De vegades l’adolescència s’assembla més a morir-se que no a fer-se gran i esprémer la vida, especialment si estàs atrapat en una espiral d’aïllament i vergonya i ets incapaç de trobar una sortida enmig de la boira de la frustració i la ràbia. És el cas del Shy, que amb setze anys arrossega un extens currículum de delinqüència juvenil: l’han expulsat de dues escoles, s’ha barallat amb la mare i ara està intern a Last Chance, una institució per rehabilitar els joves més violents i alienats d’Anglaterra. Quan comença la novel·la, el Shy està fugint del centre en plena nit, en direcció al llac, escoltant drum-and-bass als cascos i carregant un sac ple de pedrots a l’esquena. Aquest camí fins al llac és també, en certa manera, la història de la seva vida. A partir d’un monòleg interior adrenalínic i torrencial, que convoca alhora records, discussions familiars, exercicis terapèutics, el ritme de les cançons que escolta i la ximpleria testosterònica de la joventut, Porter construeix una novel·la càustica i profunda, a mig camí entre el joc experimental i el desordre narratiu, que s’interroga sobre la masculinitat i la salut mental, i ens recorda que tothom mereix l’oportunitat de curar-se.
