Arxius: Novetats i recomanacions

La Tigre contra el malson

La Tigre té molta sort: un monstre viu sota el seu llit. Cada nit, la Tigre i en Monstre juguen junts fins que és hora d’apagar el llum. Per descomptat, en Monstre no espantaria mai la Tigre; un bon amic no ho faria mai, això. Però en Monstre ha d’espantar algú: al cap i a la fi, és un monstre. Així que mentre la Tigre dorm, en Monstre li espanta tots els malsons. Gràcies al seu amic, la Tigre només té somnis agradables. Però un dia, en fer-se fosc, els espera un malson tan gran i tan dolent, que en Monstre tot sol no el pot fer fora. Només el treball en equip i molt de coratge poden fer-lo desaparèixer.

En aquesta novel·la gràfica per a joves lectors, l’autora Emily Tetri demostra que el parell d’amics més insòlit pot convertir-se en un equip invencible, fins i tot contra els monstres més terrorífics. Una obra perfecta per tenir damunt la tauleta de nit.

La Vall de la llum

Aquest llibre recorda la vida del meu avi, que és la història d’un temps, d’un país. És un homenatge a una generació sencera d’homes i dones que van sobreviure a una guerra quan eren nens i que ara han hagut de fer front a la pandèmia des de la residència geriàtrica. La compilació d’una vida que abraça gairebé la totalitat del segle xx m’ha portat per viaranys insòlits. He descobert secrets del meu avi, i també he entès millor algunes de les decisions que va prendre al llarg de la seva vida

Peces soltes : el joc infinit de crear

Segurament molts de vosaltres teniu encara records vívids de quan un pal podia ser qualsevol cosa, de quan vau descobrir que una caixa de cartró era la millor joguina del món, dels escenaris que fèieu per al fort de Playmobil o de fer «pastetes» i experiments culinaris amb fang i altres milers d’ingredients.

Les peces soltes són, per dir-ho de manera senzilla, això mateix: materials de joc no estructurat. Materials, coses, objectes, estris, eines, ingredients… i ja veureu que molt més. Tenen en comú una cosa: sense ser RES poden ser-ho TOT. L’únic límit és la imaginació de qui les fa servir.

Peces soltes. El joc infinit de crear és un llibre de final obert, un inici, un reset, una porta, una eina… I, sobretot, una incitació al joc, a l’experimentació i a la creativitat.

I mira ara

Una història plena d’humor i tendresa que ens mostra el pas dels anys entre una mare i el seu fill.

Per a tu que et fas adult.

Per a tu que has estat nen.

A la vida canvien moltes coses.

Excepte el més important.

Em dic Maryam

La Maryam se n’ha d’anar del país on viu. I hi deixa l’ àvia i totes les seves joguines, així que no pot estar més trista. No entén que la gent se n’hagi d’anar de casa perquè, d’un dia per l’altre, deixi de ser un lloc segur.
Però se’n va, i el lloc on arriba no s’assembla gens a la seva antiga llar: ni tan sols parlen el mateix idioma. Per això s’estima més callar. El menjar és tan diferent que és impossible que li agradi. Per això s’estima més no menjar. Se sent tan sola…

Fins que un dia, a l’hora del pati, sent una veueta darrere seu que li demana qui és: «Com et dius?», li diu. Una pregunta aparentment simple però que ho pot canviar tot.

La Carta : un viatge extraordinari

Leo envia nou sobres misteriosos a les seves amistats, que viuen en llocs extraordinaris. Comprova si la carta ha arribat a totes les cases… I no oblidis buscar-la sota les solapes. Què creus que els explicarà a la carta? Hauràs d’arribar al final per a descobrir-ho!

I a tu, què et sembla?

En aquesta família, la mare, el pare, en Guillem, la Vera, la Lua –la gossa– i en Mixo veuen cadascú les coses a la seva manera. I és que no sempre existeix allò que és bo, dolent, útil o inútil d’una forma absoluta, sinó que molt depèn del punt de vista, de les circumstàncies i del context. Gràcies a un forat present a cada pàgina, aquest llibre ens proposa un joc de perspectiva i ens convida posar-nos en el lloc dels altres. Llegint les seves pàgines, acompanyarem aquesta família al voltant del dia fins arribar a l’última pàgina on podrem resoldre un petit misteri narratiu. Un llibre per aprendre a pensar d’una manera lúdica.

En Milo imagina el món

Un cop al mes, en Milo ha de fer un llarg trajecte en metro amb la seva germana per veure la seva mare. Per no pensar en aquelles papallones que sent a la panxa, barreja d’emoció i de nervis, observa les cares de la gent i dibuixa les seves vides a un quadern.

Al vagó hi viatja un home sense afaitar, un altre que sembla absent i solitari, i una dona que vesteix un vestit de núvia. Potser ella i el seu marit viatjaran en globus després de les noces, pensa en Milo. Potser el nen que acaba d’entrar, el de corbata i sabatilles lluents, viu a un castell…

En Milo també es pregunta com el veuen els altres. Però quan descobreix que el nen de la corbata va al mateix lloc que ell, replanteja totes les històries que ha inventat. «Potser no n’hi ha prou amb estudiar les cares per conèixer realment la gent», apunta el petit Milo.

La dualitat entre el món físic —en el qual existeix en Milo— i el món dins del seu cap —on deixa anar la imaginació i troba la inspiració i la bellesa—  pren vida en aquest àlbum colpidor que convida a la reflexió i ens mostra com la creativitat pot ser una via per descobrir el món que ens envolta i superar situacions d’angoixa.

Amb un text senzill i estimulant, Matt de la Penya aconsegueix parlar dels convencionalismes sense caure en ells. Les il·lustracions de Christian Robinson —d’estil ingenu, barreja de pintura acrílica i collage— irradien l’alegria de la infància i capturen, a través de colors intensos, tant la vivacitat de metro de Nova York com els esbossos a llapis del nostre protagonista.

Milo imagina el món ens convida a desconfiar dels judicis superficials i de les primeres impressions. «Crec que el llibre té el potencial de ser sanador, de crear converses, de generar empatia i compassió», opina de la Penya. «Aquest és un llibre sobre un nen petit, sobre qui és aquest nen i com està tractant de processar el món. Que la seva mare sigui a la presó és una petita part de la trama, però es converteix en el paraigua de tota la història».

El Bibliobús de l’Ant

Una enginyosa història sobre la màgia dels llibres i de les biblioteques

A l’hora d’explicar un conte, ningú no ho fa tan bé com l’Ant.

Però un vespre, assegut amb la família a la vora del foc, a l’Ant no se li acut ni un sol conte que no hagi explicat abans.

Necessita un llibre amb més històries. O potser el que tots necessiten és una biblioteca.