Arxius: Novetats i recomanacions

Solnit ens ofereix un nou i indispensable repertori d’assajos que analitzen diferents qüestions com per què la història del silenci està indissolublement lligada a la història de la dona, o per què els nens de cinc anys prefereixen prescindir de les joguines roses, i enumera vuitanta llibres que cap dona hauria de llegir.

Som al París el març de 1885. Com cada any quan arriba la Mitja Quaresma se celebra el popular “ball de les boges” a l’hospital de la Salpêtrière, dirigit pel professor Charcot, eminent neuròleg i pioner en la pràctica de la hipnosi. Durant una nit, la flor i nata de París gaudeix al ritme del vals i la polques en companyia de les internes, disfressades amb vestits extravagants. Una vetllada que amaga, en el fons,  una realitat poc edificant: la festa no és més que un experiment d’en Charcot, que es deleix per convertir les malaltes de la Salpêtrière en dones com les altres.

La mort violenta d’en Joan és l’inici d’aquesta no­vel·la que descabdella la història d’una nissaga maleïda. Ha estat un tret per l’esquena en un ca­salot aïllat on només hi viu la família. Qui de tots ells ha pogut ser? Era l’únic que ho tenia tot i ara es dessagna en el petit rebost on la mare el va instal·lar després de tres anys d’absència. Quin cor és capaç de proposar que li serrin les cames a un fill per tal d’encabir-lo dins la caixa?

Què té una planta carnívora que no tinguin les altres? Com la podem identificar? Com evitem que ens devori? Quan la protagonista d’aquest relat s’adona de la veritable naturalesa de la seva relació amb la Ibana, ja és massa tard. “Això a mi no em passaria”, li diuen els primers que escolten la seva història. La protagonista els respon: “Jo em trobava entre vosaltres, abans, en el grup que menysprea els febles. En el que els considera culpables. Còmplices. Vosaltres no teniu ni idea del que és la por que algú et persegueixi. No heu hagut de canviar de nom, de país, d’idioma”.

El 1944, la Mathilde, una jove alsaciana, s’enamora de l’Amine Belhaj, un oficial marroquí que lluita a l’exèrcit francès. Acabada la Segona Guerra Mundial, la parella es trasllada a Meknès a l’interior del Marroc. Mentre l’Amine s’escarrassa perquè una finca de terra pedregós comenci a donar fruit, la Mathilde se sent més i més ofegada pels costums i el clima inclement del país: aïllada a la finca, amb dos fills petits, pateix la desconfiança que inspira per ser estrangera, per ser dona, per ser catòlica.

El debut literari de Paula Bonet, la pintora espanyola més important i popular dels últims anys.

Novel·la calidoscòpica, L’anguila endinsa el lector en aquells dies lluminosos en què Paula, encara nena, visitava el seu avi a la botiga familiar, plena de mobles que prefiguraven els camins foscos que els anys i la vida li tenien reservats. Els fantasmes que habitaven la botiga de l’avi passen a formar part d’una memòria llunyana i feliç que s’alça com un refugi contra un present marcat pel despertar del cos, de la consciència de ser carn, font de desig i sexe. Ser un cos que crea vida i alhora la rebutja i la destrueix sense raó. Ser un cos que, de sobte, es torna estrany i aliè, habitat pels ulls que el miren i li donen forma a cada instant.

L’anguila és una mirada descarnada al passat, al camí que configura el que som, una exploració de la memòria, del cos violentat, la carn i la sang d’una vida perduda.

Despertar-me quan no dormo és un exercici de maduresa creativa en el qual la contemplació de la natura i el diàleg amb la tradició poètica i artística conformen un univers de densitat moral i d’excel·lència formal. L’autor ens el presenta servint-se d’una escriptura brillant, en què el domini dels recursos poètics i la confiança en el poder creador del llenguatge són els arguments que donen a cadascun dels poemes, i al conjunt del llibre, una coherència i una solidesa excepcionals.