De sobte, un rugit trenca el capvespre en dos. Quan es reprèn el silenci, una granota es troba estirada a l’asfalt. Convocant les seves últimes forces, porta els seus ous a les aigües de l’estany i, de l’únic que està il·lès, en neix un capgròs orfe: Fibi ha sobreviscut.
Sol, petit i desemparat, ha d’aprendre a lluitar esquivant ocells, ossos i altres deïtats del riu. Per sort, un salmó anomenat Iode, el seu primer amic, li ensenya a nedar a contra corrent i a obrir-se camí. En aquest periple, Fibi també coneix un cabrit i una àliga, un llop i, finalment, l’Axon, l’arbre més vell del bosc.
Tots ells li parlaran del món que coneixen des del seu particular punt de vista, despertant-li una fascinació genuïna per la bellesa inherent de la natura. Finalment, arribarà el moment en què Fibi tingui cura del seu propi grapat d’ous. Serà aleshores quan haurà de fer front a la travessia definitiva, tal com va fer el seu pare.