"L’assassí dins meu", escrita el 1952 en primera persona, ens presenta un món dissortat i cruel que, de ben segur, encara perdura en algun lloc en l’actualitat. La tranquil·litat d’una població petroliera de l’Amèrica profunda, Central City (Texas), es veu interrompuda pel qui tots tenien com l’afable i cordial ajudant del xèrif, Lou Ford. Narrador en primera persona, s’anirà perfilant com a psicòpata practicant del sexe sàdic, que desfogarà la rancúnia acumulada al llarg dels anys a través de la venjança, el xantatge i la violència. Un retrat excepcional dins la literatura contemporània d’una ment criminal, fosca, dura i perversa, que es creu posseïda per una «malaltia». Un cop més, Jim Thompson –fill d’un xèrif d’Oklahoma que va haver de fugir a Mèxic per corrupció– crea un personatge de personalitat complexa que li permet descriure una societat caòtica en què la força de l’autoritat i de les armes no sempre es posa al costat de les causes nobles, sinó més aviat al contrari. Si considerem que un clàssic és l’obra que, escrita anys enrere, encara és vigent avui dia, no es pot dubtar a donar aquesta qualificació a "L’assassí dins meu", que ens parla del món confús i miserable que, sens dubte, és al darrere del desconcertant triomf de Donald Trump a les urnes.
