Cap a l’any mil, la filla d’Eric el Roig, Freydis Eriksdottir, es dirigeix al sud-oest. El 1492, Colom no descobreix Amèrica. El 1531, els inques envaeixen Europa. El que va ser, ¿en quines condicions hauria pogut no ser? Als indis només els van faltar tres coses per oposar-se amb èxit als conquistadors. Doneu-los el cavall, el ferro i anticossos, i tota la història del món hauria estat una altra. Civilitzacions és la novel·la d’aquesta hipòtesi: Atahualpa desembarca a l’Europa de Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic. ¿I què hi troba? La Inquisició espanyola, la Reforma de Luter, el capitalisme incipient. El prodigi de l’impremta i les seves fulles que parlen. Unes monarquies extenuades per guerres interminables, sota l’amenaça constant dels turcs. Un mar infestat de pirates. Un continent esqueixat per les disputes religioses i dinàstiques. Però, sobretot, un poble humiliat, afamat, al caire de la revolta, jueus de Toledo, musulmans de Granada, pagesos alemanys: Atahualpa sabrà convertir-los a tots en valuosíssims aliats, i llegir Maquiavel li haurà estat de molt profit per aprendre a nedar dins les aigües tèrboles de les conspiracions entre els poderosos de tot el continent. De Cusco a Aquisgrà, passant per Lisboa, Toledo, Granada, Sevilla, Florència, i fins a la batalla de Lepant, vet aquí el relat de la mundialització al revés, tal com, en el fons, va anar de ben poc perquè així fos.
