En Toni, un professor d’institut enfadat amb el món, decideix posar fi a la seva vida. Meticulós i serè, ha escollit una data: al cap d’un any. Fins aleshores cada nit redactarà, al pis que comparteix amb la seva gossa Pepa i amb una biblioteca de la qual es va desprenent, una crònica personal, dura i descreguda però també tendra i humorística. Així espera descobrir les raons de la seva radical decisió, desvelar fins a l’última partícula de la seva intimitat, contar el seu passat i els molts assumptes quotidians d’una Espanya políticament convulsa. Hi apareixeran, disseccionats amb un bisturí implacable, els seus pares, un germà a qui no suporta, la seva exdona Amalia, de qui no aconsegueix desconnectar-se, i el seu problemàtic fill Nikita; però també el seu càustic amic Potacoixa. I una inesperada Águeda. I en la successió d’episodis amorosos i familiars d’aquesta addictiva constel·lació humana, en Toni, un home desorientat entestat a fer recompte de les seves ruïnes, insufla, paradoxalment, una lliçó de vida inoblidable.
Arxius: Novetats i recomanacions
Motxilles
Cada matí, la Lis guarda a la motxilla les coses que li agraden més. Hi porta les bitlles i el patinet perquè hi juguin la Sofi, el Rudy i la Cata. Però la Lis comença a adonar-se que els seus amics no la tracten amb el mateix afecte: no la deixen jugar als secrets i fins i tot li roben l’esmorzar!
Dia rere dia, la Lis veurà com aquesta motxilla amb què carrega es va fent més i més grossa. I és que hi ha sentiments que pesen molt, com la tristesa, la vergonya o la por d’explicar el que li passa…
Trobarà la manera de buidar tot aquest pes?
Tempesta de pebre
Quan els elefants caminen mai s’aturen a mirar cap avall. Els ratolins tenen por que els aixafin i demanen als elefants que vagin amb compte. Però ells no els fan gens de cas! Un dia, els ratolins tenen una idea: podria el pebre ser la solució als seus problemes?
Primera persona del singular
En les vuit històries d’aquest nou recull trobem el clàssic narrador de Murakami, que aquí podríem confondre amb ell mateix. Amors fugaços de joventut que perviuen en el temps, cristal·litzats en un objecte inesperat, records que es desdibuixen capriciosament, una devoció incandescent pel beisbol, un servicial mico parlant a la recerca de l’amor o la història del mític -i inexistent?- disc de bossa nova de Charlie Parker… Filosòfics i misteriosos, amb un peu a la realitat i un altre al realisme màgic, els relats de Primera persona del singular transgredeixen els límits entre la nostra ment i el món exterior i evoquen l’amor i la solitud, la infància i la memòria, tots amb el toc únic de Haruki Murakami.
Fora de joc a Montserrat : novel·la ludocriminal : sèrie Comas i Coma
L’abadia de Montserrat, després de la pandèmia, impulsa activitats culturals per reactivar-ne les visites i l’Oriol Comas i Coma ho aprofita per organitzar-hi el Ludocànon, una trobada internacional d’experts en jocs de taula amb l’objectiu de triar els cent millors jocs de la història. Però al vespre del primer dia, quan els quinze jutges estan a punt de sopar, un monjo apareix penjat en una de les habitacions de l’hotel Abat Cisneros on s’allotgen. El Comas, ajudat per la seva inseparable neboda Sol, aviat relaciona la mort del pare Mateu amb altres decessos recents de monjos que semblaven accidentals. I, pitjor encara, la Sol i el seu nòvio boomer, el periodista Garota que havia treballat de cap de premsa al Grup 69, comencen a trobar indicis que els crims guarden relació amb uns fets succeïts anys enrere a l’Escolania.
El sentit de l’humor i l’enginy de Màrius Serra s’infiltren per una trama que, sense canviar d’espai, salta vertiginosament del món hiperconnectat d’avui a l’ecosistema gairebé aïllat de l’Escolania de fa mig segle. Amb diàlegs plens de carisma, situacions hilarants, jocs antics i moderns de tota mena i una narració tenyida pel xoc generacional, Fora de joc a Montserrat porta la intriga ludocriminal a un dels indrets més icònics —i alhora misteriosos— de Catalunya.
Estiu
Estiu s’inicia al febrer del 2020, quan el virus és encara només una amenaça a l’horitzó. Ens deixem caure a la casa de la família Greenlaw i ens endinsem en vides que s’entrecreuen. Què tenen en comú les persones que pensen que no tenen res en comú? Tornarem als personatges del quartet estacional per descobrir que, malgrat les diferències, tots estem connectats.
Estiu tanca la sèrie de novel·les del quartet estacional recollint de nou la preocupació per l’emergència climàtica, els migrants, la divisió i la polarització. Als nombrosos premis guanyats per l’autora, amb Estiu hi suma l’Orwell Prize per Literatura Política, on el jurat resol: “La conclusió del quartet estacional d’Ali Smith segella la seva reputació com la gran cronista de la nostra època”.
Mig sol groc
Novel·la èpica i magistral de l’autora de Tothom hauria de ser feminista
Chimamanda Ngozi Adichie recrea la vida de tres personatges atrapats en les turbulències de la dècada, en el marc de la guerra de Nigèria per la independència: el jove Ugwu, empleat de la casa d’un professor universitari d’idees revolucionàries; l’Olanna, la bella esposa del professor, que per amor ha abandonat una vida privilegiada a Lagos per viure en una ciutat polsegosa, i en Richard, un jove i tímid anglès que està enamorat de la germana de l’Olanna, una dona misteriosa que renuncia a comprometre’s amb ningú.
Cal que siguem masovers del món
En els vint anys del nou segle, hem passat dʼuna certa indiferència respecte al canvi climàtic a declarar lʼemergència mundial pel clima. Fins i tot un negacionista com Donald Trump ha intentat comprar Grenlàndia a Dinamarca, convençut que el desgel deixarà al descobert territoris lliures i recursos importants. Malgrat els pobres resultats de les cimeres sobre el clima, no es pot negar lʼaugment de la consciència ambiental gairebé a tot arreu, i lʼenverdiment de les nostres ciutats ha passat a formar part de polítiques municipals. Encara estem molt lluny d’entendre que som una espècie més dʼaquest món cada cop més assetjat per una població humana creixent i àvida de recursos de tota mena. Aquest llibre de Joandomènec Ros pretén fer-nos reflexionar, des de la divulgació científica, sobre alguns aspectes fonamentals, no tots prou coneguts, que afecten el medi ambient. El títol vol ser un toc d’alerta: som estadants dʼaquest món, no pas els propietaris, i nʼhem de tenir cura i fer dʼadministradors del propietari, sigui aquest qui sigui.
Bitcoin lo cambia todo
Els diners són una de les eines de cooperació social més poderoses que l’home ha ideat.
Quan funciona correctament, permet tasques tan importants com l’estalvi, el comerç i el càlcul econòmic que produeixen un món amb menys divisió i més prosperitat. Tot i això, sovint el sistema monetari tendeix a subordinar-se a interessos particulars, passant de ser una eina de coordinació i cooperació a convertir-se en un instrument insidiós de control i distribució de la riquesa. Aquesta obra planteja que molts dels problemes socials i econòmics que s’atribueixen habitualment al capitalisme deriven en realitat del sistema monetari. L’objectiu central del llibre és posar en relleu els defectes del sistema actual i la manera com el bitcoin podria contribuir a resoldre’ls.
En introduir uns diners que no poden ser corromputs per governs i oligopolis, podríem ajudar a construir una economia més eficient i una societat més justa.
Si el cel es tornés vermell.
El canvi climàtic no és el problema més important, és l’únic problema que ens ha d’importar. I ara és el moment d’actuar
Imagineu-vos que un dia us lleveu i veieu que, incomprensiblement, el cel s’ha tornat vermell! Totes les televisions, tots els diaris, tothom en parla a les xarxes… No hi ha cap altra notícia al món. Passen els dies i el cel continua sent vermellíssim. I els científics asseguren que això és degut a les emissions de gasos per l’activitat humana. I n’aporten proves irrefutables. Sens dubte tothom sortiria immediatament al carrer a demanar que es fes ja alguna cosa perquè el cel tornés a ser blau. I els polítics correrien a promulgar lleis. Però la realitat és que els efectes de l’escalfament global no són tan visibles, la qual cosa no vol dir que no existeixin. Aquest llibre vol demostrar que el cel s’està tornant vermell encara que no ho veiem i pretén esperonar-nos a actuar.