Arxius: Novetats i recomanacions

Appletown, el barri dels lleidatans de Nova York, torna a ser un lloc perillós. La lluita entre els dos clans mafiosos rivals, els Torra i els Vidal, s’ha agreujat. El detectiu Johnny Pelegrí va deixar el barri fa temps, però rebrà un encàrrec que no podrà rebutjar i que el portarà de nou als carrerons foscos d’Appletown, on els gàngsters parlen amb accent lleidatà, el jazz es barreja amb els garrotins i la vida d’un home val el mateix que un plat de caragols a la llauna. I a Lleida, l’aparició d’un cadàver al canal Segarra-Garrigues el dia de la seva inauguració i l’arribada d’una misteriosa poetessa del grup dels Irrefrenables canviaran la vida del jove Marcel Riera, cronista de comarques del diari pobre de la ciutat i indecís aspirant a novel·lista. Appletown és una novel·la que juga en diversos plans de realitat, on res no és el que sembla, on els personatges busquen el seu lloc en el món i on l’escriptor David Marín fa un particular homenatge al gènere negre més clàssic.

Vaja, pel que sembla t’agrada mirar-te la contraportada abans de comprar un llibre. Et deus pensar que ets molt original. Saps a qui li agradava fer-ho?

A HITLER!

Ara que les caretes ja van caient, has de saber que en aquest llibre hi surten nazis, lazis i feminazis. I uns senyors d’extrema dreta que, per algun motiu estrany, són antinazis. I també pronazis.

Es fa llarg d’explicar… Val més que compris el llibre i et capbussis en la seva propaganda com faria un deixeble de Goebbels. I quan l’hagis llegit… crema’l.

La Sophie Simmons, amb només setze anys, deixa la seva família a Nova York l’any 1932 per anar a Los Angeles en plena depressió perseguint el seu gran somni: treballar com a animadora de dibuixos a Disney Studios. Aviat descobrirà, però, que no és un món per a dones. I així, entre amors i desamors, encaixant els cops que li dona la vida, la Sophie lluitarà fins al final en una època convulsa que marcarà un abans i un després en els professionals de l’animació de principis del segle xx.

Tota una vida per recordar és una novel·la amb una protagonista femenina forta, un entorn històric fascinant i una barreja intrigant de personatges de ficció i de la vida real.

Ara resulta que aquesta mocosa vol ser al ball! Aviat te’ls faré passar, aquests aires de grandesa, maca… Així, et penses que l’any que ve et presentaràs en societat? Qui te l’ha ficat al cap, aquesta idea? Sàpigues, filla meva, que ara tot just començo a viure, jo.

Aquesta hilarant distopia hipercapitalista se situa a QualityLand, on la feina, l’oci i les relacions estan optimitzades per algoritmes. En Peter Aturat és un desballestador considerat de baix nivell social que no s’atreveix a destruir les màquines defectuoses i, sense voler, es converteix en el líder d’un grup de robots inadaptats que amaga sota el seu taller. El dia que rep un paquet de TheShop que no només no havia demanat (cosa que no és estranya, perquè l’empresa d’enviament a domicili més popular del món s’anticipa als desitjos dels usuaris) sinó que, sorprenentment, no vol, decideix tornar-lo, malgrat les conseqüències que pot tenir. Si ho aconsegueix, demostrarà que l’algoritme es pot equivocar, i això posaria en qüestió els fonaments sobre els quals se sustenta el sistema.

L’any 1963, a Frankfurt, l’Eva està a punt de prometre’s. És la filla petita de la família Bruhns, propietaris de la fonda La Casa Alemanya, i s’ha format com a traductora i intèrpret. Un dia rep un encàrrec inesperat: fer d’intèrpret al primer judici d’Auschwitz, que tindrà lloc a la ciutat. Tant els seus pares com el seu futur marit hi estan en contra, però l’Eva, que mai no havia sentit parlar d’aquell lloc, segueix el seu instint i no fa cas de la seva família.

Accepta el repte sense sospitar que és el judici del segle, i a mesura que tradueix les declaracions dels supervivents, descobreix la immensitat i l’horror del que va passar als camps de concentració i una part de la història de la qual ningú no li ha parlat mai.

Diu la saviesa popular que els homes i dones de bé sempre s’allunyaran de putes, policies, polítics i periodistes. Doncs bé, de tots quatre n’hi ha en aquesta nova novel·la de Marta Alòs, que a més a més hi afegeix l’obscur món de l’Església catòlica. En aquesta ocasió el mosso d’esquadra Roure, ascendit, torna a una Lleida on l’especulació urbanística és el pa de cada dia i on els periodistes necessiten molt de cafè per suportar els plens municipals. Una novel·la negra rodona que consolida l’autora en aquest gènere, en el qual va irrompre amb molta força amb Ulls maragda.

El debut literari de Marc Ros, cantant i compositor de Sidonie, amb una sorprenent i captivadora novel·la generacional que parla d’amistat, música i el final de l’estiu a Cadaqués.

ABBA. Cantant i compositora. Tot just acaba de finalitzar una gira i una relació sentimental. Té experiència en viure grans finals i, amb una cançó lacrimògena, els pot arribar a gaudir. Sobre l’escenari et podria arrencar la gola, però quan en baixa desitjaries posar-la dins d’una cistella a la vora del foc.

HUGO. Cantant i lletrista dels Televisores Rotos. S’ha convertit en el que més desitjava i alhora més temia ser: una estrella del rock turmentada i decadent. Ha llegit tots els clàssics moderns de la literatura del segle xx i ni un sol prospecte de la muntanya de medicaments que pren per a controlar l’ansietat.

DOMÈNECH. Fotògraf i realitzador. Encara no ha après a dir que no a vídeos, curts i pelis pels que sap que no cobrarà. Necessita la il·luminació de les filosofies asiàtiques, la meditació i les drogues psicodèliques per a superar la seva crisi econòmica i personal.

El retorn d’Abba és la història de tres personatges que es reuneixen a Cadaqués, poble de bruixes, pirates i artistes. En ella, Marc Ros relata el silenci de cases d’estiueig tancades i la música d’una amistat que es compon, com una melodia, en un racó del Mediterrani.

Segons la tradició jueva tothom mor dues vegades. La primera és quan el cor para de bategar i les sinapsis del cervell s’esvaeixen. La segona, quan el nom de la persona morta és mencionat, llegit o pensat per darrera vegada, al cap de cinquanta o cent o quatre-cents anys. És només llavors que la persona se’n va de debò, esborrada de la vida a la terra.

Els seus noms per sempre és el doble retrat d’un jove que es va convertir en un dels criminals més odiats de la història noruega i d’una família a qui la invasió alemanya del 1940 va capgirar la vida, lligats per la casa que tots ells van anomenar llar. Què va convertir el tímid fill de sabater Henry Rinnan de Trøndelag en un doble agent que assassinava noruecs per als nazis? I ¿per què una família voldria traslladar-se a viure a l’antic quarter generar d’en Rinnan, just després de la guerra, a la casa que per molts va ser el símbol de les atrocitats comeses durant l’ocupació alemanya?

Hi ha fronteres que sembla que només s’hagin d’obrir amb un conjur. No són exactament barreres, ni línies rectes, ni fan un tall net. Tampoc són portes que menen a un món paral·lel, sinó llocs, situacions i circumstàncies ben reals, que condicionen i marquen el pas; frontisses entre mons que desapareixen i d’altres que malden per treure el cap. Pot ser que les tinguem aquí al costat, però veure-les, entendre’n els mecanismes i finalment travessar-les pot demanar tota una vida.

La Mila, la narradora d’aquesta novel·la, va néixer a finals dels anys setanta en un barri apartat i mal urbanitzat, encaixonat entre una autopista, un cementiri i un polígon industrial. Filla de pagesos que van haver de canviar el tractor per la cadena de muntatge, en el seu lèxic familiar més remot hi sobresurten els mots pòrtland del ciment amb què van tapar l’era de casa i kennebec de les patates que plantaven a l’hort. Els pares no la duien de vacances ni a sopar a fora, però la portaven a veure un guaridor que un dia li va dir que tenia un “do” que s’aniria manifestant amb el temps.

Ara que espera una criatura, la Mila intenta escatir els motius de l’estranyesa que l’ha acompanyat des de sempre, un ser-hi o no ser-hi, una certa perplexitat cap als propis orígens. Enfilant records, apama els límits i la força d’aquell món heretat, rememora els seus assajos d’obertura a Barcelona i a París i es pregunta què ha perviscut de tot allò en ella i què transmetrà a la seva filla.