L’Ubú es va menjar els Vermells. Jo no vaig dir res, perquè no era vermell. L’Ubú és un rei insaciable que devora tothom qui el critica: Vermells, Blaus, Verds… Hi ha qui pensa que el millor és callar.
I tu, què en penses?
L’Ubú es va menjar els Vermells. Jo no vaig dir res, perquè no era vermell. L’Ubú és un rei insaciable que devora tothom qui el critica: Vermells, Blaus, Verds… Hi ha qui pensa que el millor és callar.
I tu, què en penses?
“Hola, em dic Uxío. I tu?”
Així ens convida un nen pèl-roig i entremaliat a entrar al seu còmic. Gairebé ens agafa de la mà per descobrir les seves aventures esbojarrades i les seves idees escabellades. L’Uxío té una amiga, l’Ana, i una gosseta, la Rosenda, que l’acompanyen a tot arreu, incloent-hi, per descomptat, els llocs que visita gràcies a la seva imaginació desbordant.
Avui dia la paraula «feixisme» es fa servir sovint. Però, en realitat, què significa? S’ha parlat molt de tot el que van fer els feixistes a Itàlia, Alemanya i Àustria, i no tant de quins ideals tenien i què pensaven. Què és el que motiva que algunes persones se sentin atretes per aquesta ideologia?
Un grup de joves d’un poble de muntanya no vol seguir la tradició familiar que els obligaria a quedar-se a casa conreant les terres. L’enfrontament amb els seus esdevé un combat tan constant com inútil. Fins que la matinada d’un diumenge del 1975, tornant de la discoteca, els set joves es troben amb un fet dramàtic que capgira les seves vides i la història del poble. La tragèdia que els cau a sobre, però, els planteja la possibilitat de començar de nou, d’obrir les portes al somni d’una societat diferent, en sintonia amb els nous aires que bufen al país. El daltabaix sembla l’ocasió per repensar-ho tot.
L’Elwood ha crescut a la Florida dels anys seixanta i està a punt de començar els estudis universitaris. Seriós, educat i treballador, somia participar en l’incipient moviment pels drets civils, fins que un error innocent el condemna a ingressar en un reformatori juvenil anomenat Acadèmia Nickel, on descobrirà que per a un noi negre n’hi ha prou amb un petit error per destruir tota opció de futur.
Clarice Lispector és un nom rotund, segurament el més rotund de la literatura brasilera, i ineludible en qualsevol recorregut per la literatura universal. Una de les mirades més particulars i magnètiques que podem trobar, amb una autèntica legió de lectors al darrere, que dona el millor de si mateixa en les distàncies curtes. Enigmàtica, que no hermètica. Addictiva, si no vas amb compte. La llengua catalana no disposava encara dels contes de Clarice Lispector, fins que dos traductors s’han confabulat com mai per fer-la brillar.
La Pippi Calcesllargues viu tota sola a Vil·la Villekulla amb un cavall i un mico.
També té una maleta plena de monedes d’or i per això es pot comprar tots els caramels i les joguines que vulgui.
A més a més de llesta, generosa, divertida, independent i imaginativa, és la nena més forta del món i no deixa que res ni ningú afebleixi la confiança que té en ella mateixa, ni que cap abusananos se surti amb la seva.
Sento que he de protegir urgentment el que hem fet. En defensa pròpia i de tots els que creiem en el procés.
Em sembla que el relat està ple de clarobscurs. No és un tractat de política, ni d’història, ni un monument a segons quines creences. És un llibre vital, com ho ha estat aquest període per a moltes persones. Molta, moltíssima gent, hem viscut, i vivim, un projecte vital. I com que és una obra vital, té punts baixos.
Una crònica feta a paraula viva, a vegades descarnada i punyent, a vegades prudent. Com la vida.
En Roland no és un elefant com els altres… La seva imaginació és desbordant i té una col·lecció de llibres que comença al terra i arriba fins al sostre de casa seva.
El 2013 Behrouz Boochani va ser detingut il·legalment a l’illa de Manus, un centre de detenció d’immigrants prop de la costa d’Austràlia. A la presó, on ha passat sis anys, sense eines ni espai per a la creació, Boochani va escriure heroicament a través de WhatsApp. Aquest llibre tracta sobre la violència i les injustícies que es cometen en el nostre nom amb l’excusa de la llei.
L’obra es va publicar a Austràlia i va guanyar els premis més importants del país. Es va convertir en una denúncia i visibilitzar una vergonya internacional. El llibre, un dels més venuts el 2019, és el crit de resistència i l’extraordinari testimoni d’un refugiat. La seva veu que ens recorda les vivències de tants refugiats i migrants apàtrides empresonats a tot el món.