Quan Jim Panzé s'ofereix a fer de mare tot un dia, es pensa que será divertit. "Ser mare és fácil", diu.
Però quan és bombardejat amb un cor de necessitats com "Agafa m a coll" i "Tinc gana", no dona l'abast i no sap per on començar.
Fa tot el que pot, però quan els petits animals comencen a caure d'un arbre on s'han enfilat, en Jim ja está completament superat per les circumstáncies.
La seva mare apareix del no res, l'ajuda, calma els nadons i fa que tot surti bé.
En Jim entén i aprecia, aleshores, el poder de la criança dels fills i l'amor incondicional que la seva mare té per ell.