Arxius: Novetats i recomanacions

En una illa de la Mediterrània, dues dones conversen en el pati emblanquinat d’una casa de poble. Són la Margalida, vella narradora de llarga cabellera blanca, i la Celeste, la seva assistent de pell fosca.

En una cadència lluminosa i pausada, sempre a la recerca de la quietud, la Margalida rememora la seva atzarosa vida: el suposat tresor amagat en una cala, l’estranya mort de la mare, la desordenada dedicació del pare al teatre, els seus afers tèrbols, l’enlluernament per la natura, els llargs viatges…

Durant la conversa emergeix el món grandiós i exuberant de la Celeste –sacsejat per guerres i injustícies, amb rius immensos poblats de cocodrils– i se’ns mostra amb claredat allò que separa aquestes dones, d’edats i cultures tan diferents.

Jack Levitt, un adolescent orfe, creix entre reformatoris, presons, els hotels més decadents i les subterrànies sales de billar d’Oregon. Atrapat en una espiral de violència, delinqüència i joc, coneix el que serà el seu únic amic, Billy Lancing, un fugitiu negre amb un talent especial per al billar. Després de cometre un delicte que no surt com s’havia planejat, tots dos emprenen camins diferents, però la fatalitat, com un núvol fosc i amenaçador creixent a l’horitzó, farà que es retrobin.

És un dia d’estiu i, mentre sura lluny de la platja, del Marc i d’aquest invent que en diuen la vida adulta, la Júlia és feliç. O tan feliç com es pot ser quan encara no s’és conscient que la porta del passat no està ben tancada. Un sobre blau a la bústia, que en general només rep factures i publicitat, farà que la Júlia torni a Montpeller, a rememorar el seu any d’intercanvi, a visitar els vells amics, i a retrobar-se amb la història del John, una ferida que inevitablement amenaçarà el fràgil equilibri que ha aconseguit mantenir fins llavors en la seva vida.

En Lluís és fotoperiodista i porta mitja vida voltant pel món. Després de deu anys vivint a Àsia ha decidit tornar a establir-se a Barcelona per ser a prop de la família i tenir cura del seu pare malalt. A l’habitació d’hospital on el té ingressat hi coneix la Laia, una noia independent i alegre que treballa en una agència de publicitat però que no acaba de trobar el seu lloc al món. En Marc és pianista, està separat i viu a Filadèlfia.

Per primera vegada des que va néixer el seu fill, s’embarca en una gira internacional que comença a Barcelona, on va créixer. Quan hi aterra per estar-hi unes setmanes, entra a Tinder i coneix l’Íngrid, una fotògrafa intel·ligent i activa que té claríssim que vol ser mare soltera però que no havia previst tornar-se a enamorar…

«La meva mare va morir el dilluns 7 d’abril a la residència d’avis de l’hospital de Pontoise, on l’havia internada feia dos anys.» Per a Ernaux, la mare encarnava la força motriu de la seva vida i una certa manera d’enfrontar-se al món, primer com a obrera i després com a botiguera. «Nascuda en un ambient de submissió, del qual va voler fugir», va lluitar sempre per «elevar-se».

Annie Ernaux s’endinsa en els complexos i canviants sentiments entre mare i filla al llarg dels anys: amor i odi, culpa, tendresa i enuig, remordiments… I dibuixa, amb una emoció latent, el vincle visceral que manté amb ella, ja vella i malalta, tot i la memòria devastada, tot i l’últim declivi del cos i la ment.