En Martí no era un nen poruc. Però, d’un temps ençà, tenia por i no sabia exactament de què. Bé, sí. Tenia por des del dia en què van començar a sonar les alarmes. Pensava en el seu pare, que se n’havia anat a la guerra. Havia sentit a parlar de les trinxeres, del fang i dels ferits. De com xiulaven les bales. Del soroll dels tancs. Del rugit dels avions. Tenia ganes de buscar la protecció de la seva mare. Li confessaria que tenia por. Però no ho va fer. I va ser llavors quan va començar a veure unes criatures misterioses que el guaitaven.
