Arxius: Novetats i recomanacions

Recordes l’última vegada que una lectura et va posar a cent? Podries dir algun llibre que hagi dilatat i contret el teu cos de maneres inesperades? O citar un passatge que t’hagi fet segregar efluvis amb perplexitat? Si no ho recordes, potser vol dir que no t’ha passat mai. Cap problema, sempre hi ha una primera vegada.

Quan comencis a llegir El meu primer llibre porno, notaràs que les galtes se’t van encenent. El ritme cardíac se t’accelerarà de cop en notar el tacte sensual d’uns invertebrats molt especials, la respiració se t’entretallarà en imaginar el centenar de possibilitats que ofereix el sexe amb cíborgs, els orificis se t’encendran quan assisteixis a un número musical protagonitzat per genitals, i emetràs els primers gemecs, tímids, una mica ridículs —per què enganyar-nos—, quan descobreixis el plaer de dir les coses més porques en veu alta. I sí, en algun passatge t’escandalitzaràs, tindràs la sensació d’estar desafiant els teus propis límits morals, però si en el moment de màxim plaer et comences a sentir culpable, sempre pots repetir per dintre «només és ficció, només és ficció, només és ficció…».

En Willis Wu no es percep a si mateix com el protagonista de la seva pròpia vida, n’és simplement un extra. Cada dia surt del seu piset de protecció oficial de Chinatown i va fins al Palau Daurat, un restaurant xinès que es fa servir com a plató, on es roda la sèrie policíaca Blanc i Negre. Però allà en Willis tampoc no l’és, l’actor principal: les regles de Hollywood dicten que ell, d’ascendència asiàtica, només pot interpretar papers secundaris. Intenta obrir-se camí i convertir-se en el «Paio del kungfu», el paper més important al qual pot aspirar un oriental.

Però ¿realment no pot aspirar a res millor?

Un dia ets al CCCB escoltant una xerrada i de cop descobreixes una mirada, un noi que fa que t’exploti tot per dins, i en menys de dues setmanes us seguiu a totes les xarxes possibles. Al cap de dos mesos feu l’amor a la Mar Bella i, quan en porteu tres veient-vos, t’adones que potser t’has enamorat. Sense saber fer-ho. Busques respostes als teus referents romàntics més immediats, però aviat trobes que ni els teus amics, ni la teva companya de pis ni els teus propis pares semblen tenir les claus per entendre com s’estima (o com s’estima bé).

Viure a Barcelona és un repte, com ho és sobreviure a una feina que serveixi d’alguna cosa més que per pagar el lloguer, i les ressaques s’agreugen amb l’edat i cada vegada sembla més difícil acabar el dia havent menjat tota la fibra que recomanen els anuncis publicitaris. Estimar. Errar. Aprendre. O no. El protagonista de Fervor s’enamora, sense voler… La resta és història i és aquesta.

Un home i el seu gos. L’escriptor i un bover de Berna que, a mesura que creix, ocupa un lloc cada cop més essencial en la vida del narrador. Però el gos, que es diu Ubac, no és pas el personatge central d’aquest llibre, i el seu amo, Cédric Sapin-Defour, encara ho és menys.

El protagonista és el lligam que els uneix a tots dos. Un lligam únic i evident per a qui l’ha explorat; inútil i incomprensible per a aquells a qui la companyia dels gossos no els diu res.

La Rachel és al darrer curs de la Universitat, treballa en una llibreria i viu amb el seu millor amic, en James, en una casa que cau a trossos. Ells encara no ho saben, però aquest any els canviarà la vida per sempre: junts, superaran obstacles i celebraran tot el que puguin, compartint drames i alegries, mentre entren a l’edat adulta coincidint amb l’esclat de la crisi financera.

Quan la Rachel s’enamora del seu professor, el Dr. Fred Byrne, en James decideix ajudar-la a seduir-lo; però en Fred té uns altres plans. Això desferma un seguit de secrets i embolics que acabaran unint els destins d’en James, la Rachel, en Fred i la seva esposa, una dona burgesa, glamurosa i ben connectada.