L'Aquil·les estima al seu gat! Ho estima amb bogeria, és el seu millor amic! Li agradaria passar tot el temps amb ell: corrent, jugant a amagar-se, saltant... Però el Zelo no vol. El Zelo és lliure. Llavors, el dia que l'Aquil·les l'abraça amb massa força, en Zelo saca les seves arpes i ai! Les llàgrimes corren per les galtes del nen, que no ho entén. És hora de tornar a adaptar-se, lentament, perquè els dubtes i les ferides sanin i els dos amics aconsegueixin ser íntims i lliures al mateix temps.
