Un grup de sis astronautes duu a terme una missió rutinària en l'Estació Espacial Internacional, en l'òrbita terrestre baixa. La de Pietro, italià, és monitorar els microbis presents en la nau. Chie, la tripulant japonesa, conrea cristalls de proteïnes i, igual que els seus companys, és objecte d'estudi de l'impacte de la microgravetat en el funcionament neuronal. Shaun, l'americà del grup, observa què els ocorre a les arrels de les plantes davant la falta de llum i gravetat per a saber quan i com poder conrear-les. Nell, del Regne Unit, recull les dades que li proporcionen els seus quaranta ratolins sobre el desgast muscular en l'espai. Roman i Anton, que ocupen el mòdul rus, estan al càrrec del manteniment del generador d'oxigen. Tots han d'informar sobre les seves cefalees; tots s'acosten en algun moment a les finestres d'observació i fotografien els llocs que els han estat assignats; tots canvien els detectors de fum, netegen el bany i la cuina, arreglen el vàter. I lluiten contra la dissipació dels seus cossos per a no tornar a casa amb els ossos fràgils i febles com a xais. Cadascun passarà en l'estació sis mesos, més de cent vuitanta dies en què donaran unes setze voltes diàries a la Terra. En les més de quatre mil hores que viuran en l'espai reflexionaran sobre què els ha portat a ser astronautes i fins a quin punt el que viuen ara s'assembla al que havien imaginat llavors.
