Tardor del 1986, en un monestir italià. El genial escultor Michelangelo Vitaliani, Mimo, exhala el seu darrer alè mentre els monjos el vetllen. Durant quaranta anys, però, hi ha viscut per «vetllar per ella». Ella és la seva darrera obra, una escultura pertorbadora que seguint les instruccions del Vaticà es guarda al monestir a recer de les mirades. Durant les seves últimes hores, en Mimo rememora la història de la seva vida, des dels orígens més humils fins a l’èxit artístic, però, sobretot, l’amistat amb la Viola, la independent, original i fantàstica Viola, l’única filla de la poderosa família Orsini.
Des del seu encontre d’adolescents i tot al llarg de la primera meitat del segle XX, seran testimonis de l’ascens del feixisme a Itàlia i les convulsions de la Segona Guerra Mundial, destinats a perdre’s i retrobar-se una vegada i una altra, lligats per una relació indefugible.