Algú que va viure de la literatura ‒i que va viure i viu dins de la literatura‒ reflexiona sobre la literatura com una experiència. L’experiència de qui llegeix i de qui escriu. El poder de la paraula.
Especula sobre el viatge de les paraules a les paraules escrites. La literatura i la llengua, les llengües. Com s’escriu ficció i qui l’escriu. Les reflexions d’allò viscut com a escriptor que busca configurar-se, existir en els lectors i en el seu temps.
Antropologia d’escriptors. El cànon literari. La dialèctica entre creació i mercat, escriptors i política, estats. La fama, l’èxit i el fracàs.
«Llegir és un acte creador particular i íntim. I, sobretot, és un acte. La música és l’embriaguesa i lliurar-se; la pintura és la contemplació; l’escultura és el tacte i l’admiració; el teatre, la dansa i el cinema són viure un somni que ens és donat..., però la literatura escrita demana una acció, l’acció d’una “màquina” lectora.»
«Llegir és únicament per a gent que cerca un espai privat de llibertat.»