L’Àlex té disset anys i li han diagnosticat un quist de tipus II al ronyó. Aquest llibre és la història d’aquell nen que, des de ben petit, sempre havia dut una pilota cosida als peus; que mirava la mateixa pel·lícula una vegada i una altra, i que endrapava el menjar com qui devora la vida a mossegades. Com si el temps mai no fos suficient.
Però també és la història de l’adolescent que busca fer-se un lloc al món: la pilota ha estat substituïda per una càmera de fotos; l’habitació s’omple de retrats de la gent que estima, de desconeguts que ha captat la seva mirada i de fotografies de la seva primera novia i de concerts de música.
Els cabells que cauen, el seu divuitè aniversari, la selectivitat, els dinou que ja s’albiren, les rapades conjuntes de pare i fill, els silencis acompanyats, l’habitació buida... el seu somriure.