sense les llengües—, sobre el futur del català o sobre la polèmica de la llengua no sexista, articulades sempre per una de les seves principals consignes: conviure sense renunciar a la diversitat.

L’activista Greta Thunberg ha protagonitzat els últims anys una forma d’acció política basada en el conflicte en primera persona. La seva protesta es va convertir, per l’efecte de les xarxes socials, en símbol i força mobilitzadora de milions de joves. El resultat és una lluita poc efectiva, perquè té l’origen en un malestar personal. És un de tants exemples d’una societat marcadament individualista, la nostra.

Xavier Godàs analitza com ha canviat l’acció política en les últimes dècades; ja no sorgeix d’una comunitat, que s’organitza per obtenir uns beneficis per a tothom, sinó d’un subjecte individual, victimitzat per un sistema injust o no inclusiu. Però la història de la democràcia moderna és la història de la força popular de canvi. El risc, doncs, és evident: el canvi per al bé comú només es donarà si construïm un projecte col·lectiu que superi l’imperi del jo.