Hi ha persones que desperten tanta fascinació com rebuig, que t’atreuen com un imant i alhora et fan por, i alguna cosa et diu que val més que et mantinguis lluny d’elles. Aquesta història és la d’una d’aquestes persones. Es diu Ben, i potser ja n’has sentit a parlar. De fet, aquesta història comença en un funeral. El mort no tenia ni 24 anys i l’han assassinat. Uns paios que el detestaven van decidir matar-lo a cops. Al comiat només hi han assistit vuit persones. Quan moren, què ens en queda, d’aquells que hem estimat?
Nosaltres. Quedem nosaltres. La nostra memòria, els nostres records. Allò que en fem.