Les nacions occidentals –encapçalades pels Estats Units– gaudeixen actualment d'un avantatge considerable en gairebé tots els enfrontaments militars. Com ha arribat a assolir aquest predomini la «pràctica occidental de la guerra»? Aquest llibre ofereix una resposta que parteix dels orígens a la Grècia i la Roma clàssiques, recorre l'Edat Mitjana (quan els enemics d'Occident van estar a punt de triomfar) i l'Edat Moderna (quan Occident va utilitzar la força militar per apoderar-se d'extensos territoris que mai no havia posseït, primer a Amèrica i Sibèria i, després, a les costes d'Àsia i Àfrica), i arriba fins a les guerres mundials i els conflictes actuals. En ell es posen en relleu cinc aspectes essencials de la pràctica occidental de la guerra: una combinació de tècnica, disciplina i tradició militar agressiva, més una extraordinària capacitat per respondre amb rapidesa als reptes i servir-se de recursos econòmics, més que humans, per triomfar.
Tot i que, al llarg de les pàgines, l'obra centra la seva atenció a Occident i en la funció de la violència en el seu apogeu, cadascun dels capítols examina també l'eficàcia militar dels seus adversaris i els àmbits en què l'avantatge militar occidental ha estat –i continua sent– posada en dubte.