El Ratolí està molt enfeinat i cava sense parar. El Conill se li acosta i se'l queda mirant, encuriosit. «Què busques?», li pregunta. «Una cosa», respon el Ratolí.
El Conill no sap de què es tracta, però tant és: decideix ajudar-lo i es posa a cavar al seu costat.
Van passant altres animals i l'escena es repeteix: tots s'uneixen a la recerca sense saber què deu ser això que el Ratolí busca amb tant d'afany. Entre tots arriben a la conclusió que ha de ser «una cosa bonica, brillant i grossa», i no s'equivoquen gens ni mica.