Als seixanta-vuit anys, Theodor Kallifatides, emigrat a Suècia des de fa més de quatre dècades, visita la seva mare de noranta-dos, que continua residint a Atenes. Tots dos saben que pot ser una de les seves darreres trobades. Durant la setmana que passen plegats, recorden el més important de les seves vides amb una presència decisiva del pare, de qui Theodor està llegint el relat escrit que aquest li ha deixat sobre la seva difícil existència, des dels orígens en les antigues poblacions gregues de l’actual Turquia, passant pels mesos en una presó dels nazis i la seva passió per l’ofici de mestre. Es revelen així els orígens d’una família que travessa el segle xx. Però el llibre és sobretot un meravellós homenatge a l’amor d’una mare, que Kallifatides sap dibuixar en aquestes pàgines de manera inoblidable, alhora que aconsegueix transmetre una veritat universal sobre la importància d’aquesta figura en les nostres vides.
