Arxius: Novetats i recomanacions

Defred és serventa en Gilead, una república on a les dones se’ls prohibeix treballar, llegir i entaular amistats. Serveix en la llar del Comandant i la seva dona, i en el nou ordre social té una única comesa: una vegada al mes, tombar-se boca amunt i resar perquè el Comandant la deixi embarassada, perquè, en una època en què a penes neixen nens, Defred i les altres Serventes valen en la mesura en què són capaces d’engendrar. Però Defred recorda els anys previs a la instauració de Gilead, quan ella era una dona independent amb una ocupació, una família i un nom propi. Ara, els seus records i la seva voluntat de supervivència es consideren actes de rebel·lió.

Les memòries gràfiques de Keiler Roberts capten l’experiència de ser mare, artista i escriptora millor que qualsevol llibre que hagi llegit. No hi ha cliffhangers o lliçons de vida. Es tracta més de la textura d’estar viu: la melancolia, el seu inevitable sentit de solitud i els petits plaers inesperats.

Un grup de joves d’un poble de muntanya no vol seguir la tradició familiar que els obligaria a quedar-se a casa conreant les terres. L’enfrontament amb els seus esdevé un combat tan constant com inútil. Fins que la matinada d’un diumenge del 1975, tornant de la discoteca, els set joves es troben amb un fet dramàtic que capgira les seves vides i la història del poble. La tragèdia que els cau a sobre, però, els planteja la possibilitat de  començar de nou, d’obrir les portes al somni d’una societat diferent, en sintonia amb els nous aires que bufen al país. El daltabaix sembla l’ocasió per repensar-ho tot.

L’Elwood ha crescut a la Florida dels anys seixanta i està a punt de començar els estudis universitaris. Seriós, educat i treballador, somia participar en l’incipient moviment pels drets civils, fins que un error innocent el condemna a ingressar en un reformatori juvenil anomenat Acadèmia Nickel, on descobrirà que per a un noi negre n’hi ha prou amb un petit error per destruir tota opció de futur.

Clarice Lispector és un nom rotund, segurament el més rotund de la literatura brasilera, i ineludible en qualsevol recorregut per la literatura universal. Una de les mirades més particulars i magnètiques que podem trobar, amb una autèntica legió de lectors al darrere, que dona el millor de si mateixa en les distàncies curtes. Enigmàtica, que no hermètica. Addictiva, si no vas amb compte. La llengua catalana no disposava encara dels contes de Clarice Lispector, fins que dos traductors s’han confabulat com mai per fer-la brillar.